David Victori: "Amb 'No matarás' hem volgut oferir al públic una experiència salvatge"

El cineasta manresà estrena el seu segon llarg als cinemes després de rebre els aplaudiments de Sitges

David Canto / Pantalla.cat

19/10/2020

Arts

El segon llargmetratge del director David Victori (Manresa, 1982) 'No matarás' va arribar als cinemes el 16 d'octubre de 2020. Abans, però, l'estrena mundial de 'No matarás' va passar pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Festival de Sitges, on el públic la va aplaudir de valent als dos passis que es van fer a l'Auditori. La pel·lícula és un thriller que va de 0 a 100 en poc més de 90 minuts, on l'espectador acompanya el protagonista en un viatge inesperat que el portarà al límit. És una de les interpretacions més interessants de l'actor Mario Casas, que s'ha posat a disposició de David Victori en un rodatge poc convencional, amb sorpreses constants per a l'actor i que ha compartit amb la debutant Milena Smit, a qui van descobrir a través d'Instagram.

Hem volgut que l'espectador s'oblidi d'ell mateix i es fusioni amb el protagonista

- Aquest any ens has fet patir a Sitges! 'No matarás' et manté tens durant tot el metratge.
Sí, en aquest cas hem volgut brindar una experiència al públic, una experiència sense salvatge, sense concessions. A aquells a qui agrada gaudir de les pel·lícules de suspens, els oferim una aventura que creiem que no oblidaran mai.

- El protagonista absolut de la pel·lícula és Mario Casas. L'espectador està a sobre del seu personatge, amb la càmera enganxadaal clatell, vivint molt a prop la seva experiència.
Sí, a mi el tipus de cinema que sempre m'ha agradat és aquell en el què fas un viatge amb la pel·lícula, en el qual tu com a espectador tens un paper molt actiu. És el que he volgut crear. Totes les decisions que he pres, tota la feina creativa ha estat sempre amb la intenció que l'espectador senti cada un dels sentits del protagonista. Que l'espectador s'oblidi d'ell mateix i es fusioni amb el Mario Casas, el personatge protagonista.

- Tornes a Sitges un cop més, aquesta vegada amb una pel·lícula molt de gènere.
És el festival de casa. És un festival amb el qual ja hi tinc molts vincles professionals. Hi vaig estrenar el curt 'La culpa' fa 12 anys ja, hi vaig estrenar 'Zero' el 2015. La veritat és que sempre m'hi he sentit molt ben acollit.

David Victori i Mario Casas a l'Hotel Melià de Sitges, durant el Festival | Foto: David Canto
- Com va ser el passi de presentació a l'Auditori.
Va ser molt emotiu, molt emocionant. És una pel·lícula molt especial, perquè l'hem fet amb l'ànima. Totes són especials, però aquest és un projecte que va arribar en un moment que vam tenir la gran intuïció de portar-lo a un lloc molt poc convencional i ens vam tirar a la piscina. Vam seguir aquesta intuïció sense saber on acabaríem. I és molt emocionant haver acabat a un lloc que era exactament el que somiava, el que estàvem creient que aconseguiríem si érem valents i sortíem de la nostra zona de confort.

- En quin punt vau decidir que el rodatge fos orgànic, partint de les interpretacions, sobretot comptant que la coprotagonista, Milena Smit, no era una actriu professional.
Va ser justament a través de descobrir-la a ella que es va decantar la balança cap a fer la pel·lícula d'aquesta manera. La clau va ser el tercer càsting que jo vaig tenir amb ella, després de dos de més convencionals. Vaig demanar que em donessin tot un matí amb ella i amb un altre dels actors, Fernando Valdivieso. El que vaig fer va ser deixar-me portar, aplicar tot d'exercicis i processos, tot tipus d'eines per aconseguir que s'oblidessin que estaven fent un càsting i que els estaven jutjant. Vam jugar a aproximar-nos a l'escena i als personatges. Va ser una experiència tan forta i reveladora que vaig parlar amb tot l'equip i els vaig demanar permís per seguir treballant d'aquesta manera. Ells van ser molt generosos i valents dient-me que sí.

- Qui veiem molt transformat en aquesta pel·lícula és Mario Casas. Parteix d'un personatge molt diferent dels que fa habitualment. I després cada cop li costa més reconèixer el que veu al mirall. Com vau treballar el personatge amb ell?
Hem rodat cronològicament, tal com estava escrit al guió. Va ser una feina molt, molt densa de construcció de personatge. Vam comptar amb el coach d'actors Gerard Oms, que ens va ajudar a anar construint el personatge des d'un lloc molt potent, buscant els engranatges que transformarien el Mario. Van fer molta feina perquè aquest disseny de personatge fos orgànic per a ell com a intèrpret. Un cop vam trobar quina era la forma de gesticular d'aquest personatge i quina era la relació amb els altres personatges de la pel·lícula, només calia intentar posar totes les eines perquè pogués fluir en cada moment i en cada escena.

- L'espectador habitualment ja es planteja què faria en les situacions que viuen els protagonistes. Però 'No matarás' li demana encara més.
La pel·lícula proposa un joc que em sembla molt interessant. Està dissenyada perquè tu com a espectador sempre estiguis una mica per davant del personatge. El protagonista sempre pren les decisions una mica més tard que tu. Per això la pel·lícula arrenca amb un ritme que pot semblar més lent, per iniciar-te. El que intenta provocar aquest joc és que et vagis transformant en el còmplice del personatge, i que això, com un bumerang, acabi tornant-te al final de la pel·lícula.

- Tens nous projectes en perspectiva?
Ara mateix estic bolcat en la promoció de la pel·lícula. I després, estic treballant en una sèrie a Madrid per Netflix, amb la gent de 'La casa de papel' que es diu 'Sky Rojo'.