Jump to navigation
El grup l’encapçala Robert qui, amb només 20 anys, toca el caixó flamenc i canta amb molt de sentiment cançons d'amor i desamor. L'acompanyen Alejandro al piano; David, un guitarra transformat en baixista; Zenon, de família de músics a la percussió; Ivan a la guitarra més puntejada; Burgos també a la guitarra; i Joan, a la trompeta i al shaking. Prenem unes cerveses i unes tapes a ‘Lo safareig’ de Tortosa, local freqüentat per la banda i ens expliquen més detalls sobre aquesta banda fresca i contundent.- Parlem dels orígens. Com es va formar el grup? El grup va començar amb dues persones, el guitarra Burgos i Robert. Anàvem pel nostre compte, ens agradava Estopa i la rumbeta. Després vam conèixer a Jandro, l'encarregat dels teclats. D'això ja fa més o menys dos anys. El primer concert va ser dels tres al restaurant l'Olivera (Tortosa) i encara hi ha vídeos penjats que demostren com ha canviat la cosa! Robert -cantant i caixó flamenc- tenia moltes ganes de fer un grup i, poc a poc, vam anar sumant gent, fins i tot, el baixista (David) va veure que ens faltava un baix i va canviar la guitarra pel baix! Així que a l'EMD de Jesús vam tocar per primer cop tots junts. Al cantar temes coneguts, la gent ens va anar coneixent, i un dels concerts que ens va fer més populars va ser al Parc de Tortosa, quan vam fer de teloners del tribut oficial a Miguel Ríos. - Quins referents musicals teniu?Coincidim molt en gustos: Estopa, Melendi, rumbeta, boleros… Però després cadascú també té el seu propi estil. Per exemple, David (baixista) tocava en un grup de punk radical! Però el que caracteritza El Mafio és que ens ho passem molt bé dalt l'escenari, la gent xala i canta amb nosaltres.
- Assageu molt sovint?En un principi assajàvem tots els caps de setmana, però com treballem i estudiem és molt dificil, i a més, han vingut moltes actuacions. Així que els concerts en directe es van convertir en els nostres assajos. És molt difícil quedar perquè tots estem dispersats. Potser els set junts assajant no hi hem estat mai! Ara, sí que ens volem tancar a provar perquè volem publicar el nostre nou primer disc.- Serà un disc de cançons pròpies o versions? Qui composa les cançons? Serà un disc de cançons nostres, alguna l’hem fet entre tots, altres entre dos... Tots opinem, i cadascú diu la seva. No ens proposem fer una cançó, sinó que en tenim un motiu i la fem. Per exemple, l’última va sobre l’Alzehimer. Sempre que hi ha un sentiment es pot transmetre millor amb una cançó. Estem molt il·lusionats amb aquest projecte perquè hem estalviat tots els guanys dels concerts per poder gravar l’àlbum. - Em sorprèn que sou una generació molt jove per ser tan romàntics en les vostres cançons! L’amor és molt important a El Mafio, ens agrada molt! La veritat és que no hem dit 'anem a posar-nos romàntics', sinó que van sortir cançons que ens agraden i justament van d’amor. L’amor és bastant important en les cançons i a la vida, i al públic li agrada molt. També ens agraden les melodies, la música i les harmonies, potser no cal fixar-se tant amb la lletra. - D’on ve el nom de El Mafio?En aquella època del Messenger, que tothom buscava l’originalitat amb els noms, Robert es va posar 'mafiosillo', i se li va quedar ja com a correu electrònic. Al dir-ho a classe, la gent se’n va riure molt. De 'mafiosillo' el van començar a cridar com 'mafio', primer amics propers i després més gent. I el mateix dia que tocàvem per primer cop, ens preguntàvem 'com mos diem?, què posem al cartell? Los mafios, Els mafios...' I finalment es va quedar El Mafio. - Us esperaveu tant d’èxit aquest estiu? La vertitat és que no, el grup es va fer per a xalar, i no ens ho esperàvem per a res del món. A més, cada vegada arribem a un públic més divers, encara que hi ha gent que ve sempre a tots els concerts i els hi estem molt agraïts. Fins i tot ens atura la gent pel carrer i hem signat algun que altre autogràf.
Pàgina de facebook de El Mafio: www.facebook.com/Elmafio2
