Jump to navigation
- Què és i qui fa Cambuleta?Som un grup de gent amb inquietuds culturals que vivim al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. Fa més de deu anys que ens vam unir per intentar conservar, salvar i preservar la parla del Pallars, que és el pallarès. Per fer-ho, vam decidir començar enfocant-nos cap als futurs parlants, que són els més petits. Van ser els inicis, a partir d’aquí vam anar creixent i vam seguir treballant amb altres iniciatives.
- L’associació Cambuleta va néixer el 2008, en quin context es trobava el pallarès aleshores?Era un moment en què molts dels membres dels qui som a Cambuleta havíem estat estudiant a fora, coincidíem en la tornada al Pallars. Va ser quan vam veure que el pallarès que parlàvem nosaltres ja no era el mateix que parlaven els nostres pares, ni els nostres padrins. Volíem fer alguna cosa en benefici de la llengua.
Quatre dels contes en pallarès, editats per Cambuleta | Foto: Cedida - I quina és la situació del pallarès d’ara?Si ha canviat, ha estat per fer evident que aquí parlem diferent que a una altra banda, tenim una parla pròpia i en som més conscients. També per generar un sentiment d’orgull que en generacions anteriors no havíem vist. Ara els més petits són conscients que la nostra parla té una expressió i un vocabulari que ens identifica.
- Per contribuir a preservar la llengua inicialment cal estimar-la.Preservar la llengua és una tasca difícil per diferents qüestions, però aquesta base inicial, la de valorar-la, l’hem treballat. Som pocs parlants, és un territori amb molta gent de fora. Alhora, és significatiu que molts professors de les escoles vénen també de fora, així que a les escoles es parla, es llegeix i es canta en català estàndard. Els mitjans de comunicació tampoc ajuden. Tot plegat fa que la situació sigui una o altra.
- De quina manera es podria revertir aquesta situació?Per exemple, no hauria de ser una anècdota que el pallarès o qualsevol altra parla diferent del català estàndard aparegués en un mitjà de comunicació, sinó una cosa habitual com tants parlars hi ha en diverses zones, sigui d’on sigui. S’hauria de veure com una cosa normal i no ridiculitzar-ho.
- Heu treballat la identitat pallaresa a través de la llengua amb diverses iniciatives.Vam començar amb els contes infantils, que són tots inèdits i escrits per gent del territori. Inclouen una guia de lectura i un llistat de vocabulari. També incorporen un CD perquè les famílies puguin escoltar com sona la pronúncia pallaresa. Estem contents perquè tenim un públic molt fidel i els títols pràcticament sempre s’acaben exhaurint.
La Marta (centre) i companyes amb samarretes amb expressions pallareses | Foto: Cedida - També heu treballat per difondre la llengua amb altres propostes.Sí, volíem seguir fent contes en pallarès, però costava finançar-los, així que vam buscar la manera. Per això vam decidir oferir una línia de samarretes i dessuadores amb una paraula pallaresa impresa al pit i un llistat de vocabulari a l’esquena. La idea era que qui la portés, d’alguna manera, fes d’ambaixador d’una paraula del Pallars. Cada any traiem a la venda samarretes amb dues o tres paraules diferents. Aquesta és una de les parts més visibles de la nostra feina. Les samarretes tenen molt d’èxit i així podem a assumir les despeses d’altres projectes de l’associació.
- Contes, samarretes… què més?Vam veure que les famílies tenien força interès en el que oferíem, així que vam crear l’exposició itinerant 'Supo-Supo' per explicar les característiques del pallarès. També vam fer accions per explicar que qualsevol persona pot parlar pallarès. Entre ells hi havia el Carles Puyol, la Maria Barbal, en Pep Coll… i persones de diferents àmbits professionals, també nens i gent gran que parlaven incloent vocabulari pallarès. Així vam trencar la barrera que la parla pallaresa només era per la gent gran i associada a l’àmbit de les feines del camp.
- Quan un parlar s’associa només a feines tradicionals pot ser un mal indicatiu?No és el nostre cas, és un parlar que s’adapta a moltes realitats i treballem perquè continuï així. Per això fem incís en iniciatives per als petits. Amb aquesta idea vam fer també un petit recull de cançons inèdites escrites en pallarès perquè crèiem que la música era una manera fàcil d’arribar als nens i també a l’entorn familiar i escolar, que tenen un paper fonamental en la transmissió de la llengua.- Un dels vostres puntals són els contes. Aquest Sant Jordi en publiqueu un de nou?Sí, portàvem un parell d’anys llargs sense treure’n cap i ara justament tenim al forn el que serà el següent. El conte es diu ‘Aurellut’ i va néixer durant el confinament. En aquell moment vam veure que hi havia molts professionals de la cultura que els faltava la feina, així que vam idear un concurs de contes, estava obert a tothom i va tenir força participació i molt bona qualitat. D’aquí en va sortir el títol guanyador. També un segon i un tercer premi, així que ja tenim contes per a pròximes edicions! Paral·lelament, també vam fer un concurs d’il·lustradors. És la primera vegada que el conte no l’ha escrit algú directament relacionat amb Cambuleta. Es podrà comprar a les llibreries del Pallars, que són els establiments col·laboradors.
Trobada de rondalles en pallarès | Foto: Cedida - Qui són els vostres lectors?Principalment les famílies amb infants, però també molt les escoles. Per a nosaltres això és molt important. Hi ha un fet que cal tenir en compte i és que a les escoles pallareses, com a tants altres llocs, els mestres no són d’aquí. Els nens aprenen a comptar o a fer qualsevol cosa en català estàndard, no en pallarès. Així i tot, cal dir que en l’àmbit escolar hi està havent una molt bona resposta. Sigui amb els contes de Cambuleta, o els jocs que hem fet, les cançons… o altres eines. Les estan treballant. Diria que tots els nens escolaritzats al Pallars saben que aquí parlem diferent.
- Creus que la població s’ha implicat en difondre i impulsar la parla pallaresa?Creiem que la iniciativa de Cambuleta ha estat molt ben acollida per part de la població, i tant. Per això ja portem molta feina feta. Sense aquesta resposta potser no haguéssim tirat endavant. Exhaurim samarretes, dessuadores, contes… I optem per fer-ne de nous en lloc de reeditar el que ja hem fet. Hi ha interès. Amb la nostra feina pensem que hem contribuït al fet que es parli de la llengua, que la gent no se n’avergonyeixi en parlar-la, que es tingui clar que aquí parlem diferent i que es faci amb orgull, no com en dècades passades que la gent se n’avergonyia i de seguida canviava de parlar.
- A part de la llengua, que és una eina clau, què més caracteritza als pallaresos?A tot arreu hi ha de tot, però de fet les paraules pallareses ens defineixen molt. Jo sempre dic que som una mica furros, però en el fons ens agrada fer potxons. És a dir, que inicialment podem semblar esquerps, freds, però que un cop agafem afecte també ens agrada fer petons. Ens poden dir que som gent tancada, però de fet això pot venir d’herència, de quan el Pallars era un territori tancat, sense tantes vies de comunicació. Ara les coses han canviat.
Bossetes de sucre amb expressions en pallarès | Foto: Cedida - Aquests canvis també es reflecteixen en la llengua, doncs? El fet que el territori s’obri a tothom, sigui per vies terrestres o digitals, què hi fa?Si han canviat, per bé segur que no. El pallarès que parlaven els meus padrins no és el que parlaven els meus pares i molt menys és el que parlo jo, i menys els meus nebots. Però si amb cada conte o cada samarreta podem fer que un parell de paraules del lèxic es puguin salvar, tot això que tenim. La pronúncia ja és una altra cosa que costa més de conservar-la, clar. Però també hi ha gent de fora que va venir a viure aquí i ara els seus fills parlen més pallarès que els seus pares. Si en això Cambuleta hi ha tingut alguna cosa a veure, ja en podem estar contents.
- Qualsevol context té una part bona i una altra que cal millorar.Sí, perquè tota aquesta gent que ens visita o que tenen segona residència aquí han agafat el projecte amb els braços oberts, no deixen d’empatitzar amb els valors de Cambuleta i alhora són ambaixadors del pallarès fora d’aquí. Si quan marxen s’emporten una samarreta i la llueixen allà on viuen donen a conèixer la nostra llengua, o s’emporten un conte i el regalen… només això ja ens ajuda a difondre i a conservar una mica aquesta parla que, així i tot, no crec que estigui destinada a sobreviure. Som pocs parlants i això ho posa difícil. Coses per fer n’hi ha i no ens les acabem.
Web Associació Cambuleta Facebook Associació Cambuleta
Facebook Marta Lluvich Twitter Marta Lluvich
