Montse Castellà: "Les cançons les creem els artistes, però les acaben els oients"

La cantautora tortosina presenta el seu nou disc 'Salicòrnia'

Roser Regolf

30/03/2021

Música

Montse Castellà (Tortosa, 1976) torna a l'acció amb el seu cinquè disc 'Salicòrnia' (U98 Music, 2021), un recull d'una dotzena de cançons, onze de nova creació i una versió en català d'un tema de l'artista nord-americana Joan Baez. A 'Salicòrnia', la cantautora de Tortosa canta tant en solitari com sumant la seva veu a la de Lluís Llach per donar vida a un disc fet a foc lent, que ella mateixa descriu com "el millor que ha fet fins ara". El disc sortirà a la venda el 6 d'abril i la presentació serà el dia 10, en un concert al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona, en el marc del Festival Barnasants.

La salicòrnia creix d'una manera espontània i constant, com les melodies

- La salicòrnia és una planta molt arrelada al Delta de l'Ebre. Què et fa escollir-la per donar nom al disc?
Em va fer pensar que hi havia certes característiques de la planta que eren compartides amb la música. La salicòrnia creix d'una manera espontània i constant, com les melodies. Resistent a la sal i arrelada a la terra, la planta defensa el litoral Mediterrani amb les seves arrels i fa de protecció natural de les platges. També s'utilitza amb finalitats culinàries i, com les cançons, té qualitats medicinals. Les cançons d'este disc són com la salicòrnia: alegres, valentes, guaridores, intrèpides i resilients.

- I estan fetes a foc lent...
Sense pressa, com un esmorzar de diumenge o el creixement d'una planta. Són cançons de llum, llibertat i somriures; històries quotidianes que vos enamoraran.

- Com descriuries aquest nou disc?
Juan Ramón Jiménez, quan li preguntaven pel seu llibre, el descrivia com el millor que havia fet fins al moment, perquè el seu últim llibre era el que més s'apropava a com era ell en aquell instant. I jo ho sento una mica així també, com el millor disc que he fet fins ara, perquè és el que més em representa ara mateix. És també un disc amb molta veritat, que s'ha parit íntegrament durant el confinament, en la intimitat que comporta estar sola a casa.

- Al contrari que altres artistes, dius que a tu els mesos de confinament domiciliari et van inspirar?
El confinament em va abocar a crear, perquè tot i les conseqüències, tant psicològiques com econòmiques, de no poder pujar a un escenari, el silenci i la soledat de casa em va acompanyar en les meves cançons. No sabia on em portaria aquell estat, perquè normalment en aquests ambients es tendeix cap a coses més fredes o tristes, però ha sortit un disc molt divertit, alhora que el més diferent de tots els que he fet fins ara.

- Com va ser el procés creatiu?
El confinament va ser com una aturada de motors. Abans, com sóc també activista, quan no tenia una reunió era un acte, així que creava a "ratets", però amb el confinament em vaig trobar amb tot el temps del món. I el fet de poder compondre durant tot el dia també es nota en les cançons.

- Segueixes amb les col·laboracions amb artistes com Lluís Llach, a qui retornes a un estudi de gravació.
Ell sempre diu que sóc molt persuasiva, i jo li contesto que ell és generós. Entenc els moments artístics a partir d'un vincle, que el duet no sigui una cosa comercial, sinó la continuació d'una amistat. I amb Lluís compartim converses, sopars i lluites diverses. Llavors, mentre componia 'Vull' el veia, sense voler, a ell, així que vaig trucar-li i li vaig proposar. Per molt que ens estimem i siguem amics, em va deixar molt clar que si no hi hagués hagut qualitat, no hauria acceptat la col·laboració, i que Lluís Llach consideri que una cançó meva està a l'altura de la seva veu és un apadrinament fantàstic. Tornant a les col·laboracions, vull agrair també la feina de músics com Josep Lanau, Xavier Franch, Kike Pellicer, Gorka Benítez, Borja Penalba i Amadeu Casas per acompanyar-me en aquest camí musical.

- Just el segon single del disc, 'Desfer tronades', és un homenatge especial a Casas.
Amadeu Casas era un bon amic, i dic era perquè va morir just un mes després d'haver gravat el disc. Ell era el guitarrista de sempre de Quico Pi de la Serra i apareix en moltes cançons del disc, per això aquest segon single hem volgut que fos un homenatge a ell, perquè va ser el seu últim treball i no va arribar a temps d'escoltar-ne el resultat.

- Comptes també amb el saber fer d'Ignasi Blanch per a la il·lustració de la portada i el llibret del disc. Què t'aporta treballar amb altres artistes?
És molt enriquidor perquè Ignasi també és amic meu. I semblaré repetitiva, però com fa anys que ens coneixem, va ser més fàcil demanar-li com volia que fos cada cosa. El bo que té Ignasi és que personalitza molt els seus treballs, així que vam quedar i vam estar tot un matí parlant del disc i escoltant totes les cançons una per una. Per a mi era sorprenent veure'l treballar mentre escoltava les meves cançons, que estaven encara en la seva primera versió més pura, només amb la guitarra i la veu. Mentre les sentia per primer cop anava fent esbossos, que han acabat assentant la base del treball final.

Montse Castellà a l'estudi de gravació | Foto: Maria Casas
- Tornant a la música, val a dir que no només versiones la cantautora Joan Baez, sinó que és el primer cop que les seves cançons es cantaran en català.
Tenia ganes d'entrar a l'atac amb una versió de Joan Baez. Com dius, és el primer cop que es porta la seva música al català. Volia homenatjar-la per qui és, perquè acaba de fer 80 anys i mira la força que té... per això volia agrair-li tota la seva carrera i el detall de convidar-me a cantar juntes al Porta Ferrada.

- Tornes a confiar en el micromecenatge per finançar el disc. Per quin motiu?
És la segona vegada que ho faig. En primer lloc perquè és una manera de finançar-te en uns temps complicats, una manera de comprar el disc abans que surti. És un mètode que fa a la gent molt partícip i crec que ajuda a l'artista a apropar-se a l'oient. De la mateixa manera, és també una bona forma de fer promoció, perquè durant aquests quaranta dies de campanya vas fent bullir l'olla i comparteixes la part més privada de crear un disc amb els teus seguidors. Abraça una reciprocitat molt bonica.

- Després de cinc discs, aquest any fitxes per la discogràfica U98 Music i per l'agència Dmusical. Quin valor afegit li poden donar a la teva carrera?
Considero que pot haver-hi un abans i un després, perquè són empreses molt professionals i amb un equip humà molt bo. Em poden ensenyar moltíssim i, al final, és una aposta mútua. Hi ha un sector de la nostra indústria que està molt professionalitzat i costa molt accedir segons on tota sola. És bo deixar fer la seva feina als que saben fer-la millor.

- Del teu primer treball 'Todo es relativo' al nou han passat setze anys i un bon grapat de cançons. Què ha canviat en la música de llavors i la d'ara?
Totes les persones evolucionem. Som éssers socials i, a mesura que anem vivint experiències, anem aprenent, estimant... i tot això crea un pòsit. El que té la nostra professió és que permet exposar-ho, perquè en les cançons es veu reflectit. Així i tot, sempre dic que les cançons les creem els artistes, però les acaben els oients. A 'Si em mires', la primera cançó del disc, quan jo l'escric penso en una persona, però quan tu l'escoltes pensaràs en una altra. I aquest pont que es crea entre artista i espectador és fantàstic.