,
17/02/2015
Cinema

Coherence

Buscant els tres peus al gat de Schrödinger

 

Finlàndia. Any 1923. El pas d'un cometa fa que els habitants d'un poble quedin completament desorientats, i es comportin de manera estranya. Una de les dones del poble arriba a trucar a la policia alertant que l'home que està a casa seva no és realment el seu marit.

Dècades més tard, en l'actualitat, un grup d'amics recorda aquest cas mentre sopen, brinden i es preparen per veure passar un estel. De sobte el cometa es divisa a l'horitzó i tot allò que era normal desapareix... Podria repetir-se la mateixa història?. 

Coherence és el debut absolutament impactant de James Ward, que a partir d'una brillantíssima idea ens endinsa en un relat ple d'intriga i humor. Aquesta joia de la ciència ficció en format low cost (8 personatges i una sala d'estar) va guanyar el premi al millor guió al Festival de Sitges 2013.

 

La paradoxa de Schrödinger i la teoria dels universos paral.lels

Coherence juga amb una de les paradoxes de la física quàntica més coneguts, la paradoxa de Schrödinger (Erwin Schrödinger,1935)... imaginem-nos un gat atrapat a l'interior d'una capsa amb un gas verinós i un dispositiu que l'activa. La física ens diu que hi ha un 50% de probabilitats de que estigui viu i un 50% de probabilitats que estigui mort. Però en el món quàntic el gat acaba viu i mort a la vegada, dos estats compatibles en base a aquestes lleis. Ara cal sumar-hi la teoria dels universos paral.lels en física quàntica, desenvolupada pel científic Hugh Everett. Ens diu que hi ha diverses realitats però que no poden interactuar degut al principi de decoherència quàntica... És a dir, si obrim la capsa només veurem el gat viu o mort. Però... i si no fos així?

En fi, ciència ficció en estat pur!

Dijous 19 de febrer a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 20 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie.

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.