L'últim venedor de discos

Andrés Zumaquero regenta una botiga de música i cinema a Tortosa

Anna Zaera

09/03/2015

Música

Un pòster amb la foto de Johnny Cash al fons de la botiga amb el dit del mig aixecat amb posat desafiant ho diu tot. Això és el que ha fet el jove tortosí Andreu Zumaquero al apostar els seus ingressos i la seva vida laboral a tirar endavant Top Disc, una botiga de discos a Tortosa. La revolució tecnològica ha provocat que moltes botigues mítiques baixessin definitivament la persiana, però alguns valents han decidit mantenir-se a la corda fluixa, i sembla ser que el negoci encara respira. Lluny de donar-se per vençut, Zumaquero segueix confiant en l'esperit romàntic dels que encara veuen la botiga com un temple on trobar alguns tresors per "tocar" i "guardar". Antigues joies descatalogades, edicions limitades, discos de segells petits i prometedors, o les últimes novetats del mercat. La diferència entre comprar música en una botiga i escoltar-ho des del núvol encara existeix. “La gent continua valorant el tracte personal”, diu Zumaquero, qui des de petit ha sentit una predilecció especial per la música i el cinema.

“El fenomen 'fan' continua existint, i també l'afició per conservar les portades o les edicions limitades”

Quan estudiava Història a Tarragona, passava més temps remenant discos i pel·lícules que prenent apunts a classe. “De fet, jo volia estudiar periodisme, volia ser locutor, és una de les meves assignatures pendents”, diu. És díficil anar contra els gustos més innats. “Ma mare m'explica que de petit, al parc infantil, ja ballava a ritme d'Opus "Live is Life" i apretava els botons dels transistors com si fos la mescladora d'una cabina”, diu. A casa seva sempre s'havia escoltat música i amb aquest bagatge, de vegades, la trajectòria que acaba dibuixant-se un cop adult, ve sola.

“El meu currículum es podria definir ràpidament com a molt musical”, diu. De molt jovenet va començar a freqüentar les nits tortosines, punxant en locals com el Rembrandt, el Cool, el Welcome o també les Carpes del Riu, establiments, tots ells, desapareguts de l'escena d'oci de la capital del Baix Ebre. Però aquesta etapa juvenil va donar pas a una altra de més diürna, i aquest jove melòman va acabar convertint-se en el depenent de l'única botiga de discos de Tortosa - després de la desaparició dels mítics Discos Altadill -, ubicada al carrer Llotja número 7, allà on l'Avinguda de la Generalitat es fa estreta i concentra bona part del comerç tortosí. “Vaig estar 7 anys treballant a Gong Discos i vaig aprendre molt de cinema i música”, comenta. El 2013, quan l'empresa va plegar, va decidir agafar ell el negoci i convertir-se en emprenedor. “El handicap més gran per una botiga que es dedica a vendre cultura és el 21% d'IVA”, reconeix qui assegura que pot guanyar-se la vida amb aquest negoci i que, fins i tot, està pensant en ampliar-lo vinculant música i oci. “No és un negoci per fer-te ric, està clar que no, però per sobreviure de moment, ens en sobra. I quan fas allò que t'agrada, ja és molt”.

El perfil dels més fidels
De joves de 30 anys que van buscant les novetats d'indie espanyol - Vetusta Morla o Second són els més venuts darrerament -, fins a sibarites de més de 50 que busquen novetats de jazz o de música clàssica, passant pels aficionats a la música dels autors ebrencs o els que busquen segells alternatius com, per exemple, Florinata Records - una marca ebrenca -. “Tinc molts clients fidels als qui truco per avisar-los quan ha arribat una novetat”, diu. I això és el que marca la diferència. “Les persones agraixen que els recomanis, que tinguis ofertes diferents cada setmana...”, explica qui diu ser una espècie d'”enciclopèdia musical”. De fet, Zumaquero, que es considera un rockabilly d'arrel, reconeix que hi ha gèneres musicals que sempre li han fet una mica de mandra com, per exemple, el jazz o la música clàssica. Ell és dels que pensa que “hi ha una música per cada moment”. De fet, encara que pugui semblar increïble, el CD continua sent l'article més venut a la botiga, juntament amb els vinils, que cada cop estan més de moda entre els col·leccionistes. “El fenomen 'fan' continua existint, i també l'afició per conservar les portades o les edicions limitades”, explica, tot i reconèixer que la vida d'un CD és més curta que abans i que s'han d'aprofitar les dues primeres setmanes després de l'estrena per poder-los vendre. “Els programes d'streaming com Spotify o Deezer ens han ajudat a vendre discos, ja que han donat la possibilitat d'escoltar molta música i, si t'agrada, t'han impulsat a comprar-la”. A més, també hi ha una qüestió de consciència. “És bonic que es recompensi el treball que hi ha darrere de tot el producte, des de qui fa la portada fins qui posa la tapa al procès de fabricació”.

La música, producte de primera necessitat?
Són molts els que respondrien que no es pot comparar la música amb anar a comprar el pa o tenir aigua potable. Però hi ha melòmans que la consideren com una necessitat diària. “La música serveix per reconfortar-te si has tingut un mal dia, per inspirar-te, per compartir moments especials amb les persones que estimes...”, explica Zumaquero darrere el mostrador amb posat tranquil i veu - efectivament - de locutor de radiofòrmula. Amb la intenció de fer de la música una cosa quotidiana, Zumaquero també s'ha preocupat per oferir la seua botiga als artistes locals - o també els vinguts de fora - per a que presentin els seus discos. També la crisi i les ganes d'oferir productes a baix preu ha afavorit que aquest emprendor s'hagi obert al mercat de segona mà, revenent música i cinema que altres persones ja no consideren "imprescindible" a les seves lleixes. “També fa temps que ens va pel cap fer tallers de Dj, tocar el baix o altres instruments, fer cicles de cinema, festes Topdisc a les principals sales de la ciutat o la comarca, etc". L'esperit és no parar. The show must go on, com diria un dels ídols del protagonista.