El capital humano

Hàbil fusió de crítica social i intriga criminal

Un ciclista és atropellat per un luxós vehicle i tres famílies es veuen involucrades en aquest accident. La història canviarà el destí de la família Ossola, amb aspiracions d'ascendir en l'escala social a qualsevol preu, la dels milionaris Bernaschi i la de l'orfe Ambrosini.
El capital humano ens mostra la versió de quatre personatges diferents enfront d'uns mateixos successos el desenvolupament dels quals ens demostrarà que la justícia no és igual per a tots, en no tenir el mateix capital al banc.

Estem davant d'un estudi fascinant de la societat italiana i una economia en declivi on es constata la hipocresia i la banalitat com mals incorregibles de la humanitat. Amb un càsting encapçalat per la brillant Valeria Bruni i envoltat per actuacions rodones i profundament consistents, aquesta pel·lícula ha estat mereixedora de diversos premis, com 7 David di Donatello, incloent millor pel·lícula, i el premi del públic del Festival de Sevilla.

Cineclub Vilafranca projecta aquesta pel·lícula amb la col·laboració del Servei de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Vilafranca amb motiu del dia d'Europa.

Dijous 7 de maig a les 20:15h. Sala Zazie (VO)
Divendres 8 de maig a les 22:15h. Sala Zazie (VO)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'Cum laude', per Toni Regueiro

07/12/2020

Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.

Llegir més

'L'origen de tot plegat', per Marina Mestres Bruna

23/11/2020

La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.

Llegir més

'El cinema serà sempre un art jove?', per Jordi Ribas Boldú

04/11/2020

Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.

Llegir més

'Matrix', per Jordina Biosca

04/11/2020

Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.

Llegir més

'Amarcord: retalls d’una vida cinèfila', per Mónica Jordan

13/10/2020

Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.

Llegir més

'Cinema i visió patriarcal', per Xavier Hernández Ventosa

24/08/2020

Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-

Llegir més