,
26/05/2015
Cinema

Mandarinas

Commovedora declaració contra al guerra

Any 1990: els conflictes de les antigues repúbliques soviètiques després de l'enfonsament de l'URSS, aparentment ètnics i religiosos però realment polítics i estratègics, poques vegades han degenerat en guerres obertes com la guerra civil i independentista georgiana.
Al començament del conflicte, l'estonià Ivo, al contrari que els seus compatriotes, decideix quedar-se en un poble georgià per ajudar el seu amic Margus en la collita de mandarines. Dos soldats de bàndols enemics, un georgià i un altre txetxè, queden ferits davant de casa seva i es veu obligat a guarir-los.

Les parets de la casa i els llocs més limítrofs són l'escenari per mostrar la solució a la gran tragèdia de l'alçament de les armes.

Nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora del Satellite Awards (2014).

Dijous 28 de maig, 20:15h. Sala Zazie (VOS)
Divendres 29 de maig, 22:15h. Sala Zazie (VOS)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.