Mandarinas

Commovedora declaració contra al guerra

Any 1990: els conflictes de les antigues repúbliques soviètiques després de l'enfonsament de l'URSS, aparentment ètnics i religiosos però realment polítics i estratègics, poques vegades han degenerat en guerres obertes com la guerra civil i independentista georgiana.
Al començament del conflicte, l'estonià Ivo, al contrari que els seus compatriotes, decideix quedar-se en un poble georgià per ajudar el seu amic Margus en la collita de mandarines. Dos soldats de bàndols enemics, un georgià i un altre txetxè, queden ferits davant de casa seva i es veu obligat a guarir-los.

Les parets de la casa i els llocs més limítrofs són l'escenari per mostrar la solució a la gran tragèdia de l'alçament de les armes.

Nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora del Satellite Awards (2014).

Dijous 28 de maig, 20:15h. Sala Zazie (VOS)
Divendres 29 de maig, 22:15h. Sala Zazie (VOS)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'Cum laude', per Toni Regueiro

07/12/2020

Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.

Llegir més

'L'origen de tot plegat', per Marina Mestres Bruna

23/11/2020

La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.

Llegir més

'El cinema serà sempre un art jove?', per Jordi Ribas Boldú

04/11/2020

Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.

Llegir més

'Matrix', per Jordina Biosca

04/11/2020

Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.

Llegir més

'Amarcord: retalls d’una vida cinèfila', per Mónica Jordan

13/10/2020

Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.

Llegir més

'Cinema i visió patriarcal', per Xavier Hernández Ventosa

24/08/2020

Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-

Llegir més