Mandarinas

Commovedora declaració contra al guerra

Any 1990: els conflictes de les antigues repúbliques soviètiques després de l'enfonsament de l'URSS, aparentment ètnics i religiosos però realment polítics i estratègics, poques vegades han degenerat en guerres obertes com la guerra civil i independentista georgiana.
Al començament del conflicte, l'estonià Ivo, al contrari que els seus compatriotes, decideix quedar-se en un poble georgià per ajudar el seu amic Margus en la collita de mandarines. Dos soldats de bàndols enemics, un georgià i un altre txetxè, queden ferits davant de casa seva i es veu obligat a guarir-los.

Les parets de la casa i els llocs més limítrofs són l'escenari per mostrar la solució a la gran tragèdia de l'alçament de les armes.

Nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora del Satellite Awards (2014).

Dijous 28 de maig, 20:15h. Sala Zazie (VOS)
Divendres 29 de maig, 22:15h. Sala Zazie (VOS)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'Cinema i Paradís, el cinema de la infància', per Toni Llovet Brugué

29/07/2020

A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.

Llegir més

'Navegar sota els estels', per Manel Somoza

09/07/2020

Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.

Llegir més

'Fotogrames de records', per Jaume Ferrer i Puig

04/07/2020

El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).

Llegir més

'Els actors, estrelles del nostre privat firmament…', per Jordi Mestre

18/06/2020

Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.

Llegir més

'El cinema, com el vi. Jo sóc Espàrtac!', per Joan Beumala

10/06/2020

Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.

Llegir més

'Imatges de la dona en el cinema clàssic', per Rosa Colet

04/06/2020

Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.

Llegir més