Joan Fortuny: "La gent encara creu que pot canviar el món"

El Pavelló Firal d'Amposta acollirà el proper 12 de setembre l'únic concert del grup a la demarcació de Tarragona

Sílvia Altadill

08/09/2015

Música

La mítica banda Companyia Elèctrica Dharma celebra 40 anys a l'escenari. Tot i que aquesta gira té un regust agredolç - ja que en Josep Fortuny ja no els acompanya des de fa un any - arriben a Amposta el proper 12 de setembre amb una bona dosi de força i alegria, carregats amb els seus himnes de sempre com 'La Presó del Rei de França' o 'La gent vol viure en pau'. Des de Surtdecasa.cat, hem parlat amb el Joan Fortuny de la memòria, la pau i els somnis que s'articulen a través de les cançons d'aquest veterà grup musical català.

"El nostre ideari sempre ha estat pacifista i ens esperança veure que el poble s'ha rebel·lat contra aquest colonialisme que ens té sotmesos des de fa tants anys"

- La Dharma arriba a Amposta per presentar una gira que commemora els 40 anys. Per què heu decidit tornar als escenaris?
Com tots sabeu, el setembre del 2013 vam perdre en Josep Fortuny, el meu germà. En Josep era un dels membres fundadors de l'Elèctrica Dharma i, a part de tocar la bateria, escrivia els textos, era rapsoda, poeta i era una peça clau en la imatge del grup. Ja teníem pensat fer aquesta gira dels 40 anys, però quan va passar això no ens vam veure en forces per continuar, vam recluïr-nos a casa i cadascú va passar el dol a la seva manera. Ara, ens hem retrobat per retre-li la gira com una mena d'homenatge a ell. El seu record ens ha donat les forces per fer-ho. Serà una gira breu amb una sèrie de concerts molt escollits. Entre ells, el d'Amposta.

- Moltes de les vostres cançons són vertaders himnes que formen part de la memòria col·lectiva d'aquest país. Què n'espereu d'aquest nou procés polític que s'ha engegat a Catalunya?
Estem molt esperançats. Nosaltres, ja l'any 1986, vam treure un disc que es deia "No volem ser" i en la seva estrena al Mercat de les Flors ja cridàvem a la independència. En aquell temps, cridar això i que et titllessin de terrorista era tot una mateixa cosa. El nostre ideari sempre ha estat pacifista i ens esperança veure que el poble s'ha rebel·lat contra aquest colonialisme que ens té sotmesos des de fa tants anys.

- Segurament la gent no coneix d'on us ve el nom de la Dharma. Ens feu memòria?
El nom de la Dharma ve d'un llibre de Jack Kerouac que vam descobrir l'any 70 i que porta per títol "Els Pirats de la Dharma". El llibre narra la vida d'uns rodamons que vivien aïllats a la muntanya. Ens va inspirar aquesta idea ja que començàvem a viure en comuna.

- El grup va néixer a Girona l'any 1974 vivint en comuna i fent tallers artesanals per acabar de sobreviure. Què us queda d'aquesta etapa més hippie?
Primer vam viure en una espècie de comuna en un pis al barri d'Horta a Barcelona on convivíem 15 persones en 2 habitacions - riu -. Més endavant, vam marxar a viure a Girona, també en comuna, en aquest cas instal·lats en una masia. He de reconèixer que a mi personalment i a tots els membres del grup ens va marcar per a tota la vida aquest ideari de voler canviar el món i crear els fonaments dels canvis socials i polítics que volíem. Crec que es van formar les bases d'una nova manera de pensar que considero que perdura. La gent encara creu que pot canviar el món per molt díficil que ens ho posen. Va ser l'època de tots els ismes: pacífisme, ecologisme, feminisme... Veníem d'una educació molt repressiva ja que els nostres pares venien de la por d'una guerra.

- Amb els Comediants també vau tenir un vincle especial, veritat?
I tant! Després de l'etapa a Girona, on vam formar el grup, vam conèixer als Comediants. En Joan ens va agafar i ens va portar a viure amb ells també en comuna 30 persones juntes a Canet. Tocàvem en tots els seus espectacles de carrer i va ser tota una experiència.

- L'any 1982 vau ser Premi Nacional de Música i heu editat en altres llengües i heu fet gires per Europa i fins i tot Nova York. Sou la prova que l'autenticitat traspassa fronteres?
Viatjar i tocar a l'estranger per nosaltres va ser un motor molt gran d'energia. Ens va aportar molta il·lusió i una altra visió de l'art al veure com responia la gent a la nostra música. Val a dir que als anys 70 tocàvem per tot l'Estat Espanyol. Poca gent sap que vam omplir el Palau d'Esports del Reial Madrid i 2000 persones es van quedar a la porta. Anàvem a Andalusia i omplíem, al País Basc... Amb l'arribada de la transició, políticament va interessar carregar-se aquesta bona relació entre artistes i públic. Van començar a posar-nos díficil per tocar, a cridar 'polacos' als concerts... Tot i això, vam optar per mirar endavant i continuar tocant per tot el món i la manera de fer-ho va ser anar a tocar a Nova York, a Europa o l'Àfrica... Arribes a Nova York tocant fusió de jazz i no vas a ensenyar-los res, ells són els reis del jazz i estàs a casa seva. Però sí que veus que se sorprenien de veure el resultat de mesclar jazz amb música tradicional i se sorprenien amb aquesta música nostra tan personal, alegre i festiva. Realment els sons i, com tu dius, la música traspassen fronteres.

- A l''Oucomballa' vau redescobrir les arrels musicals catalanes. Què us va captivar de la música de cobla per introduir-la a la vostra música?
Era redescobrir d'alguna manera la nostra infantesa. El so de la cobla ens va captivar. Vam començar als 14 anys amb un so més rocker o 'beatlero'... Als 17 vam passar al jazz seduïts per músics com Miles Davis. Amb l''Oucomballa' vam recuperar el so de les cançons que sentíem cantar a la mare, que escoltàvem al carrer amb les sardanes. Més que la sardana, ens enamorava el so tan personal de la cobla.

- Quin és el disc que us ha deixat més satisfets?
Tenim més de 20 discs, és difícil escollir-ne un. És com demanar-li a la nostra mare, sent 7 germans, a qui estimava més. Potser l''Oucomballa' i 'Tramuntana', que són el segon i el tercer disc, va ser on vam crear el so tan peculiar de la Dharma. També estem contents amb el disc al Palau Sant Jordi amb la Cobla Mediterrània i el disc homenatge a l'Esteve, l'altre germà membre de l'Elèctrica Dharma que va morir l'any 86.

- Després de la pèrdua d'en Josep Fortuny, us veieu amb forces per continuar 40 anys més?
En Josep era molt l'ànima del grup, un membre importantíssim, la cara visible. Encara estem una mica desconcertats i no sabem què farem més endavant ni que passarà al 2016. De moment, volem recuperar la seva idea de celebrar que fa 40 anys que existim i treure la seva força a l'escenari i, intentarem provar si tenim força per aguantar 40 anys més.

- Ara que molts grups sonen igual, quina qualitat ha de tenir un músic per destacar per sobre de la resta?
Crec que més que sonar igual, el que passa és que per viure molts s'han d'adaptar a les modes. Llavors alguna manera de fer música potser recorda a altres grups. Però penso que hi ha molt bon nivell musical en aquests moments. Hi ha excel·lents músics. Per marcar la diferència els diria que passen de les modes i descobreixin nous sons. Que proven, busquen i experimenten. Que escolten moltes músiques diferents fins trobar aquell so personal que els faci únics. Dels grups actuals, a mi particularment m'agraden molt els Xarango.

- Acabeu la frase en el context actual:
- La gent vol viure en pau...
A quatre desgraciats capitalistes de merda no els hi dóna la gana i no deixen a la gent viure en pau.
- Contra el fusell...
Un somriure. Contra l'imperialisme, la ironia. Un cant al pacífisme i a l'esperança.