Jardins de llum / 16

Foto: 

TAV-CC

Llum, aigua, mite i art contemporani urbà es donen cita al projecte 'Jardins de llum / 16'

Entrevistem a l'Anna Roca, secretària i responsable de comunicació de la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central -TAV-CC- i la presidenta de l'entitat, Roser Oduber.
Albert Compte Riba
,
10/01/2016
Arts
Com ens comenten l'A. Roca i la R. Oduber, 'la TAV-CC és una entitat autònoma que recull la inquietud de diversos agents de la vida cultural de les comarques centrals per potenciar els projectes del sector de les arts visuals. Es tracta d'una 'entitat d'entitats' que té la voluntat de crear i consolidar una xarxa construïda a partir de diferents agents que es dediquen a la recerca, formació, difusió o producció en el camp de les arts visuals al territori. Aquesta xarxa pretén d'un costat, donar visibilitat a les accions dutes a terme pels membres de la TAV-CC i de l'altre, promoure una sèrie d'iniciatives i projectes de creació contemporània propis de l'entitat.'
"'Jardins de llum' és una proposta artística no pensada per estar en un 'cub blanc', sinó que interactua amb un entorn urbà i per tant, és fonamental que el respecti, que s'hi integri i que l'embelleixi"

- Aquesta és la segona edició de 'Jardins de Llum'. D'on prové la iniciativa i per què es va dur a terme la convocatòria?
A.R.- 'Jardins de llum' va néixer en col·laboració amb l'Associació La Misteriosa Llum, amb la voluntat d'aportar un itinerari de mostres efímeres d'art basades en la llum i l'aigua -els dos elements fonamentals de la festa de La Llum-, per donar un altre punt de vista sobre una festa molt arrelada a la ciutat.
L'any passat, la TAV-CC va ser convidada a participar d'aquesta festa amb una proposta que inclogués les arts visuals, donant a conèixer un altre punt de vista sobre la llum i l'aigua, a través d'una sèrie de pràctiques i tendències creatives que encaixen amb aquesta 'cultura de la llum' manresana. Davant d'aquesta proposta, la TAV-CC va procurar fer una mostra que s'inscrivís en una tendència contemporània ja existent de manifestacions festives a l’entorn de la llum i els nous llenguatges efímers de l’art al carrer, com La Fête des Lumières de Lyon o el festival 'Lluèrnia' d'Olot, entre altres.

- Va tenir bona acollida?
A.R.- El projecte va tenir bona acollida, tot i que és encara molt jove i té molts condicionants contextuals -el fet d'inscriure's en una celebració de llarga tradició a la ciutat-, pel que l'anem polint amb l'experiència.

  • imatge de control 1per1

- Com el projecte 'Jardins de Llum' té cabuda dins la TAV-CC i de quina forma s'organitza?
A.R.- Actualment, la TAV-CC té en marxa uns 5 projectes, a més del premi bianual de la TAV-CC. 'Jardins de llum' doncs, s'integra en un programa d'activitats més genèric que està organitzat en comissions formades per membres de la TAV-CC. En el cas de 'Jardins de llum' la TAV-CC du a terme la direcció artística del projecte i la producció compta amb el suport de l'Ajuntament de Manresa i de l'Associació Misteriosa Llum. Pel que fa als espais, cal tenir en compte que 'Jardins de llum' compta amb 3 tipus d'intervencions o participacions.

- Quines són?
A.R.- La primera són 3  intervencions artístiques en espais interiors realitzades per artistes convidats, dels quals n'hem valorat la qualitat de la seva obra basada, principalment, en el treball de i sobre la llum. Han estat escollits conjuntament amb l'Associació Misteriosa Llum i l'Ajuntament de Manresa i es tracta de l'Antonio Asensio, la Rosó Cusó i la Dolors Puigdemont. La segona són les instal·lacions artístiques i espectacles de dansa, circ, etc., que entren per convocatòria oberta, on els artistes ja presenten la proposta per un espai exterior en concret. Finalment, una sèrie d'estructures participatives sobre un mateix suport realitzades per diferents entitats i col·lectius de la ciutat que vulguin participar en el projecte. Aquestes estructures marcaran el 'camí de llum' que porta d'una proposta artística a la següent, donant continuïtat al recorregut.

Detall de la instal·lació 'Llums i ombres' de Lourdes Fisa/Font: TAV-CC

- Quants inscrits es van assolir durant la primera convocatòria? Quants n'hi ha de moment per aquesta segona edició?
R.O.- La primera edició de 'Jardins de Llum' no va poder comptar amb una convocatòria oficial, ja que la TAV-CC va ser invitada a participar a la festa de la Misteriosa Llum amb un temps insuficient per a organitzar-la. Aquesta segona edició recull les mancances que es van produir en l’any 2015 per esmenar i millorar diferents aspectes que esperem ajudin a fer créixer aquest projecte dissenyat per la TAV-CC. I pel que fa a aquest any, la convocatòria resta oberta. De moment hi han poques propostes presentades. Però podem destacar els projectes que presenten el Màster Universitari d’Arquitectura, Energia i Medi ambient i els alumnes del departament d’escultura de la Facultat de belles Arts de Barcelona.
També cal tenir en compte les 3 formes de participació que hem apuntat abans, en que dues són obertes i una la conforma tres artistes convidats.

- Quines propostes es van consolidar l'any passat i de quants espais disposa enguany l'organització?
A.R. i R.O.- L'any passat es van convidar a diferents artistes locals per ocupar espais d’un itinerari establert conjuntament amb l'Associació de la Misteriosa Llum, que es van fer des de la Plaça Sant Domènec fins a l’església del Carme. Van ser Àngels Freixanet, Berta Oliveres, Celeste Alias i Txema Rico, Eva Soto, Joan Closes, Lourdes Fisa, l'entitat SAC -Santpedor Art i Creació- i Sara Reig.
Aquest any s'han previst el mateix nombre d'intervencions. La possibilitat de fer una convocatòria oberta, però, ha permès expandir el projecte i incloure-hi propostes de dansa i circ; i l'experiència de la primera edició ens ha empès a substituir  alguns espais per d'altres que, pensem, donaran més continuïtat a l'itinerari.
A més, s'ha incorporat també el tema de les estructures lumíniques desenvolupades per diferents col·lectius i entitats. D'aquesta manera el recorregut quedarà més complert, senyalitzat i alhora, s'incorpora la participació d'ens que no tenen perquè estar directament vinculats a la creació artística.

- Què s'entén per una instal·lació artística que pugui ser escollida com a proposta d'un 'Jardí de llum'? 
A.R. i R.O.- Una instal·lació artística, entesa aquesta com a peça artística tridimensional construïda a partir de diferents mitjans i/o tècniques, oberta i lliure, que pretén crear una experiència a l'espectador, en un ambient determinat, que pugui ser escollida com a proposta de 'Jardins de llum' és aquella que està vinculada a la temàtica de la llum i l'aigua i que té en compte que serà instal·lada a l'aire lliure i, per tant, ha de poder resistir les inclemències del temps. Alhora cal tenir present que es tracta d'una instal·lació efímera.
Més enllà d'aquest punt bàsic i com s'especifica en les bases de la convocatòria, criteris que es segueixen a l'hora d'elegir les peces que conformaran els 'Jardins de llum' són l'adequació als espais de l'itinerari i la voluntat de posar en valor i embellir l'espai urbà, en aquest itinerari d'art i llum.

Detall de la instal·lació 'Mutació' d'Eva Soto/Font: TAV-CC

- Va ser senzilla la inclusió d'aquesta proposta innovadora dins el context d'una festa litúrgica?
A.R.- Evidentment, incloure un projecte innovador com és la creació artística contemporània efímera basada en la llum -incloent diferents disciplines artístiques- en una festa d'arrel tradicional és complicat. I més tenint en compte que es tracta d'una festa en la que, ja abans que s'incorporés la TAV-CC, compta amb la participació de moltes entitats. Si se'm permet la metàfora, es tracta d'un engranatge que fa anys que funciona i al qual afegeixes una peça nova, per tant és lògic que calgui una 'dosi de greix extra' perquè la nova peça s'integri perfectament al funcionament de les demès.

- La proposta valora la inclusió d'elements sacres? Es valora potser propostes artístiques que participin d'alguns dels elements llegendaris o mitològics relatius al miracle?
A.R.- En la proposta de la TAV-CC es valora, fonamentalment, el treball de la llum i l'aigua com a material artístic i el missatge de les peces, instal·lacions i espectacles queda obert. Però és evident que la influència cultural de la mitologia i la tradició de la festa de La Llum -pensant sobretot en creadors que són del territori- influencii les peces d'una manera o d'una altra, ja que això és quelcom que tots 'hem mamat'.

- Alhora, es primaran elements estètics per sobre d'altres potser més conceptuals o narratius?
A.R. i R.O.- Si bé és cert que en l'art contemporani d'aquestes característiques l'estètica sol ser un element més a qüestionar, cal entendre que 'Jardins de llum' és una proposta artística no pensada per estar en un 'cub blanc', sinó que interactua amb un entorn urbà i per tant, és fonamental que el respecti, que s'hi integri i que l'embelleixi. Cal dir que les propostes artístiques rebudes tenen clar aquest punt i no solem trobar-nos davant la necessitat de prendre la decisió 'estètica vs. concepte', tot i així, tindrem en compte tots els aspectes per igual. Entenent els 'Jardins de Llum' com un projecte integral s'escolliran aquelles obres o propostes que s'adaptin millor a aquest conjunt.

- Com és el procés selectiu de les peces o propostes?
R.O.- Un cop rebudes les propostes, es valorarà preferentment el grau d'innovació i l’aportació estètica de les propostes, l’adeqüació als espais de l’itinerari de carrer dissenyat, concretament al punt on es proposa instal·lar cada projecte amb una clara voluntat de posar en valor i embellir l’espai. Finalment, la resistència a les inclemències meteorològiques. El jurat podrà demanar més informació sobre qualsevol projecte i proposar a l’autor el lloc més idoni per la seva ubicació si així ho considera.

- Com veus el bategar artístic de la ciutat de Manresa?
A.R.- Precisament no fa gaire va sortir un article al 'Pou de la Gallina' que abordava el tema de la manca de galeries i espais d'art de la ciutat i com aquest fet influencia en la creació artística contemporània del territori. És clar que hi ha producció artística i també que es mantenen alguns espais de difusió i recerca, així com projectes a nivell més institucional, però també està clar que hi ha una manca d'infraestructures per a les arts visuals. Personalment -i penso que parlo en nom de molts dels membres integrants de la TAV-CC- considero que no hi ha una destinació pressupostària suficient per solucionar aquesta situació i fins i tot, dubto que hi hagi una consciència real de com de problemàtic pot arribar a ser aquest fet a nivell del desenvolupament cultural de la regió.
Com en d'altres disciplines -per exemple, el cas de les arts escèniques-, sí que hi ha hagut una voluntat de desenvolupament i ara funcionen a la perfecció -amb una programació àmplia, variada i amb un èxit considerable d'assistència-, aquesta actitud no s'ha mantingut en el camp de les arts visuals i, evidentment, aquest se'n ressent.

- A banda dels 'Jardins de Llum' quines altres propostes dels darrers anys poden ser destacades? 
R.O.- La TAV-CC com a entitat té una vida curta, malgrat que molts dels seus membres fa molts anys que funcionen i coneixen bé els canvis i deteriorament de la situació cultural i de suport a la cultura que es dóna per part de les institucions públiques on tot plegats patim una crisi sostinguda des de fa molts anys. Creiem que aquest motiu fa més necessari el treball en xarxa, consolidant un sector debilitat.

Més informació: 

Podeu consultar en els següents enllaços la resta de projectes de la TAV-CC i saber més sobre les bases del projecte 'Jardins de Llum', el qual tancarà el seu període d'inscripció aquest proper 20 de gener.

A

També et pot interessar