Jump to navigation
- Què són per a tu els paisatges de llarga expressió?Una manera diferent de veure el que m’envolta. Paisatges que em transmeten sentiments i emocions, i que em conviden a exterioritzar un estímul mental, des de la previsualització fins a la materialització fotogràfica. El fet que siguin exposicions llargues, d'uns 30 segons, manté l'efecte sorpresa, que em recorda molt al revelat analògic. Quan revelaves, tenies la intriga de saber com pujaria el color un cop tiraves el paper a la cubeta. Aquesta immediatesa amb què vivim ara, també traslladada a la fotografia, no m'acaba de complaure.
- Com és el procés d'elecció d'un paisatge?Moltes vegades vaig al lloc, m'estic hores observant-lo, i torno passat un mes, amb la idea molt clara del que vull fotografiar. Elegeixo un dia en què es donen les condicions meteorològiques o de llum exactes per obtenir el millor resultat.
- Suposo que amb aquest temps has après dels fenòmens meterològics?Sí, sobretot de la tipologia dels núvols, la seva textura, les seves formes. Determinen molt els resultats.
- T'has especialitzat en fotografia noctura. Per què?La nit és molt màgica. En un espai com poden ser els Ports o el Delta de l'Ebre, es crea una simbiosi amb la natura.- Com definiries els paisatges de les Terres de l’Ebre? Què creus que els fa únics?Són paisatges heterogenis, intensos. Crec que són paisatges que, de vegades, es compenetren amb l’estat d’ànim de qui els contempla.- Com a fotògraf, les imatges seleccionades mostren la naturalesa com quelcom fantàstic i surrealista, però també has fet fotografia humana molt realista. És l’entorn i les figures el que t’inspira per utilitzar una tècnica o una altra?Tot depèn del motiu i la història que es vol explicar o mostrar. Unes són fotografies instantànies i les altres són més meditades. En unes intento capturar el moment i, en altres, capturar el seu rastre.- Hi ha alguna fotografia que sigui la teva preferida perquè la consideres única i molt especial? Te’n recordes quan la vas fer?No en tinc cap de preferida, cadascuna m’aporta un record. Des d'una posta rogenca meravellosa a les Olles, una gavina que es va quedar quieta al costat de la passarel·la del Trabucador durant els segons que durava l’exposició, la primera fotografia que vaig il·luminar per la nit... Però si n’he de triar alguna, potser seria aquesta última, un arbre del Montsagre que vaig il·luminar per la nit amb el frontal i que just va ser l’inici d’una nova etapa fotogràfica. - Per què et dediques a la fotografia?Perquè un dia em va picar la curiositat i se’m va obrir tot un món apassionant al davant, un món que em recorda que les coses sempre es poden veure d’una forma diferent.
- Quan vas començar a fer fotos?L’estiu del 2001 començo a treballar a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, feina que compagino actualment amb la fotografia. No recordo exactament el perquè, si per curiositat o per dissipar una inquietud creativa, però amb el primer sou vaig comprar-me una càmera Pentax MZ-30, analògica naturalment. D’aquesta manera, iniciava sense ser-ne conscient, un camí sense retorn cap a una obsessió pel perfeccionament de la fotografia.
Exposició 'Paisatges de llarga expressió' de Kiu PhotographyDel 20 de maig al 19 de juny - Museu de TortosaFitxa d'agenda Surtdecasa
