Joan Soler i Gironès: "Conèixer millor l'entorn i el patrimoni ens fa valorar i estimar el lloc on vivim"

El geògraf olesà presenta el segon volum de "L'aigua: Patrimoni d’Olesa de Montserrat. Itineraris Poètics", fet conjuntament amb en Miquel Guillamón

Núria Domènech

25/05/2016

Entorn

Sempre ha tingut la inquietud de conèixer més i millor l'entorn, i alhora la vocació de compartir tot aquest coneixement, totes aquestes descobertes. Joan Soler i Gironès ha publicat aquesta primavera el seu cinquè llibre, en el que inclou itineraris poètics pel nucli urbà d'Olesa de Montserrat, tot resseguint els camins de l'aigua del municipi i sempre de la mà dels poemes de Miquel Guillamón. Tot i que es defineix com un escriptor accidental, ha trobat en els llibres d'itineraris i les guies excursionistes una manera de difondre el seu ampli coneixement del territori. Els seus són itineraris per a assaborir, itineraris que s'aturen a explicar els detalls i que es converteixen en un recull de coneixements històrics, geològics i populars de l'entorn.

- Tenim a les mans un llibre que es presenta com a recull d'itineraris poètics, però en obrir-lo ens adonem que és molt més que això.
Sí, 'L'aigua' són dos volums d'itineraris poètics per Olesa de Montserrat en els que s'han inclòs explicacions i fotografies històriques, descripcions de patrimoni i històries inèdites que fins ara havien romàs en el llenguatge oral dels olesans. En aquest llibre podríem dir que els poemes d'en Miquel Guillamón són l'esquelet, la història d'Olesa és el cos i els itineraris són el vestit.

- I tots aquests poemes, tots aquests fragments d'història, apareixen enllaçats per un fil conductor que és l'aigua. Per què l'aigua?
L'aigua és un element essencial per a entendre el nostre municipi. A Olesa tenim una morfologia geològica que afavoreix molt l'existència de mines i pous d'aigua. De fet, fins i tot és possible que el topònim «Olesa» provingui d'aigua, però deixem-ho com a hipòtesi personal. A més, en el lloc on va néixer Olesa, a la Plaça Nova, hi ha un pou d'aigua i de fet tot el casc antic es troba sobre un gran aqüífer. L'altre element essencial d'Olesa és l'oli. A Olesa des del s. XIII està documentada la producció d'oli, i l'olivera Palomar (també anomenada Olesana) és autòctona d'aquí.

En Joan Soler compagina la seva tasca d'escriptor amb la seva vocació de guia de natura. Foto: Joan Soler i Gironès

- Què ha estat necessari per a donar lloc a aquests dos volums tan complets de descripció patrimonial i històrica d'Olesa?
D'una banda, ha estat necessari realitzar una tasca de recerca històrica i un esforç de síntesi, i posteriorment una revisió històrica per part d’experts locals. A partir dels poemes d'en Miquel Guillamón, vaig confeccionar uns itineraris que permetessin recórrer els principals escenaris dels poemes, però que alhora tinguessin una coherència temàtica. També va caldre una tasca de recerca per tal de localitzar i descriure algunes fonts i mines que estaven pràcticament abandonades en el medi natural, així com visitar pous en cases particulars. D'altra banda, cal una entitat capaç de finançar-ne la producció i l'edició. Això ha estat possible gràcies a la Comunitat Minera Olesana, una cooperativa que gestiona les aigües municipals i que treballa activament per la recuperació de les fonts urbanes i del patrimoni relacionat amb l'aigua.

La font de Can Solé ha estat recentment recuperada per la Comunitat Minera Olesana.

- Quina ha estat la rebuda d'aquests llibres?
Ambdós volums han tingut una rebuda molt positiva i han despertat molt d'interès pel patrimoni olesà. A més, estem organitzant unes sortides que pretenen recórrer cadascun dels itineraris poètics guiats per en Miquel Guillamón i jo mateix. En aquestes sortides, nosaltres anem guiant un dels itineraris presentats al llibre, en Miquel llegeix els poemes i jo explico els aspectes històrics, paisatgístics i patrimonials de l'entorn.

- Aquests llibres d'itineraris se sumen a altres llibres que tens publicats sobre l'entorn natural d'Olesa.
La meva intenció és transmetre coneixement natural, patrimonial i històric. Pretenc potenciar la descoberta de l'entorn de Montserrat. Montserrat té un atractiu enorme i actua com a gran xuclador de turisme i d'excursionisme. Hi ha, però, un entorn d'aquesta muntanya que és increïblement interessant i molt desconegut, i que a més ens ofereix perspectives espectaculars i úniques del massís montserratí.

Una barraca olesana a la Vinya del Duxans. Fotografia: Jaume Morera i Guixà

- Un aspecte rellevant del patrimoni rural d'Olesa són les construccions de pedra seca.
A Olesa de Montserrat tenim una gran diversitat geològica, des de pissarres, gresos o calcàries fins a còdols o conglomerats. Això dóna lloc a una gran varietat de marges de pedra seca. A més, cal destacar una tipologia de barraca de pedra seca pròpia, l'anomenada barraca olesana. Es tracta d'una cabana construïda amb tres parets de pedra seca i una teulada a dues aigües estructurada amb fusta d'olivera Palomar recoberta amb lloses i terra. Aquesta manera de construir barraques és exclusiva de l'entorn olesà, de manera que es tracta d'una construcció endèmica. Avui en dia tenim comptabilitzades 150 barraques de tipologia olesana, la majoria de les quals actualment es troben sota el bosc. Unes quinze es troben en bon estat de conservació i són fàcilment visitables.

- En els teus llibres descrius també amb molt detall els aspectes geològics del municipi.
Olesa de Montserrat és un museu geològic! En els 17 km² de terme municipal s'hi manifesten roques de les tres eres geològiques més importants. Cal destacar en aquest sentit la falla de Rives Blaves, que és un aflorament únic al món. Tenim indicis que encara queden molts aspectes per a conèixer i descobrir de la geologia del nostre entorn. Sense anar més lluny, fa un mes es va trobar una petjada de dinosaure a l'entorn d'Olesa!

Petjada d'arcosaure descoberta a Olesa de Montserrat recentment. Fotografia: Belén Muñoz

- Una petjada de dinosaure a Olesa?
Sí! La descoberta va ser totalment casual: una noia que caminava amb un grup d'amics, va trobar una pedra amb una forma similar a una mà. Ella es va posar en contacte amb mi i vam posar-nos en contacte amb el Servei de Paleontologia de la Generalitat. Es tracta d'un contramotlle d'una petjada d'arcosaure, un rèptil anterior als dinosaures que està datat de fa uns 240 milions d'anys. Té un estat de conservació increïble, que fins i tot permet observar les marques deixades per les ungles i la pell de l'animal. Actualment, la roca està essent estudiada. Podria tractar-se d’una de les peces paleontològiques més ben conservades a nivell de la Península Ibèrica.

- I aquests trets geològics d'Olesa, els trobem també en els municipis de l'entorn?
L'entorn de la muntanya de Montserrat té una entitat paisatgística, de geologia, de flora i de fauna. Municipis com El Bruc, Marganell o Olesa de Montserrat compartim un relleu abrupte, una densitat demogràfica baixa i materials geològics comuns com la pissarra, entre altres. Això es tradueix en moltes semblances paisatgístiques i també en cultius similars. Per exemple, el conreu d'olivera de varietat Palomar va intrínsecament lligat al sòl de pissarra. Estem parlant de municipis que ara formen part de quatre comarques diferents, però que formen part d'aquesta unitat paisatgística, orogràfica i geològica que podríem anomenar el Montserratí.