,
09/06/2016
Cinema
Hitchcock i Truffaut
Foto:
Cedida

Hitchcock / Truffaut / Wilder

Aquesta setmana venim especialment cinèfils, amb moltes ganes de cinema clàssic, com veureu a la programació. Però també adaptacions cinematogràfiques d'obres de teatre, un gran clàssic i una estrena catalana, i amb una dosi de cinema nòrdic (que ja en teníem ganes) per la setmana que ve. Estudieu-vos el menú. Val molt la pena!

Hitchcock / Truffaut
Classe magistral de cinema

Dijous 9 de juny, 20:15h
Divendres 10 de juny, 21:15h

Direcció: Kent Jones.
Guió: Kent Jones i Serge Toubiana.
Documental. EUA, 2015, 80'. Projecció en versió original (anglès) subtitulada. No recomanada a menors de 7 anys.

El 1962, els cineastes Alfred Hitchcock i François Truffaut es van tancar per tenir una llarga conversa de cinquanta hores i cinc-centes preguntes sobre el cinema del mestre del suspens. Hitchcock es trobava al cim de la seva creativitat, i Truffaut ja havia fet Els 400 cops i Tireu sobre el pianista. El resultat va ser el llibre El cinema segons Hitchcock, un text imprescindible per als amants i estudiosos del setè art. Mig segle després de la publicació d'aquest llibre, el director Kent Jones convida grans directors del nostre temps, com Martin Scorsese, David Fincher, Richard Linklater i Steven Spielberg, a compartir les seves impressions sobre Alfred Hitchcock, sens dubte un dels autors més rotunds en la història del cinema. A partir dels enregistraments originals de la famosa entrevista, amb les veus gravades de Hitchcock, Truffaut i la traductora Helen Scott, el film rendeix tribut a passatges del llibre i ens submergeix en el món de l'autor de Psicosis, oferint-nos un documental d'un cinèfil fet per a cinèfils.

El rei borni
Rialles que fereixen com una pilota de goma

Divendres 10 de juny, 19h
Dissabte 11 de juny, 20h
Dimecres 15 de juny, 21:15h

Direcció i guió: Marc Crehuet
Intèrprets: Miki Esparbé, Alain Hernández, Betsy Túrnez, Ruth Llopis
Comèdia negra. Espanya, 2016, 87'. Projecció en V. O. (català). No recomanada per a menors de 7 anys.

El rei borni comença amb un sopar de retrobament de dues amigues que no es veien des del col·legi. Lidia està a l'atur, ocupada en una infinitat de cursets, i viu en un barri extrem amb David, un porter de discoteca reconvertit en policia antiavalots (o, com diu ell, "especialista en gestió de masses"). Lidia admira profundament Sandra, una hipster a cavall entre l'onirisme i la rebel·lia, perquè se'n va anar del barri i sembla haver-se "realitzat". El seu company, Nacho, és un "documentalista social" que viu dels diners patern i està patint una seriosa depressió. Un petit detall enterboleix el retrobament: David resulta ser qui va deixar borni a Nacho en una manifestació amb una bala de goma. Film de rabiosa actualitat pel cas d'Ester Quintana, dirigit pel debutant Marc Crehuet, que adapta la seva pròpia obra teatral

Trumbo: la lista negra de Hollywood
Persecució als estudis de Hollywood

Dissabte 11 de juny, 17:30h (V.O.S.)
Diumenge 12 de juny, 19h
Dimecres 15 de juny, 19h

Títol original: Trumbo
Direcció: Jay Roach
Guió: John McNamara
Intèrprets: Bryan Cranston, Diane Lane, Helen Mirren, John Goodman
Drama biogràfic. EUA, 2015, 124'. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada i versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Un dels molts fets vergonyosos en la història dels EUA va ser el dut a terme pel Comitè d'Activitats Antinord-americanes el 1947, quan va investigar si hi havia comunistes infiltrats en la indústria del cinema a Hollywood. Així va començar la coneguda com a "caça de bruixes". Entre els guionistes i directors que es negaren a declarar davant del comitè, coneguts com "els 10 de Hollywood", es trobava Dalton Trumbo, un dels millors guionistes d'aquell país (Vacaciones en Roma, Espartaco) i també director (Johnny cogió su fusil, basada en una novel·la del propi Trumbo). Va complir 10 mesos de presó i es va veure obligat a exiliar-se a Mèxic. Jay Roach, en aquest biòpic, explica, mitjançant un humor intel·ligent, la peripècia del guionista, obligat a firmar els seus treballs amb pseudònim perquè tenia prohibida la seva activitat a Hollywood.

Un, dos, tres
Una de les millors comèdies nord-americanes

Dimarts 14 de juny, 21:15h

Direcció: Billy Wilder
Guió: Billy Wilder i A. L. Diamond, basat en l'obra teatral de Ferenc Molnár
Intèrprets: James Cagney, Pamela Tiffin, Horst Buchholz, Liselotte Pulver
Comèdia EUA, 1961, 108 minuts. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada.

Billy Wilder, austríac i nacionalitzat nord-americà, ha tractat diferents gèneres, però la comèdia és el que li ha estat més reconegut. El seu sentit de l'humor, corrosiu i sarcàstic (és coneguda la seva frase: "Els austríacs han aconseguit convèncer el món que Beethoven era austríac i que Hitler era alemany"), ha servit sovint per posar en relleu la hipocresia d'aspectes de la vida nord-americana. Una de les seves comèdies més hilarants, on satiritza la Guerra Freda, és Un, dos, tres. Situada a Berlín, exposa l'activitat d'un alt càrrec de la Coca-Cola que vol introduir aquesta beguda en la URSS per així ser nomenat responsable de l'empresa per a tota Europa. Això i l'encàrrec del seu cap a Atlanta perquè atengui la seva filla, que està viatjant a Berlín, porta a unes incidències inesperades que serveixen a Wilder per no deixar canya dreta.

Corazón gigante
Calidesa nòrdica

Dijous 16 de juny, 20:15h
Divendres 17 de juny, 21:15h

Títol original: Fúsi (Virgin Mountain)
Direcció i guió: Dagur Kári
Intèrprets: Gunnar Jónsson, Sigurjón Kjartansson, Arnar Jónsson.
Comèdia romàntica. Islàndia, 2015, 84'. Projecció en V. O. (islandès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Als seus 43 anys, Fusi és un inadaptat, amb sobrepès, que mai no ha tingut parella i que el seu únic interès són les batalles de la Segona Guerra Mundial, que reprodueix en miniatura a l'apartament on viu amb la seva mare. Un dia rep un cupó per acudir a una escola de ball, on coneix Sjöfn, una dona solitària, com ell, i amb profundes ferides psicològiques. Combinant hiperrealisme i surrealisme Corazón gigante és un film tendre i amable sobre un gegantí inadaptat social. Una de les pel·lícules revelació d'aquesta primavera, guanyadora del Festival de Tribeca i premiada a Valladolid amb el premi al millor actor.

Ens veurem a la Zazie, oi que sí?
Salut i bon cine!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.