Jump to navigation
- L'atzar ha volgut que tornis a actuar a les Terres de l'Ebre? En aquest cas jo no en diria atzar. De fet és un intercanvi amb l’Ajuntament de Sant Jaume perquè hem van deixar el nou teatre per fer residència del assajos del nou espectacle que estem preparant. Potser no és atzar, però el que sí que fa és molta il·lusió. A Sant Jaume és on he triat viure i sempre és una mica especial actuar davant dels teus veïns.
- Com creus que ha evolucionat l'espectacle 'L'atzar' des del 2004 fins a l'actualitat? Els espectacles de pallassos sempre van evolucionant a cada funció, i encara més quan un espectacle porta tants anys en cartell. S’ha anat fent més precís i s’ha anat polint en cada passi. Aquí sí que hi pot entrar l’atzar, perquè a vegades passen coses, petits accidents, sorpreses, que per als pallassos són un regal i pots incorporar per sempre. És el contacte directe amb el públic que va conformant l’espectacle.- En quines coses creus que has canviat tu? Amb els anys aprens a dosificar l’energia, controlar el temps i les pauses. La joventut no és precisament un aliat per als pallassos i, en aquest aspecte, el temps només pot anar a favor. Els pallassos intentem transmetre emocions i com més vida viscuda tens, millor podràs transmetre-ho.
- Què creus que és el més innovador d'aquest espectacle? Ser pallasso és un ofici molt antic. La innovació, en tot cas, ha estat que sempre ets capaç d’adaptar-te a les circumstàncies de cada moment. En el meu cas, com que és un món eminentment masculí, el fet de ser dona ha pujat a l’escenari temes que habitualment no hi eren i que connecten immediatament amb el públic femení al mateix temps que sorprenen i connecten també amb el masculí.
- L'atzar existeix? Oh i tant!- Existeix en la vida d'un artista?En la vida de qualsevol persona hi intervé l’atzar i, per tant, en la dels artistes també. Qualsevol cosa pot esdevenir un tema a treballar. El necessari és que sempre t’agafi amb els ulls ben oberts. Com deia Picasso, que la inspiració t’agafi treballant.
- Em podries dir quatre moments en la teva carrera en què creguis que ha intervingut l'atzar? Quatre? Mil! Res passa perquè si. Has d’estar atent i aprofitar les casualitats, les ‘xiripes’. De vegades, són petites coses, materials que trobes al local d’assaig i acaben sortint a l’obra. I sinó, mira Newton: a un altre, li cau una poma al cap i li fa un nyanyo, i en canvi a ell li va servir per descobrir la llei de la gravetat.
- Ens pots explicar alguna cosa del nou espectacle que heu estat assajant a Sant Jaume? El nou espectacle es diu 'Paradís Pintat' i s’estrenarà aquest estiu al Festival Grec de Barcelona. Després, el portarem a la Feria de Ciudad Rodrigo i preparem la temporada a Barcelona per al gener del 2017. Fins a la tardor d’enguany, no començarà a girar i esperem que algun dia també el portarem aquí a la vora de casa. En aquest espectacle sóc un àngel que està en un quadre amb tres altres àngels, però hi estic a desgrat, amb ganes de sortir volant i convertir-me en àngel de la guarda. Per poder-ne sortir, primer haig d’aprendre a volar i no serà fàcil i tampoc serà gens bonic el que hem trobaré un cop ho aconsegueixi. - En què t'has inspirat per convertir-te en àngel fugitiu?Ja feia temps que volíem parlar del tema de les migracions, posicionar-nos amb el que fa tants anys que està passant i com és possible que ens haguem oblidat tan ràpid de la nostra història recent. La dificultat és tractar aquest tema en un espectacle que ha de ser divertit i fer-te reflexionar alhora. Però en aquests intents estem!
Espectacle 'L'atzar' amb Pepa PlanaDissabte 11 de juny, 22h - Sant Jaume d'EnvejaFitxa d'agenda Surtdecasa
