Genís Pena: "Gra Fort era el grup que sempre havíem sentit a parlar de petits"

Un documental reivindica l'essència d'un dels grups més emblemàtics del rock de les Terres de l'Ebre

Anna Zaera

09/02/2017

Música

Una generació nascuda als noranta ha volgut immortalitzar l'experiència de Gra Fort, un dels principals exponents del rock rural català gestat a la Terra Alta als anys 90. Els seus autors, Genís Pena (Móra la Nova, 1993) i Òscar Sánchez (Falset, 1985), reivindiquen que gairebé totes les bandes actuals beuen de la seva essència i, per això, van voler recuperar el testimoni de Paco Cortiella, l'impulsor i lletrista de la banda, per deixar-ne testimoni. Aquest conjunt nascut el 1986 a Corbera d'Ebre per la vocació d'un grup de pagesos del rock, com ells mateixos s'autodenominaven, es va caracteritzar per unes lletres plenes de crítica social on es referien als drets laborals dels pagesos, l'energia nuclear o els productes de la terra. El 1994, després de la desaparició del músic i graller Toni Pellisa, decideixen reinventar-se i seguir endavant. El 2014 van celebrar els 25 anys del naixement de la banda amb una gira per diferents indrets catalans. Hem volgut parlar amb Genís Pena, un dels realitzadors del documental 'Paco de Gra Fort'.

"Les cançons de Gra Fort parlaven d'allò que la gent de la zona pensava. Cap grup en català havia fet alguna cosa semblant"

- Per què us poseu darrere la càmera per documentar l'existència de Gra Fort?
Gra Fort era el grup del que sempre havíem sentit a parlar de petits. No vam tenir la sort de veure'ls durant la seva època de màxim esplendor i teníem la sensació que molta gent de la nostra generació en desconeixia la seva història. No enteníem com ningú encara no havia fet un homenatge a un grup com ells, tenint en compte tota la història que tenen al darrere.

- Quina herència creieu que va deixar la banda que no hagi deixat ningú més?
Van ser pioners amb el rock català i, sobretot, pioners amb el rock reivindicatiu ebrenc. Avui en dia la majoria de grups d'aquestes terres tenen un caire reivindicatiu o d'estima a la nostra terra i ells van ser els primers a fer-ho. Les cançons de Gra Fort parlaven d'allò que la gent de la zona pensava i cap grup en català havia fet alguna cosa semblant.

- Una banda sempre és una de les millors cròniques socials de la seva època?
En el cas de Gra Fort, al cent per cent. Es van atrevir a dir el que tothom callava i van fer una radiografia social de com estava Corbera, la Terra Alta i les Terres de l'Ebre en aquell moment. De fet, ningú com Gra Fort ho ha fet amb la seva exactitud. Tenien la dosi perfecta d'humor, de picardia i de poca vergonya per a desemmascarar veritats com un temple en forma de cançó.

- Què descobriu durant el procés de gravació que us fa canviar algunes de les hipòtesis inicials?
Descobrim que la història de Gra Fort té molts més daltabaixos dels que pensàvem. Fa poc van complir els 25 anys des de la seva formació i 25 anys donen per a moltes històries, anècdotes, alegries, tragèdies...

- Alguna anècdota digna de ser explicada a les noves generacions?
Crec que el que millor reflexava la seva essència eren els directes. Allà podien desplegar tota la seva força, tenien nines inflables, es disfressaven de monos per denunciar la central nuclear, tiraven ametlles al públic per reivindicar els fruits secs...

El documental recupera imatges dels anys 90 i d'altres actuals.

- Com definiries a Paco, el líder de la banda?
Paco és Gra Fort. Tot passa per ell, per la seva figura. És una persona que té les idees molt clares i ha sigut el mateix des del primer moment fins a l'últim. Al seu voltant, tot ha anat canviant però ell s'ha mantingut fidel a una manera d'entendre la música i d'entendre la vida, amb les seves coses bones i les seves dolentes. Per la gent que estem dins el món musical és tot un referent, és una persona totalment inspiradora.

- Per què?
Perquè és un home senzill però que ha estat sempre coherent. Tota la seva vida ha estat lligada a la música. Ara té un bar musical al seu poble, Corbera d'Ebre.

- Què ens ensenya el testimoni de Paco?
Algú que no conegui Gra Fort però que vegi 'Paco de Gra Fort', ràpidament, empatitzarà amb ell. Més enllà del seu paper com a músic i líder de la banda, és una persona que ha perseguit un somni. S'ha arriscat a vegades, ha hagut de prendre decisions difícils, s'ha equivocat i, el més important, ha sabut rebre els cops, recompondre's i adaptar-se.

- Quins grups creieu que són hereus de la seua feina de reivindicació social des del territori?
S'ha de saber que Obrint Pas van incorporar la gralla després de Gra Fort... Van ser un referent total. Ara, grups com Xeic! o Pepet i Marieta, que han optat per reivindicar cantant en català, deuen part de la seva essència a Gra Fort. La veritat, però, és que pocs ho han fet des del rock i el rock dur com Gra Fort. En això segueixen sent únics i crec que és un fet que encara els hi otorga més importància.

- Pot ser l'art local, art global?
És difícil perquè les formes d'art que acaben sent globals són productes preparats per a ser-ho. Però tot i això, històries com les de Gra Fort són extrapolables a altres llocs del món i altres àmbits. Possiblement la història de Paco pugui commoure de la mateixa manera a algú de les Terres de l'Ebre que a algú dels Estats Units gràcies a l'emotivitat que desprèn la música i tot el seu entorn.