Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de 'Cartografia Històrica de l'Anoia'

La Marta Bartrolí i l'Isidre Surroca recuperen la memòria històrica comarcal a través de mapes, documents i testimonis

Surtdecasa Centre

04/04/2017

Llibres

L'Isidre Surroca i la Marta Bartrolí es coneixen de tota la vida, però els seus inicis conjunts relacionats amb la cerca de documents històrics arrenca l'any 1996 amb la publicació del llibre 'Un temps, un poble, un home', continuà l'any 2007, amb l'exemplar 'Cartografia històrica de l'Anoia', i recentment, una segona edició d'aquest llibre s'ha revisat i ampliat, amb un audiovisual gravat en DVD. A part d'aquests estudis, també han publicat individualment altres articles a diaris i revistes, sempre, amb l'afany de divulgar i compartir les seves recerques amb tots els lectors. Ara que s'apropa Sant Jordi convé recordar treballs d'aquestes característiques, propers, locals, territorials, enmig de l'onada d'escriptors mediàtics que per aquestes dates inunden les llibreries de novetats.

Dels inicis a la confecció del llibre sobre Pere Bosch
Ha estat un viatge en el temps. En el transcurs d'una hora, la Marta i l'Isidre, expliquen anècdotes i coincidències a través de les diferents troballes relacionades amb els plànols publicats a 'Cartografia Històrica de l'Anoia', i també, recordant altres episodis de quan van fer el seu primer treball sobre la vida del rector de la Pobla, Pere Bosch. "Casualitats de la vida - explica l'Isidre-. Dos plànols històrics del castell de Claramunt han estat l'origen de cadascun dels nostres treballs. Fou l'any 1993, quan a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, hi vaig trobar una fotografia d'un plànol del castell de Claramunt del segle XVIII; doncs bé, la Marta Bartrolí, aleshores responsable del Butlletí Municipal de la Pobla, també havia publicat una altra còpia del mateix plànol, procedent de la Diputació de Barcelona. Quan vam comprovar que mossèn Pere Bosch va ser l'autor de la fotografia, ens motivà a resseguir la vida d'aquest prevere i publicar la seva biografia. Resulta, fins i tot anecdòtic, que 10 anys més tard, a la tardor de l'any 2006, la troballa d'un plànol militar de l´any 1813, on s'hi descobria el camí primitiu del castell, fos la causa de que tornéssim a iniciar un nou treball que sortiria publicat un any després".

L'Isidre Surroca en un moment de la conversa | Foto: Albert Compte Riba

"La investigació sobre Pere Bosch -continua la Marta-, dia a dia ens resultava sorprenent per les dades que anàvem recopilant. Acabada la guerra civil, el rector havia retornat a la Pobla, i de seguida va fer indagacions sobre la desaparició de l'Arxiu Parroquial. La seva conclusió fou que els membres del Comitè Antifeixista Local havien venut l'arxiu, i que es va convertir en pasta de paper. Un dia, li vaig dir a l'Isidre que hauríem d'anar a l'Arxiu Diocesà de Barcelona per veure si hi trobàvem documentació de la parròquia de la Pobla de Claramunt, i la nostra sorpresa fou monumental quan vam comprovar que tot l'arxiu, es trobava en perfecte estat, i a disposició dels historiadors. Què havia succeït? - es van preguntar els dos -. Resulta que els sacs de papers que es van portar a un molí paperer, només eren llibres i papers solts, i que sortosament es van recuperar acabada la guerra. L'arxiu històric de la parròquia, fou recollit de la Pobla per membres del Servei d'Arxius de la Generalitat, l'any 1938, per salvaguardar-lo de possibles bombardejos i traslladat al monestir de Pedralbes, perquè era un lloc segur. Finalitzada la guerra, l'arxiu no es va retornar a la Pobla perquè ningú el va reclamar, amb el convenciment que s'havia destruït. Per això quedà dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Si algun historiador hi hagués anat abans de nosaltres segur que s'hagués trobat amb tot l´arxiu donat per destruït".

D'un estudi sobre la Guerra Civil a la publicació de 'Cartografia Històrica de l'Anoia'
L'Isidre ens comenta que "mentre feia un estudi sobre els soldats poblatans que havien mort al front, vaig demanar informació al Archivo del Centro Geografico del Ejército, per veure si durant l'estada del General Saravia a la Pobla durant els darrers mesos de la guerra, els cartògrafs instal·lats a l'edifici de l'hotel Robert, aleshores convertit en Quarter General de l'Exèrcit de l'Est, hi havien dibuixat algun plànol del municipi. El cas és que em van respondre que l'única referència que hi havia en els seus catàlegs sobre la Pobla de Claramunt, era un plànol de l'any 1813, titulat 'Croquis de Igualada y sus inmediaciones'. Quan em van enviar una còpia, no em podia creure veure-hi dibuixat l'antic camí del castell de Claramunt". La Marta i l'Isidre van decidir que aquella troballa s’havia de compartir amb la gent de La Pobla. "El que no podíem pas muntar és una exposició amb només dos plànols -afegeix la Marta-. A l’Ajuntament sempre hi havíem vist penjat el Parcel.lari del municipi i gràcies a les noves tecnologies, l’Isidre va obtenir còpies fragmentades del plànol. Va ser aleshores quan vam adonar-nos de la riquesa detallística i de les possibilitats que oferien les fotografies de cara a una exposició que, finalment, vam poder muntar i que va tenir una molt bona acollida. A partir d’aquí, tot va venir rodat quan se’ns proposà de fer el catàleg que ha esdevingut el llibre".

L'isidre Surroca i la Marta Bartrolí recordant l'elaboració del llibre | Foto: Albert Compte Riba

L'exili de Josep Farreras, membre del PSUC i la primera alcaldessa de Catalunya, Natividad Yarza
Després de publicar conjuntament el seu primer treball de recerca, la Marta i l´Isidre, també han contribuït individualment a recuperar la memòria de dos personatges ben singulars vinculats a la Pobla de Claramunt, i gairebé oblidats per la història dels exiliats republicans a conseqüència de la Guerra Civil. La Marta ens endinsa en la figura de Josep Farreras Borrull, i ens relata que "a l'estiu de l´any 2003 vam tenir la fortuna de conèixer i entrevistar-lo en el seu darrer viatge a Catalunya. Exiliat a Mèxic, el Josep Farreras havia vingut a fer el lliurament de les dues bobines de la filmació 'Catalunya màrtir' que testimonien els bombardejos sobre Barcelona i que la seva companya M. Teresa Domingo custodiava a Mèxic, per encàrrec del President Companys amb el qual havia treballat". Justament la vinguda de Farreras a la Pobla va fer possible una llarga i fructífera xerrada que va ser publicada a la Revista d’Igualada l’abril de 2004, fet que per a ell va tenir una importància rellevant, ja que es va sentir reivindicat i reconegut en terra pròpia per primera vegada. Arran d’aquell article, la revista L’Avenç li va fer un extens reportatge, signat per Anna Pi i Murugó, antropòloga catalana resident a Mèxic, i va participar els darrers anys, en l’edició de nombrosos llibres i opuscles dedicats a l’exili dels republicans en terres americanes.

L'Isidre ens explica les motivacions que el van portar a investigar la figura de la Natividad Yarza. "El mes de juliol de l'any 2007 em va sorprendre gratament llegir un article a la revista Sàpiens, sobre la primera alcaldessa de Catalunya, que també havia estat mestra de Bellprat. L'escrit es lamentava d'haver perdut el seu rastre amb la nebulosa de la Guerra Civil. Aquesta versió, el mes de novembre d'aquell mateix any, també es va explicar a Bellprat, el dia que es va celebrar una conferència per homenatjar a la primera alcaldessa. Finalitzat l'acte, li vaig comentar a l'orador que quan va esclatar la guerra, Yarza exercia de mestra a la Pobla de Claramunt i que se’n va anar voluntària a defensar la República al front d´Aragó. Vaig veure que no donava veracitat a la meva informació, probablement per l'avançada edat de la mestra i tenint en compte que les milicianes, gairebé totes eren noies joves. Aquesta indiferència, em va animar a fer un estudi més complert, sobre qui també, havia estat la mestra de la meva mare. Vaig explicar aquest fet a la Teresa Marcual, una ex-alumne de Doña Nati, que es com l'anomenaven a la Pobla. Afortunadament, també haig de dir providencialment!, perquè la Teresa guardava una fotografia inèdita de Yarza, vestida de miliciana al front". A dia d'avui, aquesta imatge s'ha publicat en diversitat de diaris i llibres i fins i tot, el mes de setembre de l'any 2009 es va exposar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, en una mostra de fotografies de la Guerra Civil, que va organitzar el diari El Períodico. Aquest mes de febrer també va es va mostrar a TV3 en el programa 'Divendres' que es va emetre des de la Pobla de Claramunt.