Espectacle líric 'Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany'

Foto: 

Pilar Aymerich
Carme Sansa i Jaume Mallofré

Carme Sansa: "Maria Aurèlia Capmany defensava que homes i dones han d’anar de la mà, ser còmplices i bons amics”

Aquest dijous, l’actriu Carme Sansa protagonitza al Campus Terres de l’Ebre de la URV un espectacle líric dedicat a Maria Aurèlia Capmany
Marina Pallás
,
19/04/2017
Espectacles
La reconeguda actriu Carme Sansa (Creu de Sant Jordi i Premi Nacional de Teatre) posarà veu i ànima als textos de Maria Aurèlia Capmany, acompanyada amb l’acordió de Jaume Mallofré. Capmany (1918-1991) va ser novel·lista, dramaturga i assagista, a més d’una destacada figura feminista i antifranquista. L’any que ve serà el centenari del seu naixement, i de ben segur que es podrà gaudir d’altres actes per reivindicar la seua figura tan polifacètica i indispensable per al nostre país. L’acte, d’accés lliure, serà aquest dijous 20 d’abril a les 18h a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, a Tortosa. Parlem amb Carme Sansa per conèixer els detalls d’aquest espectacle líric carregat de força i humor.

- Com sorgeix aquest espectacle?
D’aquest espectacle o recital o lectura, no sé ben bé com s’hauria de definir, vam fer una primera actuació a l’Hospitalet de l’Infant fa uns dies. Ara comencem la gira, anirem a Reus, Torredembarra... L’any passat, al març, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona es va dedicar un dia a la Maria Aurèlia Capmany, amb conferències i taules rodones entorn a la seua figura.

- Va ser una dona polifacètica.
Sí, tenia moltes facetes: literatura, teatre, traducció... A la Maria Aurèlia jo me la vaig trobar al llarg de la vida, des de petita, i vaig anar a fer una petita mostra amb textos d’ella i alguna cançó. Aquella petita mostra els va agradar i m’ho van proposar d’ampliar. Ara dura una hora, i naturalment ho he hagut d’ampliar i he hagut de fer moltes relectures.

  • imatge de control 1per1

- Quina selecció de textos s’ha portat a terme?
Ella va tocar temes molt diversos, va escriure novel·la, assaig... i té un llibre molt divertit titulat 'Cartes impertinents'. Al recital, hi ha un bloc sobre la dona. Maria Aurèlia era feminista, però no sempre s’avenia amb totes les feministes: defensava que homes i dones han d’anar de la mà, ser còmplices i bons amics. Té força llibres sobre la dona, i d’aquí hem tret bastant material.

- Amb quin tractament s’han portat a terme?
Ella ho feia amb molt d’humor; hi ha, per exemple, una carta d’una obrera a una dona que es dedica a fer xerrades d’emancipació de la dona. També hi ha una sobre l’assassina de l’àngel de la llar o una altra en castellà (sempre escrivia en català, però també tenia alguna cosa en castellà) dedicada al macho ibérico. També canto alguns espectacles de la Cova del Drac, dirigits pel Josep Codina. Codina és el meu gran mestre, hem treballat molts cops junts i és una persona molt important per a mi. Hi ha un altre bloc sobre la guerra, de com ens situem a l’any 5.490 i mirem el que va passar al segle XX. També hem inclòs una part sobre la llengua i la seua condemna en acabar la guerra. L’únic text dedicat a ella i no seu és una auca (recordant L’Auca de la Piti que ella va fer) que li va dedicar el Magí Sunyer, un deixeble d’ella. A ella li agradava molt la gent jove i volia donar-los sempre cops de mà.

- Ha dit vostè que la coneixia. Quina relació tenia amb ella?
Vaig tenir la sort d’anar a l’Escola Isabel de Villena. El meu padrí era professor de geografia i història i a batxillerat vaig tenir la Maria Aurèlia Capmany de professora de literatura. Des de petita que ja la veia, era amiga del meu padrí...

- I com era?
Era una dona que feia unes classes molt atractives, et feia escriure les redaccions i tot el necessari per a la matèria però també et parlava d’altres coses. En aquesta escola de veritat es pensava que per fer persona una criatura no era només a base d’estudiar els llibres de text i aprendre a sumar i restar, sinó ensenyar-li cultura general: fèiem dibuix, dansa, teatre (jo no perquè aleshores era molt tímida, fixa’t tu), cantàvem... Era una escola amb una obertura enorme. Després, juntament amb Ricard Salvat, va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, i jo també vaig anar a classe, el curs 63-64. La vaig tenir a classes d’improvisació. I després vaig seguir amb ella a l’any 1968, amb el primer espectacle de la Cova del Drac. Sempre la vaig veure, tota la vida. Tenia una forma d’explicar molt amena, directa, entenies tot el que t’explicava.

- Cal, doncs, recordar-la.
I hi ha coses que se’t queden gravades tota la vida, i ella és una de les persones que més m’ha influït. És una persona que me l’estimava molt. També podies discutir amb ella, una cosa no treu l’altra. Però va ser molt important. I no ens hem d’oblidar d’ella, d’aquí el nostre recital.
 

Més informació: 

Activitat organitzada per la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català per commemorar els 25 anys de la URV, que en el cas del campus ebrenc coordina l’Antena Cultural Tortosa de la URV.

A

També et pot interessar