Jump to navigation
Biel Pubill és professor d’educació física i història a l’Institut de Flix, fundador i president de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, i ha estat president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. És un autèntic expert en jocs tradicionals i n’ha publicat nombrosos volums. També ha escrit diversos articles que difonen la Festa de Sant Antoni d’Ascó que han aparegut en les actes de les jornades de La Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Josep Maria Raduà és mestre i periodista, i també membre fundador de Lo Llaüt. Se’l va nomenar interlocutor amb la Generalitat de Catalunya en la declaració de Sant Antoni d’Ascó com a festa patrimonial d’interès nacional (2009-2010) i té diferents treballs publicats sobre la història, l’etnografia, la cultura i les tradicions d’Ascó.
- Com vau començar a treballar junts?Biel Pubill: Jo sóc professor i Josep Maria va ser exalumne meu, però després les dinàmiques d’un poble a vegades et porten a formar part d’entitats, a coincidir... Vam engegar la revista 'Malpàs' el 1992, i ell des del primer moment ja hi participava. Després també vam començar a treballar junts en moltes coses arran la fundació de l’Associació Cultural Lo Llaüt. Vam començar a fer una col·lecció de llibres de fotografia antiga d’Ascó, La Galvana, de 2001 a 2010: hi sortien les festes d’hivern, els oficis, l’antiga escola, el vestit tradicional de la Ribera d’Ebre...
- És difícil treballar a quatre mans?Josep Maria Raduà: Ens hem entès molt bé. Ja portem 15 anys fent coses junts. Jo feia vuitè d’EGB quan ell era professor a l’escola. Hi ha dies en què els dos ens hem posat davant de l’ordinador alhora, d’altres moments que ens repartim els apartats i ens ho anem passant...
- Com naix la idea de publicar aquest nou llibre?B. P.: Realment la idea de publicar el llibre no sorgeix de nosaltres. Com veníem fent publicacions i a Ascó ja se’ns coneixia, l’Ajuntament ens va demanar el 2007 fer un monogràfic que s’inclouria al programa de Festes Majors. A la gent li va agradar i ho fem des de llavors. Són unes 10 o 15 pàgines dedicades cada any a un tema diferent. Per exemple, el 2007 es complien cent anys de la riuada, el 2008 eren els Jocs de Pequín i Sònia Franquet hi participava i vam aprofitar per parlar dels jocs tradicionals, el 2009 es complien 400 anys de l’expulsió dels moriscos i vam explicar les conseqüències que van tenir en un poble com Ascó...
J. M. R.: L’Ajuntament ens va proposar fer un recull dels 10 monogràfics treballats en aquests deu anys, per oferir un punt de cultura, un toc de memòria i història... Tothom es va animar i l’Ajuntament hi va acabar d'apostar, per a gent del poble.
B. P.: S’ha publicat amb la voluntat que sigue un llibre de protocol. Ens van preguntar a l’hora d’editar-lo quin era l’eix temàtic, perquè en ser temes tan variats... Però s’han separat amb colors i insígnies i ha quedat amb un format molt maco.
- Com us heu documentat per recollir tota la informació?J. M. R.: Fa molts anys que recollim la història del poble. Procurem centrar-nos en allò més local i en el que n’ha quedat, en les conseqüències. Per exemple: què en queda de l’època dels moriscos? El tipus de carrer, algunes paraules...
B. P.: Segons la temàtica, l’hem recollit de forma diferent. Amb els llibres de fotografies teníem ja bona informació, provinents del fons de Carmel Biarnés. Quan vam fer el monogràfic sobre les associacions culturals del poble vam buscar a partir de les publicacions antigues, dels estatuts, i també fent entrevistes als actuals presidents, per exemple. Un tema que ha agradat molt va ser el dels artistes del poble. Vam escollir els que ja eren morts. Va ser bonic perquè vam descobrir molta gent: picapedrers, pintors, un dibuixant de còmic...
- Va ser complicat aquest procés de recerca? Com el vau viure?B. P.: No ho considerem especialment complicat, tot i que depenia de cada tema. Hemeroteques, arxius i publicacions locals ens han ajudat moltíssim. Fins i tot depèn de quin tema a nivell de poble és més fàcil treballar: potser trobes menys informació però la tens més de primera mà i és més fàcil seleccionar. El cert és que és un conjunt de miscel·lànies i de temàtiques molt diverses. L’Ajuntament ens ha donat carta blanca.
- La voluntat del llibre és donar a conèixer el patrimoni i la història. Com estava el panorama de llibres d’aquest caire?B. P.: Jo diria que estava bé. Per sort tenim el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i cada any treu tres publicacions. Es potencien els estudis locals i comarcals. I a nivell de comarca crec que som una de tocada per la vareta, ja que n’hi ha d’altres que no tenen tant de dinamisme. A nivell local les bases les va posar Carmel Biarnés, és una font on gratar i sempre trobar informació. Crec que la gent té a poc a poc més sensibilitat cap a Ascó. Amb el llibre dels vestits d’abans, per exemple, després vam organitzar una exposició, i els veïns van portar el seu material. En acabar la mostra, ja li donaven un altre valor, a aquells vestits. El d’oficis antics també va funcionar. Es tracta de despertar l’interès dels asconencs pel patrimoni.
J. M. R.: Crec que hem de reivindicar la història dels pobles. El que hem fet nosaltres d’Ascó es pot fer a molts altres llocs. Ens ho hem trobat una mica com sense voler. Però ens enorgulleix fer-ho i estem molt contents. Tots els pobles tenen la seua història, i la reivindiquem.
- Per què heu escollit aquest títol per al llibre? Encenalls...J. M. R.: Després d’escollir aquesta paraula, hem vist que té diferents interpretacions. És una mica de tot i poc de molt. Perquè el llibre són bocins de moltes coses. També té un sentit gastronòmic, i d’aquesta forma és un llibre per als sentits. És un bocí de diverses coses molt variades. Són petits tastets d’història.
B. P.: Els encenalls són fragments, restes d’una fusteria. Si els recollim tots, en faríem una nova fusta, una nova història. Ens va semblar millor emprar “encenalls” i aquest títol que no posar alguna cosa com “Apunts de la història d’Ascó”... Encenalls també és una pasta de xocolata. També ens val: volem que siga un llibre dolç i atractiu perquè pretenem que arribe a la gent del poble i que estiguen contents del seu passat i del seu patrimoni.
