Carles Cases: “Hi ha molts camins per arribar a l'emoció”

Acompanyat d'un sextet inèdit, Carles Cases oferirà la selecció de composicions 'Imatges trobades' a 'Sons del camí'

Albert Compte Riba

27/07/2017

Música

Carles Cases, (Sallent, 1958) és pianista, violoncelista i compositor. Ha tocat en diferents formacions de jazz, arranjat peces musicals de Georges Moustaki, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach, entre d'altres i signa les bandes sonores de les pel·lícules de Ventura Pons. També ha col·laborat amb projectes dels directors de cinema Jaume Balagueró i Gonzalo Suárez. L'espectacle que es podrà veure avui divendres en el marc de 'Sons del camí' i que tancarà el cicle és un recull precís i acurat de composicions que ha creat el Carles Cases al llarg de la seva carrera. A 'Imatges trobades' s'acompanyarà de grans músics i amics: Alberto Reguera, Miquel Còrdoba, Mariona Tuset, Pau Lligades, Jordi Farrés i Víctor Pérez. El concert serà al Parc de la Seu de Manresa, a les 22h.

“No podria tocar amb un "enemic" dalt de l'escenari”

- Què es podrà escoltar en el concert 'Imatges trobades'?
Tots els temes estan composats per a bandes sonores i en tots, el director em va demanar que la música fes parlar el personatge, o sigui, que el trobés i que es trobessin.

- Es farà sobre projeccions?
No, sense. Penso que no cal.

- La selecció es basa en treballs propis? Hi afegiràs algun estàndard?
Tota la música és de Carles Cases.

- T'acompanyes d'un sextet.
Sí, serà un format instrumental amb 2 violins, viola, violoncel, contrabaix, guitarra i piano.

- La formació amb la que interpretareu 'Imatges trobades' és inèdita.
Sí, l'he fet només amb instruments de corda. D'una formació més gran ha depurat fins a aquesta essència. He tractat d'escollir molt bé cada instrument per tenir un bon encaix amb el discurs. I a part de ser tots ells músics de primer nivell, són també amics, molt bons amics... Molt. Són l'Alberto Reguera, el Miquel Còrdoba, la Mariona Tuset, el Pau Lligades, el Jordi Farrés i el Víctor Pérez. No podria tocar amb un "enemic" dalt de l'escenari.

- Piano o violoncel?
Piano. De fet, darrerament en públic uso només piano. Per a violoncel solament composo i busco els millors intèrprets.

- Pot un piano expressar més dramatisme que un violoncel?
Tot depèn de l'instrumentista i també, segons en cada moment, si s'utilitza un instrument o un altre. No hi ha graus de més i de menys. L'expressió la dóna l'instrumentista, toqui el que toqui.

- Quines diferències hi ha entre composar una banda sonora sobre paper, només amb el guió del film o fer-ho sobre sobre les imatges de la pel·lícula ja gravada?
Hi ha molts camins per arribar a l'emoció. A vegades amb les imatges i altres sense. Totes són vàlides i segons cada cas, cada història, cada personatge... A vegades et poses les imatges i tanques els ulls per composar.

- A part de composar música de caràcter emocional o psicològic d'un film, musiques també moviments i accions dels actors?
M'ho dius o m'ho demanes? Això seria l'inici d'una tesi! La fem?