Jordi Oriol: “No escric per agradar a tothom, escric perquè tinc una necessitat”

Jordi Oriol (Barcelona, 1979) és autor, director, actor i músic. Tal i com ell mateix explica, li agrada "pervertir" a l'hora d'escriure i dirigir grans clàssics. Les paraules tenen un gran pes en les seves creacions i les fa sempre amb la companyia Indi Gest, un col·lectiu multidisciplinari que entén la creació escènica com un procés horitzontal i col·lectiu. Aquest cap de setmana Jordi Oriol actua al Teatre de l'Aurora d'Igualada amb 'L'Empestat', una "perversió" de 'La Tempesta' de Shakespeare i 'La Pesta' d'Albert Camus. 

- Les paraules sempre tenen molta importància en les obres que escrius. Per què?
Sí, sempre tenen molta importància. Tot i que crec que qualsevol element que apareix en un espectacle és important.

- Què significa per tu la paraula en una obra?
Quan escric una obra penso que la paraula pren un significat més enllà del contingut. En un espectacle el que trobo més important és la forma, ja que el contingut ja està tot dit. M’agrada pensar com puc dir les coses, allò que vull explicar perquè arribi d’una manera o una altra a l’espectador.

- Com crees el joc de paraules que dona títol a 'L'Empestat'?
La majoria de títols que poso a les meves obres tenen molt a veure amb el motor del que penso escriure. El motor de 'L'Empestat' ve de fusionar els títols de dues obres: 'La Tempesta' de Shakespeare, l’obra que jo "perverteixo" per donar-li el meu punt de vista i 'La Pesta' d’Albert Camus.

- Com comences a crear una obra com 'L'Empestat'?
Normalment començo a pensar en l’espai. El text ve molt posteriorment. O potser començo a pensar en un moviment corporal o la música. El text no té perquè ser a l’inici.

- No és el primer cop que "perverteixes" Shakespeare, ja ho vas fer amb 'La Caiguda de l'H'. Què té Shakespeare que t’empenyi a tractar-lo a les teves obres?
'La Caiguda de l’H' justament va ser un dels meus primers textos, el vaig escriure el 2004. Com en 'L’Empestat' també agafo aquests dos referents per fer-ne una altra versió. Sóc molt fan de Camus i de Shakespeare, per raons diferents. Shakespeare toca molts dels aspectes de la composició, la ment i la filosofia humana que Camus, d’una altra manera, també tracta i això m’interessa molt. No vol dir que totes les obres que fan despertin el meu interès de la mateixa manera, però bona part de les seves obres m’interessen. En el cas de 'La Tempesta' vaig pensar que jo podria aportar alguna cosa més del que Shakespeare diu i faig una continuació del que passa més enllà de l’obra.

- Quin és el tipus d’espectador ideal per tu?
No tinc un tipus d’espectador ideal. L’ideal seria que tothom li agradés el que faig. Sé que això no té perquè ser així. Justament em crec eclèctic. Jo no escric per agradar a tothom, escric perquè tinc una necessitat.

- Com ets tu com a espectador?
Tinc la necessitat de no acomodar-me. Com a espectador no m’agrada que em donin les coses mastegades. M’interessa quan no m’ho donen digerit, sinó indigest. Necessito sentir-me intel·ligent com a espectador.

- Què li diries a un espectador que està a punt d’entrar a veure 'L'Empestat'?
Que gaudeixi, que es deixi portar, que es deixi "empestar" d’alguna manera. Que no tingui cap tipus d’expectativa per res i que es deixi sorprendre.

- Actor, músic, autor i director teatral. En quin paper et sents més còmode?
No em sento més còmode en un paper que en un altre. Potser a vegades sempre reclamo els meus inicis d’actor i músic. Tinc molta necessitat d’estar a l’escenari però també d’escriure i dirigir. Faria tots els papers de l’auca.

- Quins projectes de futur tens amb Indi Gest?
Potser no es poden dir! (riu). Hi ha coses que encara estan per tancar. Però si que estem començant a treballar i a generar material per coses que vindran a final d’aquest curs.