Jump to navigation
Malgrat la lluita ha de ser diària, la jornada del 8 de març serveix per posar-hi l'accent i fer-la ben visible. Recollim el testimoni de cinc dones del nostre territori implicades en la lluita feminista i antipatriarcal. Conversem amb elles de referents femenins, de col·lectius de lluita, de què vol dir ser feminista o de la importància d'un dia com el 8 de març.
Marta Raventós, Mireia Redondo, Jana Alentorn, M. Pau Munuera i Rosa Vendrell
"Ser feminista és una manera de viure i entendre el món", contundent la Marta Raventós, membre de la Comissió 8M Penedès. Per a ella el feminisme és "una manera de viure per la igualtat de les persones, tractar les persones de l'entorn proper i no tant proper d'iguals en tots els àmbits: personals, de parella, familiars, laborals, socials, entre amics, veïns o desconeguts i de forma cooperativa. I això – afegeix - en el sistema social i econòmic actual capitalista s'entén com a revolucionari, perquè justament aquest sistema se sosté gràcies a les desigualtats i injustícies".
El feminisme és cosa del passat? Per la Mireia Redondo "mentre seguim vivint en una societat masclista, patriarcal, homòfoba,... no. Hem de prendre l'exemple – diu - de les qui van lluitar dins i fora de casa i seguir la seva tasca, no com a dret sinó com un deure cap a nosaltres i cap a allò humà". Per la Jana Alentorn, membre de Bullanga Feminista, "que segueixin existint jornades reivindicatives no fa més que evidenciar que seguim necessitant reclamar drets, fets, desigualtats,... I és evident – diu - que el 8 de març segueix sent vigent." Per a ella "el 8M ha de ser un dia més per visibilitzar les desigualtats, la violència que patim les dones, pel mer fet d’haver nascut dones o sentir-nos així, i començar a responsabilitzar a tothom, ja que les causes d’aquesta discriminació, violència i assassinats són la societat". El Dia de les Dones és també «un dia per a l’apoderament de les dones fent allò que a cadascuna ens motivi i ens faci créixer".
La M. Pau Munuera és membre de l'Associació de Dones La Frontissa i del Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú. "Durant tota la meva vida d'adulta – explica - m'he sentit en el deure i la necessitat d'aportar el meu esforç gran o petit per aconseguir que les dones puguem viure en situació digna i lliure, sense mancances per raó del nostre sexe i aportant a la vida quotidiana el nostre saber i la nostra manera de fer". La Jana Alentorn també reflexiona sobre el per què de la seva implicació un col·lectiu com Bullanga Feminista: "com a generació dels 80, se’m va fer creure que allò que havien viscut la meva mare, les meves tietes, les meves àvies, ja estava superat. Quan vaig començar a treballar formant a adolescents i joves, i desprès a molts adults, vaig veure que no era real, que les desigualtats hi són, i és cert que hem avançat, però queda un llarg camí. Vull fer visible aquesta lluita, fent pedagogia en alguns moments, però també provocant, el feminisme ha de molestar i és el que farem!".
La Rosa Vendrell lluita per donar a conèixer grans dones de la nostra història, oblidades en els llibres d'història i menystingudes pel fet de ser dones i perquè allò de l'àmbit privat, on les dones han centrat esforços i feines durant segles, sempre ha estat menyspreat malgrat ser fonamental per la vida i la societat. La Rosa fa una crida: "Les dones de totes les edats, orígens i classes socials hem de fer un esforç per conèixer la nostra genealogia femenina, tant la familiar com la professional. Ens calen referents femenines, per recordar on som gràcies a elles i per evitar fer el camí des de zero. Hem de ser autodidactes". A les seves xerrades, la Rosa Vendrell penja un bon grapat d'imatges de dones a les parets. I us sorprendríeu de comprovar les poques que coneixem. "Aquestes són les meves 'heroïnes' - ens diu - Neus Català i les Dones del 36, Frederica Montseny, Carmen de Burgos, Pilar Miró, Louise de Bourgeois, Lola Anglada i moltes més. Cadascuna per diferents motius. Totes elles dones lliures, inconformistes i creatives".
