Foto: 

Cedida
L'artista Niki de Saint Phalle reflexiona sobre la posició de les dones a la societat

Feminisme vital, combatiu i transformador al Penedès

Reflexions de cinc dones penedesenques implicades en col·lectius de lluita feminista
Ariadna Caballero
,
07/03/2016
Activa't
Us ha passat mai de tornar a casa després d'haver sopat amb amics i sentir un 'pst, pst' al darrere. Caminar més de pressa, treure les claus de casa per obrir ben ràpid. 'Pst, pst', un simple 'pst, pst' que m'omple de ràbia. Fa uns dies van assassinar dues noies argentines que viatjaven 'soles'. Es veu que malgrat ser dues, el fet de ser dones les feia anar 'soles' segons molts mitjans de comunicació. I recordeu la sèrie 'Polseres vermelles'? A la colla hi havia el líder (un noi), el guapo (també noi), el llest (també noi, és clar) l'imprescindible (noi), el segon líder (noi) i la noia. La noia era noia, res més. I quants contes ens han explicat de princeses que necessiten un príncep a la seva vida. Un assassinat, un pst pst, una sèrie de televisió, un grapat de contes... i podríem posar desenes, centenars i milers d'exemples del masclisme del nostre dia a dia.

Malgrat la lluita ha de ser diària, la jornada del 8 de març serveix per posar-hi l'accent i fer-la ben visible. Recollim el testimoni de cinc dones del nostre territori implicades en la lluita feminista i antipatriarcal. Conversem amb elles de referents femenins, de col·lectius de lluita, de què vol dir ser feminista o de la importància d'un dia com el 8 de març.

Marta Raventós, Mireia Redondo, Jana Alentorn, M. Pau Munuera i Rosa Vendrell

  • imatge de control 1per1

"Ser feminista és una manera de viure i entendre el món", contundent la Marta Raventós, membre de la Comissió 8M Penedès. Per a ella el feminisme és "una manera de viure per la igualtat de les persones, tractar les persones de l'entorn proper i no tant proper d'iguals en tots els àmbits: personals, de parella, familiars, laborals, socials, entre amics, veïns o desconeguts i de forma cooperativa. I això – afegeix - en el sistema social i econòmic actual capitalista s'entén com a revolucionari, perquè justament aquest sistema se sosté gràcies a les desigualtats i injustícies".

El feminisme és cosa del passat? Per la Mireia Redondo "mentre seguim vivint en una societat masclista, patriarcal, homòfoba,... no. Hem de prendre l'exemple – diu - de les qui van lluitar dins i fora de casa i seguir la seva tasca, no com a dret sinó com un deure cap a nosaltres i cap a allò humà". Per la Jana Alentorn, membre de Bullanga Feminista, "que segueixin existint jornades reivindicatives no fa més que evidenciar que seguim necessitant reclamar drets, fets, desigualtats,... I és evident – diu - que el 8 de març segueix sent vigent." Per a ella "el 8M ha de ser un dia més per visibilitzar les desigualtats, la violència que patim les dones, pel mer fet d’haver nascut dones o sentir-nos així, i començar a responsabilitzar a tothom, ja que les causes d’aquesta discriminació, violència i assassinats són la societat". El Dia de les Dones és també «un dia per a l’apoderament de les dones fent allò que a cadascuna ens motivi i ens faci créixer".

La M. Pau Munuera és membre de l'Associació de Dones La Frontissa i del Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú. "Durant tota la meva vida d'adulta – explica - m'he sentit en el deure i la necessitat d'aportar el meu esforç gran o petit per aconseguir que les dones puguem viure en situació digna i lliure, sense mancances per raó del nostre sexe i aportant a la vida quotidiana el nostre saber i la nostra manera de fer". La Jana Alentorn també reflexiona sobre el per què de la seva implicació un col·lectiu com Bullanga Feminista: "com a generació dels 80, se’m va fer creure que allò que havien viscut la meva mare, les meves tietes, les meves àvies, ja estava superat. Quan vaig començar a treballar formant a adolescents i joves, i desprès a molts adults, vaig veure que no era real, que les desigualtats hi són, i és cert que hem avançat, però queda un llarg camí. Vull fer visible aquesta lluita, fent pedagogia en alguns moments, però també provocant, el feminisme ha de molestar i és el que farem!".

La Rosa Vendrell lluita per donar a conèixer grans dones de la nostra història, oblidades en els llibres d'història i menystingudes pel fet de ser dones i perquè allò de l'àmbit privat, on les dones han centrat esforços i feines durant segles, sempre ha estat menyspreat malgrat ser fonamental per la vida i la societat. La Rosa fa una crida: "Les dones de totes les edats, orígens i classes socials hem de fer un esforç per conèixer la nostra genealogia femenina, tant la familiar com la professional. Ens calen referents femenines, per recordar on som gràcies a elles i per evitar fer el camí des de zero. Hem de ser autodidactes". A les seves xerrades, la Rosa Vendrell penja un bon grapat d'imatges de dones a les parets. I us sorprendríeu de comprovar les poques que coneixem. "Aquestes són les meves 'heroïnes' - ens diu - Neus Català i les Dones del 36, Frederica Montseny, Carmen de Burgos, Pilar Miró, Louise de Bourgeois, Lola Anglada i moltes més. Cadascuna per diferents motius. Totes elles dones lliures, inconformistes i creatives".

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar