Argimon, ètica i estètica. 1929-1996

El divendres 17 de juliol a les 8 del vespre s'inaugura al Centre d'Art Contemporani La Sala "Argimon, ètica i estètica. 1929-1996", una mostra que s'allargarà més enllà de l'estiu, fins a l'1 de novembre.

Argimon, que va morir el 1996, forma part de la brillant generació d'artistes catalans que protagonitzaren la segona avantguarda i que triomfaren arreu del món durant els anys seixanta i setanta. Aquesta exposició fa un recorregut pels punts essencials de tota la seva trajectòria de gairebé mig segle, i pretén ser un merescut homenatge i una redescoberta de les aportacions de l'artista al patrimoni universal de la pintura catalana.

A principis dels 60, Daniel Argimon estava immers en l'informalisme, i expressava l'ambient trist i culturalment erm de la postguerra amb obres d'una monocromia gris, cendrosa, suaument texturada. La desolació aviat donarà pas a la rebel·lia de la que sorgeixen obres més dramàtiques i radicals, amb enèrgica expressivitat on el material bàsic emprat és la fusta cremada, però també cartrons i papers de diari, tota mena d'objectes i materials que expressen la pobresa material i espiritual i l'opressió de la societat durant el franquisme.
Les seves estades a Paris i Nova York gràcies diverses beques a la segona meitat dels seixanta, van obrir els seus horitzons als moviments internacionals, que ell va adaptar a les pròpies idees. En els convulsos setanta, amb la lluita per la democràcia i la conseqüent opressió, la seva obra reflecteix clarament la opressió, amb una estètica que recorda alguns trets de l'estètica pop. Un cop superat aquest moment d'expressió quasi figurativa evoluciona envers posicions més conceptuals. S'interessa pels materials de rebuig, pels residus ingents d'una civilització dominada pel consumisme, que sovint sotmet al foc després de premsar-los. L'arribada de la democràcia en bona part allibera la seva obra del seu caràcter bel·ligerant, i li permet obrir-se a una expressió més personal i profunda. Fruit de l'experimentació amb dos elements contraposats, el fràgil paper i el foc destructor, sorgeix una depurada i complexa tècnica amb la qual crea obres d'una extraordinària bellesa, originalitat i intensitat poètica. A partir dels 80 realitza la major part de la seva obra al Montsià on descobreix el contacte amb la natura que l'estimula a una nova expressivitat més espontània centrada en la pintura on el color i el gest assoleixen una enorme potència.

L'exposició, comissariada per Raquel Medina, repassa la vitalitat i la trajectòria d'aquest magnífic creador dotat amb una especial sensibilitat i uns recursos tècnics inimitables que van fer d'ell un dels més importants pintors de l'informalisme matèric català i internacional.
A més, per gentilesa de la família Argimon -que cedeix pràcticament totes les obres de l'exposició-, es podran veure per primer cop alguns llibres i quaderns de viatge.

Activitats complementàries

Hi haurà una visita comentada a càrrec de la comissària, diumenge 20 de setembre a les 12h. Cal fer reserva prèvia a La Sala.

Les altres visites comentades a càrrec del personal de La Sala seran els diumenges 18 d'octubre i 1 de novembre a les 12 h.

També es farà un taller infantil diumenge 25 d'octubre a les 12 h amb places limitades, pel qual cal fer reserva prèvia.