Bill Murray canta a Bob Dylan

El debutant Theodore Melfi signa la comèdia independent de la temporada, nominada a dos Globus d'Or (millor comèdia i millor actor). St. Vincent és una pel·lícula feta a mida de Bill Murray (Atrapado en el tiempo, Lost in translation), actor de culte ja convertit en icona pop. Aquí es referma com a símbol de la melancolia de dècades passades i representant d'aquella crisi de la mitjana edat. Interpreta a un vell rondinaire que inicia una peculiar relació amb un nen, la mare del qual és soltera i treballa, fet que fa que li confiï la seva cura com a cangur. Completen el repartiment Melissa McCarthy com la mare del nen, i Naomi Watts, en el paper d'una stripper rusa embarassada.

Murray, a qui alguns anomenen l'oncle boig d'Amèrica, s'emparenta en aquesta història amb la línia argumental de "Gran Torino" de Clint Eastwood: En aquell paper d'antiheroi bondadós, de veterà de guerra perdut i que es retroba a través de l'amistat amb un nen encara més perdut que tots els adults que l'envolten.

I ens preguntem... Bill Murray interpreta o és Bill Murray fent de Bill Murray?! Sigui com sigui està en la seva versió més genial i rondinaire. Ah! i ningú rega les plantes com ell...

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'Cinema i Paradís, el cinema de la infància', per Toni Llovet Brugué

29/07/2020

A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.

Llegir més

'Navegar sota els estels', per Manel Somoza

09/07/2020

Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.

Llegir més

'Fotogrames de records', per Jaume Ferrer i Puig

04/07/2020

El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).

Llegir més

'Els actors, estrelles del nostre privat firmament…', per Jordi Mestre

18/06/2020

Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.

Llegir més

'El cinema, com el vi. Jo sóc Espàrtac!', per Joan Beumala

10/06/2020

Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.

Llegir més

'Imatges de la dona en el cinema clàssic', per Rosa Colet

04/06/2020

Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.

Llegir més