Mira diferent
,
15/01/2015 - 00:00
Cinema

Bill Murray canta a Bob Dylan

El debutant Theodore Melfi signa la comèdia independent de la temporada, nominada a dos Globus d'Or (millor comèdia i millor actor). St. Vincent és una pel·lícula feta a mida de Bill Murray (Atrapado en el tiempo, Lost in translation), actor de culte ja convertit en icona pop. Aquí es referma com a símbol de la melancolia de dècades passades i representant d'aquella crisi de la mitjana edat. Interpreta a un vell rondinaire que inicia una peculiar relació amb un nen, la mare del qual és soltera i treballa, fet que fa que li confiï la seva cura com a cangur. Completen el repartiment Melissa McCarthy com la mare del nen, i Naomi Watts, en el paper d'una stripper rusa embarassada.

Murray, a qui alguns anomenen l'oncle boig d'Amèrica, s'emparenta en aquesta història amb la línia argumental de "Gran Torino" de Clint Eastwood: En aquell paper d'antiheroi bondadós, de veterà de guerra perdut i que es retroba a través de l'amistat amb un nen encara més perdut que tots els adults que l'envolten.

I ens preguntem... Bill Murray interpreta o és Bill Murray fent de Bill Murray?! Sigui com sigui està en la seva versió més genial i rondinaire. Ah! i ningú rega les plantes com ell...

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020 - 00:00
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020 - 00:00
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020 - 00:00
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020 - 00:00
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019 - 00:00
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019 - 00:00
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019 - 00:00
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més