,
15/12/2016
Cinema
Imatge de 'Yo, Daniel Blake'

Consciència social, diversió i poesia

Aquesta setmana no us podeu perdre les propostes que portem a la Sala Zazie. Segur que trobeu un raconet entre tota l'activitat que hi ha per fer al Penedès per seure a la butaca i gaudir d'una bona pel·li.

Arrenquem amb 'Yo, Daniel Blake', de Ken Loach. Partint, com és habitual, de la denúncia social, Loach i el seu company de viatge, el guionista Paul Laverty, analitzen les absurditats del sistema i les conseqüències que tenen aquestes sobre les persones que es troben en risc d'exclusió social.

Pel cap de setmana us proposem 'Como reinas', una comèdia divertidíssima amb les meravelloses Shirley MacLaine i Jessica Lange. Què faríeu si cobréssiu 5 milions de dòlars (encara que fos per error)?

I, la setmana vinent, ja us avacem que coneixereu en 'Paterson'. La darrera pel·lícula de Jim Jarmusch parla de poesia però també de la grandesa de totes les coses quotidianes. I això ens encanta!

Yo, Daniel Blake
Lluita i compromís davant de fets intolerables

Dijous 15 de desembre, 20:15h
Divendres 16 de desembre, 21:15h Sala Zazie

Direcció: Ken Loach.
Guió: Paul Laverty
Intèrprets: Dave Johns, Hayley Squires, Dylan Mckiernan.
Drama. R.U. - França - Bèlgica, 2016. 100’. Projecció en V.O (anglès) subtitulada.

Com sempre, Ken Loach, juntament amb el seu habitual guionista Paul Laverty, es proposa agitar les consciències dels seus compatriotes davant el maltractament burocràtic que pateixen les persones en risc d’exclusió social. Cineasta entregat a la causa obrera, narra els entrebancs que troba Daniel, un fuster a prop de la jubilació, que a causa d’un infart es veu obligat a deixar de treballar i vol aconseguir la seva merescuda prestació social. En el seu periple coneixerà Katie, una mare soltera també amb dificultats, amb qui compartirà una bella amistat. Film guanyador de la Palma d’Or de Cannes i Premi del Públic del Festival de Sant Sebastià.

Como Reinas
No han robat, han cobrat un xec equivocat...

Dissabte 17 de desembre, 20h
Diumenge 18 de desembre, 19h
Dimecres 21 de desembre, 20:15h, V.O.S. Sala Zazie

Títol original: Wild Oats
Direcció: Andy Tennant.
Guió: Claudia Myers i Gary Kanew.
Intèrprets: Shirley MacLaine, Jessica Lange, Demi Moore, Billy Connolly, Santiago Segura.
Comèdia. EUA, 2016. 86’. No recomanada per a menors de 7 anys.

Divertida comèdia protagonitzada per dues llegendes, ambdues oscaritzades, del setè art: Shirley MacLaine i Jessica Lange. Eva (MacLaine) que acaba d’enviduar, rep un xec de l’asseguradora de vida del difunt marit per valor de cinc milions de dòlars en comptes de cinquanta mil. Lluny de restablir l’equivocació, convida a la seva millor amiga Maddie (Lange) a unes vacances de luxe a Gran Canaria on hauran de combinar plaer, una fugida de la justícia que les empaita i el boom mediàtic. Hi ha un dany col·lateral: Crystal (Demi Moore), la filla de l’Eva.

Paterson
El sentit profund de les accions quotidianes

Dijous 22 de desembre, 20:15h
Divendres 23 de desembre, 21:15h. Sala Zazie

Direcció i guió: Jim Jarmusch
Intèrprets: Adam Driver, Golshifteh Farahani, Kara Hayward, Sterling Jeris
Drama. EUA, 2016. 113’. Projecció en V.O.S. (anglès).

Jarmusch mostra a Paterson la poètica dels fets habituals, la vida plàcida d’una parella que s’estima d’una manera natural, sense estridències de cap mena. Reconstrueix la bellesa del que és únic: l’ésser humà cada dia fa el mateix, però amb lleugeres variants: cada dia és igual i diferent als anteriors. El film presenta Paterson, un conductor d’autobús de la ciutat de Paterson (Nova Jersey) que escriu poesia sobre les coses senzilles que va observant. Paterson admira el poeta modernista i pediatra William Carlos Williams, que va escriure el poema titulat Paterson. Els poemes que en la ficció estan escrits pel conductor d’autobús són en realitat del poeta Ron Padgett. La pel·lícula, dividida en capítols, un per a cada dia de la setmana, va narrant la vida habitual del xofer-poeta durant aquest període.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.