,
07/12/2016
Cinema
Óscar Martínez protagonitza 'El ciudadano ilustre'

El ciutadà il·lustre, Austen i el retorn de Loach a la càrrega

Com ja us avançàvem la setmana passada, arrenquem amb 'El ciudadano ilustre'. La vam veure al Most festival fa unes setmanes i ens va agradar tant que no hem dubtat ni un moment a tornar-la a programar. Atenció amb els horaris: en ser aquest dijous festiu, la sessió és a les 19h.

Pel cap de setmana hem preparat 'Amor y amistad', amb Kate Beckinsale. Es tracta d'una ddaptació fresca, deliciosa i oralment trepidant d’una de les primeres novel·les de Jane Austen, on ja començava a analitzar la societat de la seva època.

I atenció amb la proposta de la setmana vinent perquè torna un dels nostres directors clàssics, Ken Loach. Aquest cop, de la mà del seu company de viatge, el guionista Paul Laverty, ens explica a 'Yo , Daniel Blake' el periple que viu un fuster prejubilat per problemes de salut per cobrar una prestació que el permeti viure amb una mínima dignitat. 

El ciudadano ilustre
Una delirant i lúcida comedia sobre els inconvenients de la fama i la cultura
 
Dijous 8 de desembre, 19h
Divendres 9 de desembre, 21:15h Sala Zazie

Direcció: Mariano Cohn i Gastón Duprat.
Guió: Andrés Duprat.
Intèrprets: Óscar Martínez, Dadi Brieva, Andrea Frigerio, Belén Chavanne i Nora Navas.
Comèdia dramàtica. ARGENTINA, 2016. 118’. V.O. en castellà.

Daniel Mantovani és un escriptor argentí que viu a Barcelona des de fa més de tres dècades. Consagrat mundialment per haver obtingut el premi Nobel de literatura. Les seves novel·les retraten amb duresa la vida de Salas, el poble on va néixer i viure la seva joventut. Quan rep una carta anunciant que li han lliurat la distinció de ciutadà il·lustre, decideix tornar-hi a recollir-lo. Aquesta comèdia negra protagonitzada per l’actor de Relatos salvajes, que ha obtingut recentment la Copa Volpi al millor actor en el passat Festival de Venècia ens parla de la incompatibilitat de dos pols oposats, en aquest cas de dues cultures que s'enfronten acarnissadament: la de l’autor culte i reconegut vers la del poble interior tancat i ancorat al temps.

Amor y amistad
De quan les dones no podien fer altra cosa que manipular el rígid entorn social

Dissabte 10 de desembre, 20h
Diumenge 11 de desembre, 19h
Dimecres 14 de desembre, 20:15h (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció i guió: Whit Stillman (novel·la de Jane Austen).
Intèrprets: Kate Beckinsale, Chloë Sevigny, Xavier Samuel, Stephen Fry, Emma Grennwell.
Comèdia. IRLANDA, 2016. 94’. Projecció en versió doblada i en V.O. (anglès) subtitulada.

Adaptació fresca, deliciosa i oralment trepidant d’una de les primeres novel·les de Jane Austen on ja començava a analitzar la societat de la seva època, en especial l’ociosa aristocràcia anglesa. No faltarà de res: trames amoroses, recels, manipulació, conspiracions y xafarderies. La humil Lady Susan ha enviduat i l’acomodada família política l’acull a ella i a la seva filla uns dies. La necessitat obliga, i per assegurar el futur de les dues, l’arrogant Lady Susan esmola l’enginy i aprofita l’estança per arreglar el casament de la seva filla amb un visitant tan ric com faltat d’intel·ligència. No li serà fàcil: la filla es resisteix i a ella mateixa la precedeix un seguit de rumors que haurà de silenciar.

Yo, Daniel Blake
Lluita i compromís davant de fets intolerables

Dijous 15 de desembre, 20:15h
Divendres 16 de desembre, 21:15h Sala Zazie

Direcció: Ken Loach.
Guió: Paul Laverty
Intèrprets: Dave Johns, Hayley Squires, Dylan Mckiernan.
Drama. R.U. - França - Bèlgica, 2016. 100’. Projecció en V.O (anglès) subtitulada.

Com sempre, Ken Loach, juntament amb el seu habitual guionista Paul Laverty, es proposa agitar les consciències dels seus compatriotes davant el maltractament burocràtic que pateixen les persones en risc d’exclusió social. Cineasta entregat a la causa obrera, narra els entrebancs que troba Daniel, un fuster a prop de la jubilació, que a causa d’un infart es veu obligat a deixar de treballar i vol aconseguir la seva merescuda prestació social. En el seu periple coneixerà Katie, una mare soltera també amb dificultats, amb qui compartirà una bella amistat. Film guanyador de la Palma d’Or de Cannes i Premi del Públic del Festival de Sant Sebastià.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.