,
12/01/2015
Cinema

La sal de la terra

"Un fotògraf és, literalment, algú que dibuixa amb la llum.

Algú que escriu i reescriu el món amb llums i ombres".

Des de fa quaranta anys, el fotògraf Sebastião Salgado recorre els continents captant la mutació de la humanitat. Testimoni de grans esdeveniments que han marcat la nostra història recent: conflictes internacionals, fam, èxodes, etc., ara emprèn camí cap a territoris verges amb grandiosos paisatges, descobrint una fauna i una flora silvestres en el marc d'un projecte fotogràfic gegantí, tribut a la bellesa del planeta. El seu fill Juliano, qui el va acompanyar en les seves últimes travessies, i Wim Wenders, també fotògraf, comparteixen amb l'espectador la seva mirada sobre la seva vida i la seva obra.

Amb "La sal de la tierra", Wim Wenders ha decidit tornar al món del documental, després de "Pina", el tribut a la coreògrafa alemana Pina Bausch. I ho fa per ensenyar-nos aquest 46% de la Terra que continua encara inalterable des del moment de la seva creació. En aquest cas, la conclusió es mostra evident per part de director i fotògraf, sense amagar la intenció final de les seves reflexions: cal preservar allò que ens queda de pur a la Terra per a generacions futures. La dificultat... aconseguir-ho en el que consideren un món de bojos.

Podeu veure "la sal de la tierra "

Dijous 15 de gener a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 16 de gener a les 22:15h. Sala Zazie.

Gènesi

"La sal de la tierra" ens parla de Gènesi, el projecte on Salgado busca els orígens del món i del planeta que habitem. Paisatges remots, intactes i en silenci. Animals i persones que habiten aquests espais on la natura continua manant. Éssers que defineixen el concepte "salvatge" amb les millors de les paraules. De les regions polars als boscos i les sabanes tropicals, dels deserts a les muntanyes amb glaceres o les illes més solitàries. I amagant-se en totes elles, la sensació de fragilitat de tot el que envolta aquests espais. L'exposició recull, com un llibre de memòries, tot allò que queda de pur. Podeu gaudir d'aquest passeig fotogràfic fins el 8 de febrer al Caixa Fòrum.

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.