,
01/02/2015
Cinema

Loreak

Un ram de flors al voral d'un carretera. Una imatge comú però alhora pertorbadora ha estat la inspiració de José María Goenaga i Jon Garaño. El resultat és "Loreak" (flors).  

L'Ane comença a rebre un ram de flors sense remitent cada setmana. I la Tere i la Lourdes no saben qui és la persona que deixa cada mes una corona de flors en memòria del seu familiar mort. Tres vides de tres dones que es veuran alterades per unes "inofensives" flors, imatge estretament lligada a la vida però també a la mort. "Són només flors", repeteix un dels personatges... flors anònimes que reobren la més profunda de les ferides. 

Loreak és un film on aparentment no passa res i al mateix temps hi passa allò més important. És aquell detall inesperat que ho capgirarà tot. És una barreja de thriller i drama intimista sobre el poder desestabilitzador d'un objecte que funciona a mode de mcGuffin, una excusa argumental que posa en marxa tot el mecanisme narratiu.

Cal fer una menció especial a la música que Pascal Gaigne ha composat per acompanyar els personatges. Nominada a millor música original als Premis Goya, s'aplica com si es tractés d'una fina capa de pintura. Accentua les emocions sense empastifar-ho tot, en la seva justa mesura.

Loreak, també nominada als Premis Goya a la millor pel·lícula, és la primera cinta en eusquera en competir a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià.

La podeu veure a la sala Zazie dijous 5 de febrer a les 20:15h i divendres 6 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.