,
01/02/2015
Cinema

Loreak

Un ram de flors al voral d'un carretera. Una imatge comú però alhora pertorbadora ha estat la inspiració de José María Goenaga i Jon Garaño. El resultat és "Loreak" (flors).  

L'Ane comença a rebre un ram de flors sense remitent cada setmana. I la Tere i la Lourdes no saben qui és la persona que deixa cada mes una corona de flors en memòria del seu familiar mort. Tres vides de tres dones que es veuran alterades per unes "inofensives" flors, imatge estretament lligada a la vida però també a la mort. "Són només flors", repeteix un dels personatges... flors anònimes que reobren la més profunda de les ferides. 

Loreak és un film on aparentment no passa res i al mateix temps hi passa allò més important. És aquell detall inesperat que ho capgirarà tot. És una barreja de thriller i drama intimista sobre el poder desestabilitzador d'un objecte que funciona a mode de mcGuffin, una excusa argumental que posa en marxa tot el mecanisme narratiu.

Cal fer una menció especial a la música que Pascal Gaigne ha composat per acompanyar els personatges. Nominada a millor música original als Premis Goya, s'aplica com si es tractés d'una fina capa de pintura. Accentua les emocions sense empastifar-ho tot, en la seva justa mesura.

Loreak, també nominada als Premis Goya a la millor pel·lícula, és la primera cinta en eusquera en competir a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià.

La podeu veure a la sala Zazie dijous 5 de febrer a les 20:15h i divendres 6 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub