,
01/02/2015
Cinema

Loreak

Un ram de flors al voral d'un carretera. Una imatge comú però alhora pertorbadora ha estat la inspiració de José María Goenaga i Jon Garaño. El resultat és "Loreak" (flors).  

L'Ane comença a rebre un ram de flors sense remitent cada setmana. I la Tere i la Lourdes no saben qui és la persona que deixa cada mes una corona de flors en memòria del seu familiar mort. Tres vides de tres dones que es veuran alterades per unes "inofensives" flors, imatge estretament lligada a la vida però també a la mort. "Són només flors", repeteix un dels personatges... flors anònimes que reobren la més profunda de les ferides. 

Loreak és un film on aparentment no passa res i al mateix temps hi passa allò més important. És aquell detall inesperat que ho capgirarà tot. És una barreja de thriller i drama intimista sobre el poder desestabilitzador d'un objecte que funciona a mode de mcGuffin, una excusa argumental que posa en marxa tot el mecanisme narratiu.

Cal fer una menció especial a la música que Pascal Gaigne ha composat per acompanyar els personatges. Nominada a millor música original als Premis Goya, s'aplica com si es tractés d'una fina capa de pintura. Accentua les emocions sense empastifar-ho tot, en la seva justa mesura.

Loreak, també nominada als Premis Goya a la millor pel·lícula, és la primera cinta en eusquera en competir a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià.

La podeu veure a la sala Zazie dijous 5 de febrer a les 20:15h i divendres 6 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.