Mira diferent
,
26/05/2015
Cinema

Mandarinas

Commovedora declaració contra al guerra

Any 1990: els conflictes de les antigues repúbliques soviètiques després de l'enfonsament de l'URSS, aparentment ètnics i religiosos però realment polítics i estratègics, poques vegades han degenerat en guerres obertes com la guerra civil i independentista georgiana.
Al començament del conflicte, l'estonià Ivo, al contrari que els seus compatriotes, decideix quedar-se en un poble georgià per ajudar el seu amic Margus en la collita de mandarines. Dos soldats de bàndols enemics, un georgià i un altre txetxè, queden ferits davant de casa seva i es veu obligat a guarir-los.

Les parets de la casa i els llocs més limítrofs són l'escenari per mostrar la solució a la gran tragèdia de l'alçament de les armes.

Nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora del Satellite Awards (2014).

Dijous 28 de maig, 20:15h. Sala Zazie (VOS)
Divendres 29 de maig, 22:15h. Sala Zazie (VOS)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més