,
02/03/2015
Cinema

Mil noches, una boda

L'art de fingir en la realitat

Mil noches, una boda és l'òpera prima d'un trio (Marie Amachoukeli-Barsacq, Claire Burger i Samuel Theis), que s'inspira directament en el cinema dels germans Dardenne... històries complexes i sense melodramatisme que actuen com a veritables cops a l'estómac

Angélique és una dona madura i alliberada sexualment. Treballa, als seus 60 anys, en un bar de carretera situat a la frontera francoalemanya. No renuncia al sexe amb joves a qui "sedueix" oferint-los copes. A vegades, la humiliació arriba per part de clients agressius que la prenen per la prostituta que no és, altres, per part de joves arrogants que creuen estar fent-li un favor a la seva moribunda sexualitat. El seu client més assidu i afectuós, un miner retirat, li proposa matrimoni. Els clients cada vegada són més escassos. Per això decidirà acceptar la proposta i retrobar els seus quatre fills per mirar de tancar ferides.

Angélique Litzenburger s'interpreta a ella mateixa, els fills reals també assumeixen el seus papers. Un d'ells és precisament Samuel Theis, un dels tres directors i guionistes. És evident que les dosis de realitat són altes i això és el millor d'aquesta pel.lícula, guardonada al darrer Festival de Cinema de Cannes dins la secció "Una certa Mirada" com a millor òpera prima i millor repartiment. 

La sessió d'aquest dijous es projecta en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca en motiu del Dia Internacional de les Dones.

Dijous 5 de març (20:15h). Divendres 6 de març ( 22:15h). Sala Zazie

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.