Mil noches, una boda

L'art de fingir en la realitat

Mil noches, una boda és l'òpera prima d'un trio (Marie Amachoukeli-Barsacq, Claire Burger i Samuel Theis), que s'inspira directament en el cinema dels germans Dardenne... històries complexes i sense melodramatisme que actuen com a veritables cops a l'estómac

Angélique és una dona madura i alliberada sexualment. Treballa, als seus 60 anys, en un bar de carretera situat a la frontera francoalemanya. No renuncia al sexe amb joves a qui "sedueix" oferint-los copes. A vegades, la humiliació arriba per part de clients agressius que la prenen per la prostituta que no és, altres, per part de joves arrogants que creuen estar fent-li un favor a la seva moribunda sexualitat. El seu client més assidu i afectuós, un miner retirat, li proposa matrimoni. Els clients cada vegada són més escassos. Per això decidirà acceptar la proposta i retrobar els seus quatre fills per mirar de tancar ferides.

Angélique Litzenburger s'interpreta a ella mateixa, els fills reals també assumeixen el seus papers. Un d'ells és precisament Samuel Theis, un dels tres directors i guionistes. És evident que les dosis de realitat són altes i això és el millor d'aquesta pel.lícula, guardonada al darrer Festival de Cinema de Cannes dins la secció "Una certa Mirada" com a millor òpera prima i millor repartiment. 

La sessió d'aquest dijous es projecta en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca en motiu del Dia Internacional de les Dones.

Dijous 5 de març (20:15h). Divendres 6 de març ( 22:15h). Sala Zazie