Mr. Turner

"El sol és Déu" J.M.W. Turner

Mr. Turner

És freqüent en la història de les arts que les persones més reconegudes pel seu treball no mereixin el mateix reconeixement pel que fa a la seva qualitat humana. J. M. W. Turner va ser un d'ells. La seva capacitat per reproduir l'esperit dels paisatges i la llum el va donar fama en vida. En canvi, va tenir una personalitat molt tortuosa i sembla que només va ser capaç d'estimar el seu pare. De la seva mare sols se'n sap que va morir a un hospital per a malalts mentals, i de la seva dona i filles en va prescindir completament.

Combinant l'ambientació, la música i la fotografia, Mike Leigh ha mostrat aquests contrastos de manera esplèndida narrant els últims 25 anys de la vida del pintor anglès. L'ha acompanyat en aquest propòsit l'actor Timothy Spall, intèrpret magistral d'aquest geni de la pintura que fou, alhora, un home torturat i pertorbador. 

Turner era el prototip perfecte de geni, que barreja a la perfecció la impertinència amb la generositat. La pintura era el canal de les seves emocions, la resta era secundari. I se sentia esclau del talent que li havia estat concedit. Ell i Johan Constable van ser les icones de la pintura de paisatge anglesa en època del romanticisme. Els impressionistes el van estudiar acuradament i fins i tot l'art modern ha begut directament dels seus treballs. 

Si teniu la sort de visitar Londres durant els propers dies us recomanem l'exposició que la Tate Modern fa d'aquest genial pintor. Aquí us deixem alguns exemples... simplement brutals.