,
01/12/2017
Cinema
Andrés Gertrudix a 'Morir'

Una parella i la mort

Arribem tard però més val tard que mai i no volem que us perdeu 'Morir'. La vam fer ahir, ens va encantar, i avui hi tornem. Els meravellosos Marian Álvarez i Andrés Gertrudix interpreten una parella que afronta el moment en què ell li comunica que té una malaltia en fase terminal. Seguim amb 'Nuestra vida en la Borgoña', un retrobament fraternal evolucionarà en paral·lel a les quatre estacions que necessiten els ceps per aconseguir un bon vi. També us proposem que recupereu la sessió de curtmetratges del Brot que vam traslladar de dates en motiu de la vaga del 8 de novembre i us avancem les pel·lis de la propera setmana.

Morir
Una parella contra la mort

Dijous 30 de novembre, a les 20:15h
Divendres 1 desembre, a les 21:45h

Títol original: Morir
Direcció i guió: Fernando Franco.
Intèrprets: Marian Álvarez, Andrés Gertrudix, Iñigo Aramburu.
Drama. ESPANYA, 2017. 104’. Projecció en V.O. (castellà). No recomanada per a menors de 12 anys.

Morir, és una pel·lícula basada en la novel·la homònima de l’escriptor austríac Arthur Schnitzler. Fernando Franco (La herida) dirigeix el seu segon llargmetratge, on evidencia una predil·lecció pels temes complicats. El film, aborda la relació d’una parella a partir del moment en què ell li comunica que té una malaltia en fase terminal. Un retrat d’una relació amorosa fora dels estàndards romàntics, amb el pas del temps com a subjecte d’interès i l’el·lipsi com a element narratiu principal.

Nuestra vida en la Borgoña
De com el paisatge influeix en el caràcter

Divendres 1 de desembre, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 2 de desembre, a les 20h
Diumenge 3 de desembre, a les 19h
Dimecres 6 de desembre, a les 20:15h

Títol original: Ce qui nous lie
Direcció i guió: Cédric Klapisch
Intèrprets: Pio Marmaï, Ana Girardot, François Civil, Jean-Marc Roulot, María Valverde.
Drama. FRANÇA, 2017. 113’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Després de deu anys voltant pel món, Jean torna a la casa familiar de la Borgonya a causa de la imminent mort del pare just abans de la verema de les vinyes que acaben d’heretar ell, el germà i la germana. El retrobament fraternal evolucionarà en paral·lel a les quatre estacions que necessiten els ceps per aconseguir un bon vi. La projecció de divendres 1 a les 19:30h, és en col·laboració amb el Most Festival.

Brot #1 (Most 2017)
Dimarts 5 de desembre, a les 20h
Auditori del Vinseum

El passat 8 de novembre, durant el Most 2017, aquest passi es va haver de canviar de data i molts us el vàreu perdre. Cineclub Vilafranca i Vinseum us oferim de nou la oportunitat de gaudir de la primera sessió del Brot.
● Darrel. Marc Briones Piulachs i Alan Carabantes. 3’.
● Destroy Madrid. Joseba Alfaro. 9’.
● Downunder. Fernando González Gómez. 19’.
● Popoff. Domingo De Luis. 20’.
● Leni K. Alberto Taibo Piñeiro. 19’.
● Hurto. Jerónimo García Castela. 12’.
● 17 años juntos. Javier Fesser. 15’.
● La peste. Guillermo Carbonell. 10’.

ACCÉS GRATUÏT

El tercer asesinato
La incapacitat de la gent per entendre’s
Dijous 7 de desembre, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 8 de desembre, a les 19h (V.O.S.)

Títol original: Sandome no Satsujin
Direcció i guió: Hirokazu Kore-eda.
Intèrprets: Masaharu Fukuyama, Kôji Yakusho, Isao Hashizume, Suzu Hirose.
Drama judicial. JAPÓ, 2017. 124’. Projecció en V.O. (japonès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

El reputat advocat Shigemori defensa a Misumi, acusat de robatori amb homicidi. Les possibilitats de guanyar el cas són escasses, ja que Misumi reconeix ser culpable, mentre va canviant la seva versió dels fets. Kore-eda explora la relació de fascinació que neix entre el criminal i el seu advocat, per posar en dubte el sistema de valors d’una societat corrupta, que mira cap un altre cantó quan les coses es podreixen. El film “Rashomon”(1950), d’Akira Kurosawa fou una important influència pel director en la manera de resoldre el misteri.

Amor a la siciliana
L’amor no és un afer fàcil en temps difícils

Divendres 8 de desembre, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 9 de desembre, a les 20h
Diumenge 10 de desembre, a les 19h
Dimecres 13 de novembre, a les 20:15h

Títol original: In guerra per amore
Direcció i guió: Pierfrancesco Deliberto (aka Pif)
Intèrprets: Pierfrancesco Deliberto, Miriam Leone, Andrea Di Stefano, Stella Egitto
Comèdia. ITÀLIA, 2016. 99’. Projecció en V.O. (italià) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Amor a la siciliana, ens transporta al bell mig d’una història d’amor ambientada al juliol de 1943, en el moment que les forces aliades van desembarcar a Sicília. La ciutat de Nova York i Sicília eren el focus d’atenció. Mafiosos, soldats i resistents rondaven pels carrers d’aquells dies. El film, evoca certa nostàlgia amb un punt d’ironia i heroïcitat.

Ens veiem a la Zazie (i al Vinseum)! Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.