,
01/01/2016
Cinema
Ambient després de la sessió a la Festa dels padrins
Foto:
Manel Balaguer

Un 2016 farcit de bon cinema

Hem acomiadat l'any 2015 amb un acte que ens ha fet molta il·lusió organitzar. Com sabeu, Cine Club Vilafranca ofereix la possibilitat d'apadrinar les butaques de la Sala Zazie, centre neuràlgic de l'activitat de l'entitat. Com a agraïment a totes aquelles persones que han decidit finançar la Zazie, el passat dimecres 30 de desembre vam convidar els padrins a una sessió sorpresa. Hi vam projectar el documental 'Listen to me Marlon', una meravellosa peça que ens introdueix en l'essència del que va ser i encara significa l'actoràs Marlon Brando. Feu-li una ullada:

La festa va anar molt bé: va servir per trobar-nos, mirar bon cinema i comentar la pel·lícula i altres temes cinèfils que ens van passar pel cap.

També us recordem que, si voleu cinema per posar a la carta als reis, podeu regalar Cine Club Vilafranca. És molt fàcil i aquí us expliquem com fer-ho.

Ara tenim un any nou per endavant amb el repte de seguir programant el cinema que voleu veure i el que creiem que no us heu de perdre. En tenim moltes ganes i seguirem destinant els nostres esforços a fer-ho possible i a millorar en tot el que puguem.

De moment, torneu a tenir cita a la Zazie amb 'Palmeras en la nieve', la pel·lícula que podreu veure aquests dies a la nostra sala.

Palmeras en la nieve
Un amor prohibit en l'època de l'Espanya colonial

Divendres 1 de gener a les 19h.
Dissabte 2 de gener a les 17h. i 20h.
Diumenge 3 de gener a les 17h. i 20h.
Dimecres 6 de gener a les 19h.

Direcció: Fernando González Molina
Guió: Sergio G. Sánchez (basat en la novel·la de Luz Gabás)
Intèrprets: Mario Casas, Adriana Ugarte, Macarena García, Celso Bugallo, Laia Costa, Emilio Gutiérrez Caba, Berta Vázquez, Alain Hernández.
Drama/Romàntica Espanya, 2015. 163 minuts. Versió original en castellà

Clarence (Adriana Ugarte) descobreix per casualitat una carta que l'empeny a viatjar a l'illa de Bioko, una antiga colònia espanyola. Allà és on el seu pare, Jacobo (Alain Hernández), i el seu tiet Kilian (Mario Casas) van passar la seva joventut, entre plantacions de cacau. Enmig d'aquest exuberant territori, Clarence desenterra el secret familiar més ben guardat: un amor prohibit entre el seu tiet i una nadiua de l’illa. Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Luz Gabás, aquesta pel·lícula parla de l'amor i dels ponts entre dues generacions. També descriu aquest territori -antigament anomenat illa de Fernando Poo- als anys cinquanta, en plena escalada de violència. I com en el present és un territori ferit per anys d'inestabilitat, dictadures i falta de llibertats.

Salut i bon cinema! Ens veiem a la Zazie, també aquest 2016.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.