Jump to navigation
Si voleu seguir descobrint la gastronomia de les nostres comarques, també podeu fer-ho a Barcelona és molt més.
Bull de tonyina: tot i que és un plat tradicional que s’elabora desde Sitges fins més avall de Torredembarra, és a Vilanova i la Geltrú on hi ha una associació dedicada a la seva preservació: la Societat per a la Preservació del Bull de Tonyina. Segons Àlex Cardona, membre de l’associació, el bull són els “callos” de la tonyina. Un ranxo mariner que es feia partint de tripa de la tonyina. Els mariners la lligaven a la barca i l’anaven netejant i assecant al sol. El resultat són unes penques d’uns 40 centímetres que fan una olor força desagradable. El següent pas és el més delicat i complicat: netejar-les i bullir-les per a rebaixar l’agror i la pudor; “un pas que només saben fer pescadors i mestresses de casa amb solera; fet que limita que el plat estigui més estès”, afegeix Cardona. Un cop bullit, el bull de tonyina es combina amb patates, mongetes i cargols i una picada amb nyora, ametlles i alls. D’això en surt un ranxo mariner. Si el voleu tastar, durant la tardor, la Societat de la Preservació del Bull de la Tonyina fan un dinar popular a la Peixeteria Vella de Vilanova. Conviden a dues persones que saben cuinar-ho i dos persones més joves perquè també n’aprenguin i aquest plat no es perdi. En l’última edició també van organitzar una masterclass amb el cuiner Xavier Mestres de l’antic Avi Pau de Cunit, i el Vadó, el cuiner de l’antic Restaurant Cal Vadó de Vilanova i la Geltrú.
La coca enramada de Vilanova: aquells que sigueu del Baix Penedès, no us poseu nerviosos. A Vilanova i la Geltrú també fan coques enramades. Com recorda Pere Tàpias, “enramar vol dir decorar i, per tant, a sobre la coca s’hi posa tot el menjar: molta verdura i carn o peix”. I en cada zona, doncs, s’enrama o es decora d’una manera diferent. Per exemple, l’autèntica coca enramada de Vilanova seria amb llom, botifarra, pebrot escalivat i ceba escalivada.
Sípia a la bruta de Vilanova: Pere Tàpias també destaca aquest plat, la gràcia del qual rau en què tots els aliments es posen en cru a l’olla i es van fent. Una expressió, “a la bruta”, referint-se a la simplicitat de cuinar partint de tots els ingredients en cru, a foc lent a la cassola fins a convertir-se en un plat ben bo. Oli en una cassola, la sípia neta i tallada a daus, la ceba, tomàquets a quarts, alls i una mica d’aigua i es va fent fins que la sípia estigui tendra. Després es posen patates esqueixades i més aigua i sal. Aquest plat també té la seva versió amb bacallà, el bacallà a la bruta.
L’all cremat: Aquest és un altre plat autèntic del Garraf, com remarca Pere Tàpias. A més, és un plat força econòmic perquè es pot fer amb el peix més barat com les moixines, mòlleres, l'escrita o el congre. Evidentment, també té la seva versió més de luxe, amb peixos més cars com el rap, el turbot o d’altres. Comencem cuinant-lo tot posant oli en una cassola i seguidament hi tirem els alls. Quan aquests estiguin rossos, no cremats, hi posem el tomàquet ratllat. Quan ja tinguem el sofregit, hi tirem les patates a trossos i, passats uns minuts, quan veiem que la patata quasi ja està, hi incorporem el peix. La patata és la que ens marcarà si el plat està acabat i no i, com puntualitza Tàpias: “com més tard hi posem el peix, millor”. A Vilanova, per la Setmana del Mar - Festes de Sant Pere, s’organitza cada any un concurs.
Arròs a la Sitgetana: si hi ha un llibre de referència sobre una part de la història de Sitges, aquest és el “Sitges dels nostres avis” d’Emerencià Roig i Raventós, publicat l’any 1934. Antoni Rafecas, cuiner i propietari del Restaurant La Nansa va estar aprofundint en la gastronomia local i es va inspirar en aquest llibre per a tornar a cuinar l’Arròs a la sitgetana, “un arròs molt sucòs, de mar i muntanya que, segons Roig i Raventós, un cop menjat et venien ganes de repetir un altre plat”. Elaborat amb costella de porc, sípies, gambes, escamarlans, cloïsses, salsitxes, pèsols, pebrot i safrà, és un plat que té molt de color i fins i tot se li afegeix un got de malvasia. Ja porten 25 anys fent-lo i fins i tot, fa uns anys, el Gremi d’Hosteleria de Sitges va organitzar un concurs d’arròs a la sitgetana partint de la recepta d’Emerencià Roig.
La gamba de Vilanova: No és un plat, és un producte en si. Però clar, no podíem passar-hi per alt. La reina de la gastronomia del Garraf, vermella i molt gustosa. De fet, Vilanova i la Geltrú és el tercer port pesquer més important de Catalunya i s’ha especialitzat en la captura de la gamba. Es pesca a alta mar, en profunditats d’entre 600 i 900 metres, amb vaixells d’arrossegament. I com cal menjar-la? Doncs a la planxa, volta i volta i xuclant ben fort el cap per aprofitar al màxim el seu sabor.
Espigalls o col brotonera: En vam parlar abastament en aquest article, explicant com s’està recuperant aquesta verdura pròpia del Garraf. Com podem menjar-la? Doncs en Pere Tàpias ens recomana amb patata bullida i amb una rosta de cansalada; o bé fer-ne una truita.
Malvasia de Sitges: És un vi dolç elaborat amb la varietat de raïm Malvasia de Sitges. No és un vi originari de Sitges, ja que els ceps provenen de la ciutat grega de Monemvasia, però si que és un vi molt lligat a aquesta població. Els ceps de Malvasia van sobreviure la plaga de la fil·loxera i, gràcies al treball de l’Hospital Sant Joan Baptista, s’ha aconseguit mantenir el llegat vinícola de la Malvasia.
- Llibre: “Cuines de Vilanova”, de Pere Tàpias. Editorial Cossetània. - Origen Garraf - Barcelona és molt més
