Jump to navigation
- D'on va sorgir 'Invisbles'?‘Invisibles’ neix com a Treball Final de Carrera del Superior en jazz i música moderna del Taller de Músics. És fruit de la necessitat personal de fer un projecte compositiu amb espais per a la improvisació i al mateix temps de la necessitat de visibilitzar des de la música un col·lectiu vulnerable com és el col·lectiu migrant. ‘Invisibles’ és una narració musical que ens descriu les diferents etapes d'un migrant subsaharià; és una fotografia musical de cada moment important en tot aquest dramàtic viatge.
- Ens pots explicar a grans trets com el vas aconseguir materialitzar? L'obra de teatre de Juan Diego Botto, 'Un trozo invisible de este mundo', és el punt de partida inicial que m'inspira a crear aquest projecte. El llibre 'El viaje de Kalilu', el Sindicato Mantero de Barcelona, el treball que fan entitats com Stop Mare Mortum, Tanquem els Cies, Fotomovimiento o la Fundació Kalilu Jammeh i poesies com ‘Podries’ i ‘Endavant’ de la Joana Raspall formen part de tot el procés creatiu. A més, he tingut la sort de que aquestes fonts d'inspiració s'han convertit d'una o altra manera en col·laboradors del projecte. Aquest ha estat un projecte que ha anat creixent des d'un Treball Final de Grau fins a convertir-se en un espectacle musical definit. En tot aquest procés res no hagués estat possible sense la col·laboració i solidaritat dels músics que formen part d'Invisibles i que han cregut en ell des del principi. I també l'ajut econòmic dels mecenes que ens van recolzar a través de Verkami. Per acabar d'arrodonir l'espectacle, les il·lustracions del pintor Àngel Martínez, i les pel·lícules fotogràfiques que es projecten, així com els missatges de testimonis migrants com a veus en off, fan que aquest sigui un espectacle que vagi més enllà d'un treball purament musical.
- Parla'ns de les influències musicals i de les sonoritats que hi podem trobar. És un espectacle musicalment molt variat. Cada etapa, cada cançó és un pal musical diferent: free jazz, afro, tanguillo flamenco, balada, pop, cançó mediterrània, rock-funk, latin i reggae. Hi ha una coherència implícita en tota aquesta diversitat, i és la influència africana en tots aquests tipus d'estils musicals. Sempre és difícil dir quines són les influències perquè aquestes són el resultat d'un procés mental inconscient. Podríem dir que qui vingui a escoltar el concert podrà trobar sonoritats que evoquen el free jazz dels 70, el Richard Bona més afro, Serrat, Jorge Pardo, Joshua Redman, Rubén Blades..etc. Una de les coses que més m'agrada del projecte, i que té a veure amb la sonoritat, és el recorregut lingüístic que transcorre en paral·lel al recorregut migrant. La musicalitat de cada llengua és una riquesa que impregna també el discurs musical. Sentirem Twi (una de les llengües de Ghana), castellà, català i anglès.
Foto: Pedro Mata (Fotomovimiento) - Què has volgut transmetre amb 'Invisibles'? El projecte pretén posar la mirada en aquest col·lectiu migrant. Està focalitzat en el migrant subsaharià però es refereix a la problemàtica dels migrants arreu. És un projecte més, que descriu i denuncia el tracte inhumà que reben aquestes persones. Homes i dones que marxen dels seus països d'origen per causes de pobresa, persecucions ideològiques o de gènere, conflictes armats...; que es juguen la vida per creuar mars i tanques, i que en arribar els hi posem molt difícil per poder viure. La desprotecció, la clandestinitat, la violència i racisme institucional que pateixen ens deshumanitzen a tots com a societat. Crec que una societat és tant bona com el tracte que donem als col·lectius més desprotegits. ‘Invisibles’ vol ajudar des de la música a visibilitzar aquesta problemàtica. I també vol, des de l'empatia i l'apoderament com a eines bàsiques, arribar a un punt de consciència que ens faci transformar aquesta societat. La segona part del concert que enceten les poesies musicades de la Joana Raspall, va en aquesta direcció.
- Què diries que has après en aquest "viatge"?Per una banda ha estat un aprenentatge musical molt important sobretot des d'una òptica compositiva, no tant com a improvisador. Donar sentit a cada cançó per encabir-la dins un relat i que tot tingui una coherència i una estructura definida ha estat un repte i una mena d'apoderament musical. El viatge humà, però, ha esta més potent i colpidor. Poder coneixer el Kalilu, l'Aziz, el Lamine, el Mouhammed, el Mamadou, la Fatou...etc, o la gent de Tanquem, Fotomovimiento i Stop. Veure de prop les seves lluites, reivindicacions, la força i la determinació, la recerca de justícia social, de llibertat... però també la repressió, la por, el racisme institucional, la clandestinitat.. És evident que l'aprenentatge humà ha estat molt més colpidor que no pas el musical. Tant de bo aquest projecte, com d'altres que treballen en la mateixa direcció, serveixin per alguna cosa. Per remoure consciències. Com a mínim per denunciar el tracte inhumà que reben els migrants. I recolzar les seves reivindicacions que també haurien de ser les nostres, perquè com molt bé criden, davant les obtuses "democràcies europees": Cap persona és il·legal!!
Web 'Invisibles' Facebook 'Invisibles'
