Jimmy Piñol: “Hem incorporat cada cantant dins la banda”

El bateria dels Lax’n’Busto ens parla de ‘Polièdric’, el nou disc que la banda vendrellenca ha gravat amb set cantants diferents

Goretti Martínez

19/02/2019

Música

Després de sis anys sense enregistrar nous temes i d’una aturada de l’activitat de dos anys, Lax’n’Busto torna a trepitjar fort amb un nou disc. Es titula ‘Polièdric’ i és fruit d’un curiós experiment. Els membres de la banda del Vendrell tenien bones cançons entre mans i volien que aquestes fossin interpretades per diferents cantants. Han acabat reunint les veus de Miquel Abras, Ramon Mirabet, Pol Fuentes, David Ros, Ernest Armengol, Nerea Bassart (guanyadora del càsting que va fer el grup) i l'exfundador Pemi Fortuny. El resultat és un treball depurat, on cada cantant ha aportat molt més que la seva veu i que segueix sonant a Lax’n’Busto. Al maig faran una minigira de cinc concerts amb tota la troupe per portar ‘Polièdric’ -”y lo que surja”- al directe. Ja podeu córrer, que les entrades volen!

“Les cançons han crescut d’una forma exponencial amb l’aportació dels cantants”

- Com han estat les primeres reaccions un cop heu publicat ‘Polièdric’?
De moment, les reaccions de la gent, i de la premsa i els mitjans sobretot, és de molta curiositat per aquest nou projecte de Lax’n’Busto. Un disc amb set cantants no és gaire habitual i això ha cridat molt l’atenció. Per altra banda, un dels cantants que ha gravat dues de les cançons és el Pemi Fortuny i la gent té moltes ganes d’escoltar la participació del Pemi després de tretze anys d’haver deixat el grup. Nosaltres estem contents: és un disc evidentment diferent. A ‘Polièdric’ la producció ha anat a càrrec del Santos (Berrocal) i el Fluren (Ferrer), que han fet equip i ens han ajudat a triar les cançons, a repartir-les entre els diferents cantants segons el timbre i la tessitura. Ells ens han ajudat a construir aquest disc. La manera de gravar-lo també ha estat diferent. Normalment portes el disc assajat a l’estudi i graves les cançons. Però, en aquest cas, nosaltres teníem una maqueta amb totes les cançons cantades per nosaltres mateixos i cadascun dels cantants anava passant per l’estudi durant dos o tres dies per muntar la cançó amb ells. Hem buscat el to ideal que podia funcionar millor i hem fet créixer les cançons juntament amb les veus. Jo crec que ha estat la part més xula: poder treballar les cançons amb els cantants, a l’estudi, i veure-les créixer. Construir les cançons amb ells. Cada cançó sembla una mica feta a mida pel cantant que la interpreta. Nosaltres ho veiem d’aquesta manera. Hem vist que ens agraden les veus trencades, amb gra, perquè molts dels cantants tenen aquesta característica en comú: la veu rockera, per dir-ho d’alguna manera.

El concepte de la portada del disc és obra de l'artista vendrellenc Emilio García

- El títol ‘Polièdric’ es refereix a aquestes visions diferents que han acabat construint les cançons?
Són les set cares diferents dels cantants que han posat veu a les cançons del disc. El Pemi n’ha cantat dues, l’Ernest Armengol n’ha cantat tres i la resta ha participat amb una cançó. Alguns han escollit cançó i a d’altres hi hem proposat nosaltres perquè crèiem que eren els cantants ideals per a aquells temes. Però, com et deia, durant el procés de producció i gravació construíem les cançons amb els diferents cantants. És a dir, la proposta inicial que teníem a la demo anava evolucionant i s’anava enriquint amb l’aportació de cada cantant. Ha estat un treball de tots i una manera de fer-nos les cançons més nostres. Hem incorporat cada cantant dins la banda i això ha donat com a resultat un disc bastant homogeni dins la varietat de colors que hi ha. A nivell sonor i de coherència musical creiem que hem aconseguit aquesta línia d’homogeneïtat perquè, al cap i la fi, hi ha un fil conductor que és la banda.

- Parla’m de les lletres.
Nosaltres parlem de la vida que ens envolta. En algun disc hem incorporat algunes lletres més imaginàries però, en general, solem parlar d’amor i de les vivències que tenim. ‘Foc’ parla d’això, ‘Ni negre ni blanc’, també... Busquem un punt entre les diferents perspectives. Les persones, a mesura que anem creixent, veiem que hem d’interactuar entre nosaltres: amb la parella, amb les amistats... I, en aquestes relacions, no es pot veure tot ni de color blanc ni de color negre. Una mica és aquest el punt de partida de les nostres lletres.

- Abans em deies que heu construït les cançons amb els cantants. Us heu sorprès del resultat? De la diferència entre la cançó de la demo i la que ha acabat sorgint?
Totes les cançons han evolucionat molt favorablement i ens han fet flipar una mica. Pensa que una cosa són les cançons quan nosaltres les composem, les proposem i les gravem. Això té una sonoritat determinada. Quan l’intèrpret és un cantant que hi aporta la seva personalitat, el seu savoir-faire, el seu domini sobre la seva pròpia veu... la cançó creix d’una forma exponencial. Nosaltres ho hem viscut d’aquesta manera. El Ramon Mirabet, quan va cantar la veu principal de la seva cançó... ostres! Ens va emocionar a tots. El ‘No dubtis’ del Miquel Abras... sembla que la cançó estigui feta per a ell. I com ha interpretat el Pol Fuentes ‘El pitjor’! Amb aquesta vis una mica més actoral que té quan canta. Se l’ha fet seva i ha interpretat la lletra a la seva manera. Ens va flipar bastant. I quan el Pemi Fortuny va cantar les seves dues cançons va ser bestial. Tancaves els ulls i era com estar a casa. Lax’n’Busto té ara 32 anys d’història i més de la meitat d’aquesta història ha estat amb el Pemi com a frontman i cantant del grup. En el cas de la Nerea Bassart, la guanyadora del concurs que vam convocar, ens va sorprendre la seva maduresa i el seu saber estar a l’estudi. Va gaudir molt, estava molt tranquil·la i ho va donar tot. L’Ernest Armengol, que potser té unes arrels més soul, aporta aquest color diferent a les seves cançons. Amb tots ells ha estat especial. Després de tants anys, a nosaltres no ens venia de gust fer proves, agafar un nou cantant, gravar un disc amb aquesta persona... Ens va venir de gust escoltar les nostres cançons cantades per gent a qui admirem, alguns desconeguts i altres que coneixem des de fa temps.

- 32 anys... es diu ràpid.
Sí, 32 anys. Dos dels quals hem estat inactius perquè vam parar al 2016. No havíem parat mai però aquest cop ens vam decantar per reflexionar, distanciar-nos i agafar perspectiva. Ens hem tornat a reunir quan realment teníem cançons i coses a dir i ganes de tornar-nos a ajuntar. I de continuar l’aventura.

- I ara ve una altra part d’aquesta aventura, que és tocar el nou disc en directe.
Sempre hem estat conscients que aquest projecte té una part que, d’alguna manera, ens limita. No podem presentar aquest disc sense la participació dels cantants. Com que érem conscients que seria complicat – el Miquel Abras està amb el seu material el Ramon Mirabet acaba de treure disc...- doncs vam decidir pactar tres dates amb ells per presentar les cançons com Déu mana. Comencem a l’Strenes de Girona, continuem a la sala Barts de Barcelona i acabem al teatre Fortuny de Reus. El que sí que és cert és que abans que sortís el disc, i fins i tot les cançons, es van esgotar les entrades de Girona i de Reus i això va fer que ens plantegéssim noves dates. En el cas de l’Strenes ens ho van oferir directament els promotors i a Reus actuarem també l’endemà. En qualsevol cas, al final seran aquests cinc concerts únics i irrepetibles. Imagino que és fàcil d’entendre per part de la gent, que amb set cantants és molt difícil fer més concerts. Aquests cinc concerts que tenim previstos pel maig seran d’hora i mitja – dues hores per presentar les cançons del disc i a tots els cantants els farem cantar cançons del nostre repertori.