“Formar és l'única manera d'ajudar a desenvolupar un país”

El sitgetà Armand Valera és un dels fundadors de l'ONG Ocularis, que se suma a la Setmana de la música amb un concert solidari
Surtdecasa Penedès
,
02/01/2014
Música

Vetllada musical solidària per celebrar el Dia de la Música a Sitges. L’ONG Ocularis, que desenvolupa treballs de formació oftalmològica a l'Àfrica Subsahariana, organitza un concert benèfic que tindrà lloc el 21 de juny a les 19 hores al Casino Prado Suburense, entitat que col·labora amb la iniciativa. Aquest petit festival comptarà amb les actuacions de Justo y los Pecadores, amb el recentment estrenat treball, 'Vasos, Besos y Versos'; El Hombre Trankilo, amb 'Dame Pan y llámame Peter'; Veneno en la Piel, amb versions dels èxits més coneguts del pop i el rock dels 80’s i 90’s; el discjòquei, Dani Empa, i les projeccions de BlackSubur, que amenitzaran les últimes hores de la jornada. Tota la recaptació es destinarà a tirar endavant els projectes d'aquesta organització no governamental nascuda a Sitges. Les entrades es poden adquirir el mateix dia del concert a 5 o 7 euros i inclouen una consumició. Aprofitem l'ocasió per parlar dels projectes d'Ocularis amb Armand Valera, un dels seus integrants.

-Què feu des d'Ocularis?
-Som una ONG que ens basem en l'experiència del Dr. Joan Prat, cap d'oftalmologia a l'Hospital de Sant Joan de Déu i creador de l'únic màster d'oculoplàstica que es fa a Catalunya. Des del 2005 ell anava a Moçambic amb l'ONG Ulls del món, d'Ariadna Gil i Rafael Ribó, i ensenyava oftalmologia als metges residents de l'Hospital Central de Maputo. Moçambic surt d'una guerra civil molt crua de més de 20 anys i és un dels 3 països més pobres del món. A Espanya hi ha 4.000 oftalmòlegs; en toca un per cada 11.000 persones. A Moçambic són 24 milions de persones i només hi ha 8 oftalmòlegs natius; un per cada 8 milions d'habitants! L'OMS recomana que, com a mínim, n'hi hagi un per cada 15.000 habitants. Al 2010 Ulls del món va marxar cap al nord del país per muntar un centre de salut, però ell creia que calia seguir formant especialistes a l'hospital de Maputo.

  • imatge de control 1per1

-I comenceu un projecte propi...
-Al 2010 deixo molt cremat la meva feina a la banca en temes informàtics i de riscos hipotecaris per dedicar-me exclusivament al món de la cooperació. Sóc enginyer informàtic i estic estudiant un màster de gestió directiva d'ONG's a Madrid. Gràcies als viatges i a haver deixat la banca, la vida em va fer coincidir amb el Doctor Prat. Vam posar en marxa Ocularis i el mateix any ja vam començar a treballar a Moçambic. Tenim un conveni amb l'Hospital Central de Maputo, avalat pel Ministeri de Sanitat. Ens hi desplacem, agafem els metges residents, que són els que estan estudiant per ser oftalmòlegs, i els especialitzem. Experts en glaucoma, estrabisme, pediatria, cataractes etc. Allà encara no hi ha subespecialistes per formar-los. El conveni amb Moçambic és de deu anys i aspirem que en aquest temps ja existeixi la primera generació d'especialistes capaç de formar-ne de nous sense ajuda externa.

-Cada quan hi aneu? Quanta gent?
-Hi anem tres o quatre cops l'any amb grups quatre persones. Fem estades de 15 dies. Els cirurgians passen consulta, junt amb els set metges residents que hi ha, i planifiquen les intervencions. Les més complicades ens les deixen a nosaltres. Quan les fem, ells estan al darrere observant com es fan. A cada equip hi desplacem també algun òptic gràcies a la gran ajuda de la facultat d'òptica de la UPC a Terrassa, que ens proporciona professors i alumnes i els finança els viatges i els aporten el seu coneixement en la matèria. De les dues setmanes, aprofitem un o dos dies per visitar amb l'octometrista un orfenat i fer 50 graduacions. D'allà han sortit 12 ulleres, que els les portem al proper viatge. La marca Cottet ens les facilita.

-Hi ha molts invidents que hi podrien veure?
-Totalment. A Moçambic hi ha més de 150.000 cecs per causes totalment evitables. La manca de vista accentua encara més la pobresa. Si a Catalunya ser cec ja és complicat, al tercer món aquella persona està condemnada a la mendicitat. L'OMS té un programa que vol que els 75 milions d'invidents que hi ha al món puguin passar a només 24.

-Teniu un model de solidaritat molt definit. Diferent al tradicional...
-Creiem fermament en la formació, perquè és l'única manera d'ajudar a desenvolupar un país. No anem a donar-los el peix; anem a ensenyar a pescar. L'assistencialisme per si sol no és sostenible. També ens diferenciem d'altres projectes cooperatius en el fet que hi anem a ensenyar amb les eines que ells tenen. Per exemple, aquí una ferida es cauteritza amb làser. Dur aquesta màquina allà són uns diners que es llencen a la brossa; quan marxem, ja no les saben utilitzar i si s'espatllen ja no es poden reparar. Val més ensenyar amb les seves eines. I també amb els seus pacients. No creiem en la cooperació de fer venir metges d'allà a operar aquí. Primer perquè la llei no els ho permet fer i només poden observar. Però el més fort és que les seves patologies són totalment diferents...

-Malalties diferents?
Aquí quan un nen té un tumor a l'ull de la mida d'un pèsol, l'endemà mateix ja l'operen amb tres metges. Moçambic té 3.500 quilòmetres de llarg... Si viu al nord i ha de baixar cap abaix potser han passat tres mesos. Quan arriba a l'hospital aquest nen en molts casos ja ha perdut l'ull. A més, curiosament, primer han passat per les seves medicines dels bruixots, fins que al veure que no hi podien fer res els han enviat als metges de la capital. No és el mateix treure un cigronet a Barcelona i mirant-ho des del darrere que operar una patata a Moçambic. En síntesi, apostem per la formació en comptes de limitar-nos a actuacions puntuals; ensenyem a operar amb les seves eines en comptes de fer-ho amb tecnologies que allà no es podrien mantenir; i, per últim, apostem per tractar les malalties d'allà, que són diferents a les d'aquí.

-Parlem d'aquest concert. Què us ha animat a organitzar-lo?
-Ens hem volgut sumar a l'agenda de la Setmana de la música. Tenim la sort de tenir molts col·legues que s'han volgut sumar desinteressadament al projecte i aportar la seva música a benefici del projecte. Seran tres concerts i projeccions que culminaran a les 12 de la nit amb un DJ. Hi haurà una entrada simbòlica de 5 euros, que en principi ens permetrà cobrir despeses. A partir d'aquí, els beneficis de la barra aniran destinats íntegrament als projectes de cooperació. Seran vuit hores de música ininterrompuda, amb begudes a preus populars sabent que tot el benefici anirà per a la causa. També hi haurà petits regals per a qui faci donacions.

  • imatge de control 1per1

-Hi ha nous projectes?
-Acabem de signar un conveni amb Unesco per fer el mateix projecte que estem fent ara però a Dakar, al Senegal. La missió d'Ocularis és formar metges a tota l'Àfrica Subsahariana, no només a Moçambic. Però seguirem igualment a Moçambic, on treballem durant deu anys perquè hi hagi la primera generació de subespecialistes residents. Després ells ja seran capaços de formar els que vinguin darrere. Això crearà un projecte sostenible.

-Com es pot col·laborar amb Ocularis?
-Hi ha moltes maneres de fer-ho, amb aportacions que van des d'1 euro al mes. També es poden fer aportacions puntuals. Al web de l'ONG hi ha tots els detalls.

Web d'Ocularis.

Facebook d'Ocularis.

A

També et pot interessar