Foto: 

CEDIDA
L3CM són l'Anna Mañé, la Roser Urgell i la Irene Urgell.

L3CM, des dels 7 anys dalt dels escenaris

Només tenen 18 anys i ja en fa 10 que van crear el grup. El proper 1 de setembre faran el concert del 10è aniversari a Bellvei
Gemma Urgell
,
29/08/2018
Música
Són l’Anna Mañé i les bessones Irene i Roser Urgell, de 18 i 17 anys. Ja fa 10 anys que van crear el grup L3CM (Les 3 claus musicals). Sí, 10 anys! Amb només 7 van fer el seu primer concert acompanyant les caramelles de Bellvei, amb un violoncel, un saxo i un violí. Aquest setembre començaran la universitat, però de segur que no deixaran mai la música: l’Anna toca el violoncel, la gralla, l’ukelele i el piano; la Irene el violí, el piano i la gralla i la Roser, el saxo alt, el clarinet, l’ukelele i la gralla. La música forma part de les seves vides i l’entenen com un espai de desconnexió, de creixement, de compartir. Un mitjà a través del qual ens fem millors persones. "No pot haver ningú el món a qui no li agradi la música".

- Quants anys teníeu quan vau començar? Per què un grup de música? 
L3CM:
Vam començar l’any 2008 i teníem entre 7 i 8 anys. En aquell moment cantàvem a les caramelles de Bellvei i ens van proposar tocar una cançó juntes, ja que les tres fèiem música. La intenció no era formar un grup però com que cada any tocàvem, al final ens ho vam plantejar, encara que no ens pensàvem que arribéssim on som ara.

- On i quan van ser els primers concerts?
Roser: 
Els primers concerts eren petites actuacions a la Plaça de l’església de Bellvei, només tocàvem una cançó perquè el nostre nivell de llenguatge musical i d’interpretació era baix. El primer concert amb cara i ulls va ser l'any 2010 per Nadal, dins l'església. A partir de llavors vam renovar el repertori i ens vam donar a conèixer fora del poble. 

  • imatge de control 1per1

Un dels primers concerts que van oferir, amb 7 i 8 anys. 

- Com és el vostre repertori, quins grups o peces musicals us inspiren?
L3CM: 
Tenim un repertori molt variat i sempre intentem explorar nous estils per obrir-nos a un públic diferent. Ara el que més tenim són bandes sonores i música moderna actual, però també fem una mica de música clàssica i en català.
Anna: Personalment, amb el grup l’estil que m’agrada més són les bandes sonores. La música que més m’inspira és la música catalana i la música actual.
Irene: Dins el grup les bandes sonores m'agraden molt, i també altres cançons modernes que potser s'escolten més. Fora del grup m'inspiren estils molt variats, des de música minimalista, folk, rock, ska i punk. 
Roser: Trobo que el que més m’agrada del nostre repertori són les bandes sonores perquè tenen una sonoritat molt especial. També ha estat un repte per nosaltres poder fer música moderna i música en català amb els nostres instruments. Apart d’aquests estils, m’agraden el pop-rock, el folk-pop, el reggae-pop, l’indie-folk...

- Saxo, violí i violoncel. No és fàcil trobar peces per un grup amb aquests tres instruments. Com us ho feu?
Roser: 
És veritat. No hi ha cap peça per aquests tres instruments i al principi ens costava molt fer cançons. El que fèiem era agafar peces dels llibres d’estudi de l’Anna i la Irene i jo, amb el saxo, doblava una de les dues veus. Després vam començar a treure partitures d’internet. Amb els anys hem anat aprenent a millorar els arranjaments, adaptar-los millor als nostres instruments i d’aquesta manera el so del grup també ha millorat. Com que som tres instruments diferents, podem fer moltes coses i molt variades, per això tenim repertori de tot tipus.

- A més d'arranjaments, feu composicions pròpies. Heu pensat en fer-ne?
Anna: 
El 2013 a l’Escola de Música es va fer una activitat que consistia en composar una cançó en grup inspirada en un quadre il·lustrat per Joan Descalç. Vam aprofitar l’ocasió per fer la cançó pel grup i es va titular Els Tres Cubs.
Irene: Pel concert de Festa Major de Bellvei, l'any 2015 vam estrenar dues peces que vaig fer expressament per l'ocasió: Somnis, que representa la satisfacció com a músic de veure que el teu projecte grupal ha millorat i evolucionat molt els darrers anys. I Vent de Matinada,que no té una relació tan directa amb el grup, però que també va ser especial estrenar-la en aquell moment. Després d'aquestes dues peces no en vam fer més, ens vam centrar en altres aspectes del repertori. Personalment crec que seria força bo tornar a incloure peces pròpies als concerts. 

- Entenent que vau començar ben petites, el suport familiar, de pares i mares, ha estat clau, oi?
Irene:
Els pares són, en qualsevol àmbit, un suport fonamental. En el nostre cas sempre ens han ajudat en la part no-musical, com el transport, l'organització…Ells són els que veuen tot el treball i la feina que fem amb el grup. Creiem que estan orgullosos de veure fins on hem arribat i de com hem crescut com a grup.

- Heu estudiat música a l'Escola de Música Pau Casals del Vendrell. Els vostres professors de música, com han vist aquesta evolució del grup. 
Anna: 
Quan van conèixer el grup, es van sorprendre i els va interessar. En algunes ocasions hem tocat a l’Escola de Música com a grup i fa dos anys vam fer classes de cambra amb les quals vam poder treballar juntes amb una professora. Pensem que els professors han vist una evolució important, ja que des dels inicis, tot ens ho hem fet nosaltres (arranjaments, preparació dels concerts…). Aquest any, en motiu del 10è aniversari del grup, l’Escola va decidir atorgar-nos la Beca Agustí Cohí Grau que consisteix en un donatiu econòmic que la família entrega a estudiants de música per continuar la seva formació.

- No és fàcil fer música i alhora estudiar, sortir amb els amics, fer altres coses que us agraden com qualsevol jove de la vostra edat. Com us ho feu?
Anna: 
La vida d’estudiant i fer música requereix temps i a vegades costa trobar-lo. Jo per exemple, necessito un horari i una organització, sinó no em concentro a l’hora de treballar. El que em fa més gràcia és que més d’un cop, algun company de classe m’ha dit que no té temps per estudiar i fer deures, i li preguntes si fa alguna extraescolar o alguna feina i et diu que no. Tu veus que, amb tot el que fas, sí que tens temps i a vegades encara te’n sobra. Per poder arribar on tu vols sempre has de tenir una bona organització.
Irene:Fer música i tenir un grup implica molt sacrifici i esforç personal, sobretot a l'hora de combinar-ho amb els estudis i la vida social. Sabem que és complicat i cada any hem tingut més dificultats per seguir amb un ritme constant. El que procurem fer és gaudir al màxim de les experiències que el grup ens proporciona. Tot l'esforç es veu recompensat després dels concerts, quan veus que la gent reconeix la teva evolució, això fa que el sacrifici valgui la pena. 
Roser:Tenim l’agenda una mica plena sempre. Entre els estudis, les classes de música, els assajos del grup i els concerts durant l’any, no parem. Sempre hi ha moments estressants i sovint ens agradaria fer més coses de les que podem. Simplement intentem prendre’ns-ho amb calma i gaudir de la música. Si t’organitzes bé, sempre pots trobar un moment lliure per fer altres coses. El dia té 24 hores, només has d’aprofitar-les al màxim.

  • imatge de control 1per1

- L'1 de setembre feu el vostre concert del 10è aniversari. Qui vingui, què es trobarà?
L3CM: 
El concert del 10è aniversari serà més especial que els altres que hem fet. Principalment perquè no pensàvem que podríem haver arribat a fer 10 anys com a grup i això ens fa molta il·lusió. Portarem uns quants convidats i també farem algunes de les nostres cançons del repertori actual. A més, aquest any tocarem en un escenari diferent amb un equip de so professional i serà un concert ple de sorpreses. Realment tenim moltes ganes de fer aquest concert i esperem una bona rebuda per part del públic. 

A

També et pot interessar