Vida: la música que ens agrada i la que ens agradarà

Quatre habituals del Vida ens fan les seves recomanacions per l’edició 2018 i confirmen una de les claus de l’èxit del festival: la combinació màgica que resulta entre allò que van a veure i tot el que descobreixen pel camí

Goretti Martínez

21/06/2018

Música

Del 28 de juny a l’1 de juliol, Vilanova i la Geltrú programa als escenaris de La Daurada Beach Club i la Masia d’en Cabanyes una seixantena de concerts i sessions de dj en la cinquena edició del Vida. L’any passat hi van assistir més de trenta mil persones i hem volgut parlar amb quatre d’elles per saber quines recomanacions ens fan per a aquesta nova edició. Ja amb el cartell definitiu a les mans, ens expliquen què aniran a veure però no dubten a recomanar-nos que ens deixem portar, que descobrim, que passegem i que ens embadalim. Perquè el Vida és el seu cartell musical però també és tot això.

Abans d’entrar en matèria repassem a la velocitat de la llum tot el que ens depara el Vida començant per les darreres incorporacions, que van ser onze ni més ni menys: They Might Be Giants, Tensnake, Albert Pla, The New Raemon & McEnroe, J. Bernardt, Est Oest, Vetviolet, Desert, Jordi Lanuza, Xavi Alias i Da Souza. Aquests artistes s’incorporen als que ja s’havien anat confirmant anteriorment. El dijous 28 passaran per l’escenari del Vida Los Planetas, Calexico, Curtis Harding, Novedades Carminha, Begun, Jacobo Serra, Pacosan, Vulk i The Crab Apples. El divendres 29, Franz Ferdinand, St. Vincent, Nick Mulvey, Joe Crepúsculo, Núria Graham, Oso Leone, Guille Milkyway, Da Souza, Za! i molts més. Iron & Wine, Of Montreal, Elvis Perkings, Josh Rouse, Hookworms, Maga, Perro, El Petit de Cal Eril, Tversky, Mareta Bufona o Mourn seran alguns dels artistes que passaran pel Vida el dissabte 30. I, finalment, el diumenge 1 de juliol tancaran el festival Great News, Est Oest, Marem Ladson, Desert i Xavi Alías. També hi haurà la programació del Vida Club, amb 18 dj’s, entre els quals Sala Zero Selectors, Marc Foehn Dj, La Castanya Djs, Eurasis, Flea Mark, Bonnie & Clyde Djs, 45’s Mafia o Joan S. Luna.
Ara sí. Quines recomanacions ens fan la Gemma, el Xavi, el Francesc i el Marc?

Gemma: “M’imagino Iron & Wine tocant mentre es pon el sol: serà màgic”
“Aquest any em vaig comprar l'abonament ja fa mesos, cap al desembre, sense conèixer encara la totalitat del cartell. Però, tenint en compte els grups que han portat al llarg d'aquests anys, confio cegament en què segur que n'hi haurà que m'agradaran, i molt. Tinc moltes ganes de veure en directe Franz Ferdinand. Els seus primers dos discos, ‘Franz Ferdinand’ i 'You could have it so much better’, van arribar a la meva vida quan tenia uns 25 anys i transmeten molt bon rotllo: et fan saltar, ballar, cantar. Són dos discos que tinc sempre a mà i que he escoltat molts cops, també ara. Sincerament, el nou disc que han tret l'he escoltat poc, però segur que ens farà ballar molt! També espero que toquin els clàssics! També vull veure Iron & Wine, el pseudònim de Sam Beam, amb la seva veu magnífica, una guitarra i pocs artificis més. És que me l’imagino: just tocarà dissabte, quan es pondrà el sol… Serà un dels concerts més màgics. I, evidentment, un dels grans concerts serà segur el de Los Planetas. Tota una referència del pop indie espanyol. Han estat la BSO de molts dels que gaudim del Vida, amb grans cançons que s'han convertit en himnes com ‘Un buen día’ o ‘Espíritu Olímipico’. Després d'anys de silenci, ara estrenen un nou disc i els podrem veure en directe. A més, han estat una referència per a molts dels altres grups que també podrem gaudir al Vida, com The New Raemon. Però el Vida també és descobrir nova música, nous artistes i en un ambient molt i molt especial, a la Masia d'en Cabanyes, sense multituds i molt ben ambientat. I el més important, al costat de casa!!”

Enric Montefusco a l'edició passada del Vida | FOTO: Cedida pel Vida Festival

Xavi: “Aquest any no em perdré Los Planetas, un grup del qual guardo un record molt maco d’adolescència”
“No sé qui va ser l’autor d’aquesta frase: «Vilanova és la Manchester catalana». La persona que la va dir, no es va equivocar gens. I no pel fet d’haver fet de tenir un teixit industrial molt potent, sinó pel fet de ser una de les ciutats catalanes amb més activitat musical al carrer. Festivals de renom com Faraday, el precursor del Vida, el Nowa Reggae, el Manani Rock, el FIMPT o el Tingladu, ho certifiquen. Aquest any serà el quart any que aniré al Vida Festival. El tercer any amb tot l’abonament inclòs. A casa és gairebé una tradició acabar el Vida Festival i comprar-se l’abonament sencer per l’any vinent. Sense saber qui vindrà. Perquè el model de festival és un èxit i encaixa dins les meves necessitats. I aquest és l’èxit d’aquest festival. El Vida és un festival per un públic adult i familiar, a qui li agrada gaudir de la música en un entorn rural, sense aglomeracions i sense estar patint per si la persona que tens al costat, et llençarà la cervesa per sobre. I això és gràcies a la programació musical que any rere any, és un èxit. Haver pogut veure Wilco, Primal Scream, Chk Chk Chk o Parcels, al costat de casa, és un luxe. Aquest any no em perdré Los Planetas, un grup del qual guardo un record molt maco d’adolescència, amb aquell llunyà ‘Super 8’ i ‘Una semana en el motor de un autobús’. Tampoc em perdré el rock de Franz Ferdinand, el pop electrònic de St. Vincent, l’electrònica amb tints shoegaze de DBFC i Calexico. Com sempre, serà per recordar! I amb grans esperances que un any portin els Stone Roses!”

Francesc: “Vaig veure Joe Crepúsculo l’any passat i el veuria cada any. Què dic cada any?! Una vegada al mes!”
Aquest any aniré al concert de Los Planetas. Encara que en directe no sonin com als discs, sóc un mitòman i sé que fins i tot m’acabaré comprant una samarreta. També voldria anar al concert de The New Raemon & McEnroe, però abans em deixaria barba, em posaria ulleres de pasta i fumaria en pipa. Els vaig veure fa anys i m'agradaria repetir. Si fan la versió acústica/íntima, millor, malgrat que en tot això sempre hi ha molta "pose". Joe Crepúsculo és dels pocs músics que actuen honestament. O un festival no és per passar-s'ho bé? El vam veure l'any passat i el veuria cada any. Què dic cada any?! Una vegada al mes! I també agraeixo que facin un concert de Franz Ferdinand. Serà fantàstic escoltar ‘Take Me Out’ o ‘Jacqueline’ des de la zona de food trucks. No hi haurà cua i serà un bon moment per sopar.”

A l'escenari de La Cabana s'hi fan grans descobriments | FOTO: Cedida pel Vida Festival

Marc: “A l’escenari de La Cabana, l’energia mil·lenària d’aquells garrofers transformen els riffs de guitarra en una catarsi col·lectiva”
“No sé com ens ho fem però tots acabem anant al Vida amb un amic o amiga súper motivat que porta escoltant les artistes del cartell des de l’any passat. Algú ha dissenyat un exhaustiu excel amb l’horari, escenari i grup que vol veure. I encara pot ser pitjor: amb ganes d’anar-hi abans per trobar bon lloc. La meva recomanació és que passeu d’aquesta persona. El Vida és un festival per relaxar-se, passejar, embadalir-se amb els espais i, evidentment, escoltar música. Les sorpreses més agradables solen tenir lloc a l’escenari de La Cabana. Un racó ni petit ni gros, envoltat de verd i amb espai per jeure i ballar. Les bandes i artistes que hi toquen no solen ser caps de cartell (fins i tot pot ser que no us sonin de res!) però no patiu, l’energia mil·lenària d’aquells garrofers transformen els riffs de guitarra en una catarsi col·lectiva. Més enllà de la música, la meva experiència m’obliga a advertir-vos que si és la primera vegada qui hi aneu no us faran nosa uns pantalons llargs. No hi sol fer gens de fred, però en segons quins racons els insectes voladors no tenen pietat (he vist més d’un mosquit amb pulsera vip!). I poca cosa més, que gaudiu de la natura sense manies i no aneu a sopar a les foodtrucks a l’hora que hi va tothom. Dit això, jo aquest any no em penso perdre les actuacions de Calexico, Iron & Wine, Elvis Perkins, They Might Be Giants, Esteban & Manuel, The Wheels o Da Souza. Crec que necessitaré organitzar-m’ho bé en un excel…”