Laia Singla
,
07/03/2018
Activa't

Assumpta Codinachs Parés: "La societat marcada pel masclisme no pensa que una dona es pot desenvolupar en tots els àmbits que ella vulgui"

Entrevistem una pagesa activista feminista de llarg recorregut
L'Assumpta mentre dona menjar a les seves vaques brunes

Foto: 

Surtdecasa
L'Assumpta Codinachs Parés (Gurb de la Plana, 1960) és pagesa, ecologista, feminista, mare i activista en tots els àmbits de la seva vida. Acostumada a nedar a contracorrent, la seva trajectòria en la lluita per allò que ella creu és tan extensa i diversa que donaria per un llibre. Va ser una de les primeres dones a ocupar càrrec sindical a la Unió de Pagesos, fundadora de dues cooperatives agràries ecològiques, Premi Josep Mercader del Fòrum Gastronòmic el 2016 i actual presidenta d'Assemblea Pagesa. Des de la seva arribada al Pallars es dedica a la cria, elaboració, venda i distribució de carn d'animal de raça bruna, tancant tot el cercle productiu sota la marca Brunec. Fa equip en tots els àmbits de la seva vida amb el seu company, Ramon. Ens ha dit el seu segon cognom perquè el publiquem i no oblidem el llegat de la seva mare, cosa que ens ha portat a pensar fins a quin punt fila prim per ser coherent amb el que sent i pensa, alhora que hem recordat el llegat de tantes dones anònimes de la nostra història.
"Les dones en general ens hem empoderat més, hem pres més consciència, parlem més obertament de les situacions de desigualtat, i cada vegada som més"

- Maria Mercè Marçal es considerava tres voltes rebel. Quantes rebeldies emprens a la teva vida?
N'hi ha unes quantes! Dedicar-me a la pagesia professionalment per exemple. La pagesia és un sector minoritari, però a més, és un àmbit molt masculí i hi treballem poques dones. M'agrada aquesta professió que em sento meva, però és habitual haver de rebel·lar-me per la pressió masculina que hi ha al sector. Ajudat a dignificar el terme pagesa. En la defensa de la terra també em considero rebel. Dins la pagesia, he treballat molt per difondre els valors de l'agricultura i la ramaderia ecològica enfront d'un model productiu intensiu i d'una pagesia gairebé industrial dominant. Crec en un model econòmic productiu cooperativista i en xarxa, pel que també m'he hagut de rebel·lar contra les directrius que ens marca l'economia liberal. En les meves idees, en les meves activitats laborals i en les meves aficions, també m'he sentit a contracorrent. En el meu passat em vaig trobar sovint assistint a cursos on era l'única dona. De més jove era aficionada a l'alta muntanya i practicava l'escalada, aquesta afició gairebé sempre la vaig compartir amb nois.

-En quin moment de la teva vida prens consciència del teu feminisme?
Molt aviat, durant la meva adolescència. Llegia moltíssim i m'atreia la literatura de dones. Autores com Carme Riera, Maria-Mercè Marçal i Mercè Rodoreda primer, Simone de Beauvoir i Virgínia Woolf després, van ser els meus referents de joventut.

- Per tu, quines són les bases sobre les quals ha d'emprendre's la lluita feminista?
Sobretot la formació i educació des de la infància, treballant especialment des de les famílies conjuntament amb l'escola. D'aquesta manera crec que es provocaria un canvi en la consciència social.

- Fa molts anys que ets activista. Ha canviat el feminisme?
El feminisme ha canviat, però a les fites més grans no s'hi ha arribat encara. Hi ha una barrera social, perquè el feminisme encara no s'ha entès del tot. Als anys vuitanta es parlava molt de l'alliberament sexual de les dones, de separar el gaudi de la procreació, de la planificació familiar, de l'anticoncepció i del dret a decidir sobre el nostre cos. Tot i la feina feta no ha caigut la barrera principal que és tenir accés a un avortament lliure, obert, acceptat i sense cap càrrega. El ple alliberament sexual de les dones passa per aquí. El mateix passaria amb els nostres drets laborals, amb la doble jornada, amb el respecte, amb la violència de gènere, amb els abusos ...

- Quines fites s'han aconseguit d'ençà que vas començar?
Les dones en general ens hem empoderat més, hem pres més consciència, parlem més obertament de les situacions de desigualtat, i cada vegada som més. Un clar exemple és el fet d'haver arribat a plantejar una Vaga Feminista, una Vaga mundial de dones! Veig el món ple de dones diverses manifestant-nos. Això és una fita extraordinària per totes.

- La lluita feminista pot anar combinada amb altres lluites?
Sí. Jo personalment no sé destriar les unes de les altres, perquè les porto totes alhora dins meu. Si sóc coherent, no les puc deslligar perquè formen part de mi.

- Hi ha més masclisme en l'àmbit de la pagesia?
N'hi ha, no sé si més que en altres àmbits i sectors. És un món professional que la societat el destina als homes i els homes el protegeixen com a masculí. Jo m'he trobat amb molts comentaris desafortunats al llarg de la meva vida del tipus: "No agafis aquest sac que se't faran malbé les mans i no seràs fina" o "Aquesta noia li agrada molt anar amb tractor". La societat marcada pel masclisme no pensa que una dona es pot desenvolupar en tots els àmbits que ella vulgui i pensen en nosaltres com si haguéssim de ser figurins.

- Ets filla de Gurb de la Plana (Osona) i vas arribar al Jussà als anys noranta. En aquell moment, vas veure diferències en matèria d'igualtat d'un lloc a l'altre?
Jo ja havia fet una revolució a la plana de Vic i m'havia fet un lloc. En arribar aquí, un entorn rural i amb poca població, en vaig haver de fer una altra. El meu nou cercle de gent em van haver de conèixer. Sempre he fet el que he sentit dins meu i, des del respecte, he intentat trobar la manera de fer-me el meu lloc allà on sóc.

- Vas emprendre alguna acció concreta quan vas arribar?
Vaig estar molt implicada al món sindical de la pagesia, i en el moment que vaig sentir la necessitat de trobar-me amb dones, vaig impulsar el grup de dones pageses en el si de la Unió de Pagesos. Quan vaig arribar al Pallars vaig tenir la mateixa necessitat i vaig impulsar u grup més local. Eren trobades molt agradables i enriquidores, però elles buscaven esbarjo i jo buscava companyes de lluita com a dones pageses.

- Creus que hi ha un model de família "ideal" pel món rural?
No. No crec que n'hi hagi un de més vàlid que un altre. Accepto qualsevol format. El més important és ser prou oberta i flexible per canviar models que no funcionen per adoptar-ne d'altres que no són habituals però que potser poden funcionar millor.

- Com a mare, com creus que s'educa en igualtat?
Pensant que estic formant persones. El joc, les tasques de casa, les feines i les responsabilitats no han de tenir rol de gènere. Sempre he volgut que les meves filles i el meu fill siguin bones persones respectant la seva essència.

- Què li diries a una dona que creu que la vaga feminista és una lluita partidista i no una reivindicació de gènere?
Primer respectar-li el que pensa. Però després li diria que no s'ho ha plantejat a fons, que no ha pres consciència del paper que ens té destinat la societat. Pensaré que no ha aprofundit en el que ens passa cada dia a totes les dones del món i arribaré a la conclusió que potser la seva és una postura molt egoista.

- Què faràs el dia 8 de març?
Per mi serà una jornada de lluita, que celebraré com he fet sempre d'ençà que en tinc consciència. Aquest any aniré als actes que hi ha convocats a la comarca i m'aniré trobant amb amigues i companyes d'altres anys però amb la grata sorpresa de pensar que serem moltes més donat el tipus de convocatòria que hi ha.

També et pot interessar