Ivet Eroles
,
23/03/2018
Activa't

Imma Caubet: "La llengua és el que ens diferencia a la Val d'Aran, és la nostra identitat"

Parlem de l'aranès i la seva situació amb Lengua Viua
Imma Caubet i Rosa Maria Salgueiro

Foto: 

Ivet Eroles
El dissabte 24 de març el col·lectiu Lengua Viua convocava una manifestació a Vielha (Val d'Aran) sota el lema “Er aranés, era nosta identitat”. La Rosa Maria Salgueiro, presidenta de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran, i l'Imma Caubet, membre de Lengua Viua (una de les seccions de la Fondacion), detallen el moment actual de l'aranès, la clau d'entrada a aquest racó del Pirineu.
Rosa Maria Salgueiro: "Som optimistes, sabem que mai ens podran prohibir parlar la nostra llengua"

- Quin és l'origen de l'aranès, on es parla i quina ha estat la seva interacció amb les altres llengües?
Rosa Maria Salgueiro
: L'aranès és una variant de l'occità, com el llenguadocià, el provençal o el gascó. L'occità és una llengua d'origen romànic i a la Val d'Aran sempre s'ha parlat l'aranès. Abans, la gent gran principalment sabia parlar aranès i francès. Posteriorment, es va estendre el català i el castellà un cop van començar les construccions de les centrals hidroelèctriques i les obres del Túnel de Vielha. Aquí sempre hi hagut molt moviment de persones i avui en dia segueix així, ja que és una comarca turística i hi viu molta gent que treballa en feines de temporada. 
Imma Caubet: En aquells temps, majoritàriament arribava gent de Galícia, Astúries i d'alguns punts d'Andalusia. Així doncs, es parlava molt castellà i inclús hi havia petits nuclis de gallec. En l'època de les centrals també va venir molta gent de Barcelona i d'altres indrets de Catalunya i així es va començar a parlar més català. Hi havia gent de la Val d'Aran que va aprendre el català a través de la gent nouvinguda. Una de les tasques de Lengua Viua és preservar l'ús social de la llengua, ja que fàcilment canviem de llengua amb les altres persones. Hi ha gent que s'ha adaptat perfectament i fa esforços per parlar en aranès i és un gest que no valorem prou, en canvi, hi ha d'altres persones que no hi estan tan predisposades.

- Sempre havia sigut de transmissió oral?
Rosa Maria Salgueiro:
Sí, fins l'aprovació de la llei de 1990, que detalla que l'aranès és la llengua normal i preferent a l'ensenyament. Tot va començar a les escoles, al curs 83-84 hi havia una persona que anava d'escola a escola i ensenyava una o dues hores d'aranès a la setmana a través de jocs de pati, cançons o endevinalles. L'any 86 es va fer un parvulari amb aranès i ja es va utilitzar com a llengua vehicular. Tot es feia a través del voluntariat i va començar amb pocs alumnes, perquè es va deixar escollir als pares si volien l'ensenyament en aquesta llengua.

- Com es va desplegar la gramàtica de la llengua?
Imma Caubet:
La gent escrivia tal com sonava i això va ser un punt d'inflexió bastant dur entre la gent del poble i els llingüistes, que tampoc estaven especialitzats en el tema, però es van endinsar en l'estudi de les arrels occitanes. Amb el temps, es va entendre que la llengua necessitava una normativa. I és que la llengua l'havíem parlat tota la vida, però no l'havíem estudiat.
Rosa Maria Salgueiro: Hi ha paraules que les hem anat a buscar a l'altre costat, a Occitània. Totes les paraules de la mar, per exemple, que aquí no n'hi havia. És evident, que al utilitzar l’aranès als llibres de text, a l’administració, etc, utilitzem paraules que les tenim que anar a buscar a la mair, a la mare.

- Des de quan l'aranès és llengua vehicular a les escoles i llars d'infants?
Rosa Maria Salgueiro:
Es va implantar a partir de la Llei de Règim Especial del 1990. Posteriorment es va desplegar la llei del 2010, que parla de l'ús de l'occità i l'aranès a l'Aran. Aquesta llei donava preferència a l'ús de l'aranès a les administracions públiques davant del català i el castellà, per tal de protegir-lo, i recentment el Tribunal Constitucional n'ha anul·lat la paraula “preferent”.

- Com interpreteu aquest gest?
Rosa Maria Salgueiro:
A nosaltres no ens interessa treure la paraula “preferent” perquè és el que ens indica que és la llengua vehicular. Aquí tenim tres llengües cooficials, l'aranès, el català i el castellà, és a dir, que si traiem aquesta paraula estaran totes al mateix nivell i pensem que això no és just. Si no el parlem aquí, on es parlarà? Al 2010, el Parlament de Catalunya fa un pas endavant en el reconeixement i la protecció de l'occità a Catalunya amb l'aprovació de la llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. Així doncs, per exemple, la tramitació de documents entre administracions pot ser en aranès.

- La llei del 2015 està desplegada i en funcionament?
Rosa Maria Salgueiro:
 En els últims anys hi ha hagut moltes dificultats per formar govern i ara mateix està parada. S'hauria de dotar de més recursos econòmics.

- Si hi ha una llei de 2015 i l'anul·lació de la paraula “preferent” afecta a la de 2010, a efectes pràctics com queda el panorama?
Imma Caubet:
La nostra preocupació és que si hi havia una llei del 2015 i ja es nega una paraula d'un document anterior, és que potser no hi ha voluntat de tirar endavant la més recent.
Rosa Maria Salgueiro: En principi aquesta última llei vindria a ampliar la del 1990, que també és de Règim Especial.
Imma Caubet: Ens fa por que es vulgui tendir cap a models com el de l'Estat francès amb l'occità. Al sud de França hi ha molt poques escoles on l'occità és la llengua vehicular, no es parla de cap oficialitat i hi ha molt de voluntarisme.

- El ministre d'Educació i Cultura, Iñigo Méndez de Vigo, va dir que l'únic risc dels aranesos són les “allaus”, després que la senadora d'ERC Anna Azamar li preguntés per aquesta qüestió. Com vau rebre aquestes paraules?
Imma Caubet:
Són absolutament despectives i irrespectuoses, una brometa de mal gust. A més, els allaus són un tema molt delicat aquí i es tracta amb molta cura i professionalitat per la por i respecte que ens produeixen. I ens preguntem, ara què passarà? Primer s'anul·la la paraula “preferent” de la llei de 2010 i després arriben aquestes paraules del ministre. Ho vam rebre com un toc d'alerta, no hem sentit mai tant a parlar de l'aranès com aquests últims dies.

- A nivell històric, com va ser tot el moviment que va portar a legislar a favor de l'aranès?
Imma Caubet:
Des que existeix el Conselh Generau d'Aran. Abans hi havia un Consell Comarcal com a tots els territoris de Catalunya i al 1990 es va començar a crear tota l'estructura per fer funcionar el Conselh, que es va reconstituir l'any 1991. El 17 de juny celebrem l'aniversari de la reconstitució. Dins del Conselh la llengua hi té un paper molt important.
Rosa Maria Salgueiro: Abans del 1990 anàvem fent coses, però al tenir una llei l'any 90 tot es va poder materialitzar. Als inicis, el material el fèiem el propi professorat, al principi els nostres nens i nenes anaven amb fotocòpies en blanc i negre. Jo sóc professora i abans del 90 vam fer quatre anys de formació per desplegar l'aranès a les escoles. De fet, Lengua Viua va sorgir d'això, d'una reunió que vam fer a l'escola el 8 de maig de fa 26 anys per informar com seria la introducció de l'aranès. Una part de la societat se'ns va tirar al damunt i aleshores vam decidir crear Lengua Viua.

- I les activitats van començar amb la cursa “Aran per sa lengua”?
Rosa Maria Salgueiro:
Sí, el primer any no la vam fer perquè, assabentats que al País Basc feien la Korrika (cursa per l'èuscar), vam anar-hi i ens vam informar per tal d'organitzar la nostra cursa l'any vinent. Aquest 2018 celebrem els 25 anys de la cursa, que sempre té lloc l'últim diumenge de juliol.

- Quina és la participació?
Imma Caubet:
Hi participa molta gent. Evidentment és un acte que està sota l'aixopluc d'una festa per la llengua. Aquí a la plaça es poden veure unes 1.000 persones i és una oportunitat per a què la gent s'impliqui. Hi ha un lema que diu: “Qui ten era lengua ten era clau”, són paraules de Mistral. La clau que obre les portes, les portes de la vall, que són tres: la porta del Túnel de Vielha, la porta del Port de la Bonaigua i la porta que ens comunica amb França. Per aquest motiu, surten tres curses d'aquests punts amb una clau cadascuna i totes conflueixen a Vielha. Aquí es fa un parlament i també es dóna un premi a una entitat o persona que hagi contribuït en el manteniment de la llengua.

- Pel dia 24 heu preparat una manifestació amb una lema potent, “Er aranés, era nosta identitat”.
Imma Caubet:
Sí, volem que les persones puguin manifestar-se en front de les últimes declaracions de l'Estat espanyol i que hi hagi una presència de la gent del poble, que vol lluitar per l'aranès. Estem enfadades i és una manera de deixar clar que tenim un sentiment de país. La llengua és el que ens diferencia a la Val d'Aran, és la nostra identitat.

- Com preveieu el futur de l'aranès?
Rosa Maria Salgueiro:
Les últimes enquestes diuen que el parla un 30% de la població de la Val d'Aran. No són xifres molt altes, però almenys hem aconseguit mantenir la llengua, però s'hauria d'augmentar la proporció. Som optimistes, sabem que mai ens podran prohibir parlar la nostra llengua.

També et pot interessar