Anna Zaera
,
28/03/2015
Llibres

Mònica Sales: “Estem vivint una segona Renaixença social i cultural”

La filòloga guanya un dels premis més importants de cultura popular als Països Catalans
Mònica Sales

Foto: 

Anna Zaera
Mònica Sales
La premsa cultural sempre ha estat un termòmetre dels discursos de cada època. Durant la Renaixença, la revalorització de la cultura popular com una de les manifestacions identitàries més pures -i per tant, menys contaminades per les mixtures de la ciutat- va representar una eclosió de les publicacions periòdiques a tots els Països Catalans. La filòloga Mònica Sales (Jesús, 1983), professora associada al Campus Terres de l'Ebre de l'Universitat Rovira i Virgili (URV), ha dedicat els darrers 8 anys de la seva vida professional a remenar arxius i revistes digitals editades des del 1823 al 1893 per recuperar rondalles, endevinalles, cançons o entrebancallengües populars que, en molts casos, encara no s'havien catalogat mai. Aquest treball “de formigueta”, com diu ella, l'ha portat ara a guanyar el Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig (Urgell), un dels més prestigiosos en l'àmbit als Països Catalans. El seu text 'Quan les revistes conten rondalles' obre una porta a l'anàlisi de la literatura oral, i en concret de les rondalles -enteses com a contes, no com a acompanyament musical de les jotes-. Ens trobem quan fa poques hores que ha rebut la trucada que li comunicava l'elecció del seu treball com a guanyador del certamen. Emocionada i sobtada per un reconeixement que no esperava però si que mereixia, aprofitem per fer un cafè i repassar la seva curta però intensa trajectòria.
"Quan analitzes les rondalles de diferents països, te n'adones que el que expliquem aquí també ho expliquen a d'altres llocs. Llavors fas interrelacions precioses"

- Com comences a interessar-te per investigar la literatura oral catalana? Què hi ha de tu en tota aquesta tasca de recerca?
Una assignatura d'Etnopoètica, entesa com a l'art verbal basat en la improvització, que vaig cursar a la carrera de Filologia Catalana, em va obrir les portes al món de la literatura oral. A casa meua sempre hem cultivat molt aquests gèneres, els meus iaios i els meus pares m'han fet participar en totes les coses populars, i suposo que aquesta és la llavoreta de la meva passió.

- Decideixes centrar la teva tesi doctoral en recuperar rondalles publicades en revistes catalanes del segle XIX. Què descobreixes?
Que les revistes d'aquest període amaguen tresors de literatura oral que ningú havia destapat i recopilat com a conjunt. Són publicacions que busquen en l'oralitat un model de llengua pura que representa l'essència de la identitat, en contraposició a la homogeneïtzació que ve de la ciutat. Volen revaloritzar els orígens i la vida rural. Per això apareixen molts textos sobre excursionisme, paisatges, rutes per descobrir edificis, festes que inclouen aquests gèneres populars. Vénen a dir: Aquesta és la meva joia, la que puc tocar i la que no puc tocar.

- Creus que és una tendència semblant a l'actual pel que fa a les publicacions periòdiques i a la literatura en general?
Totalment. Estem vivint una segona Reniaxença. Una època romàntica on tornem a valorar les nostres arrels. I no només en el procés polític que està vivint Catalunya, sinó també des de l'àmbit laboral. Molts joves abandonen la ciutat per tornar a casa a treballar la terra. Tornem a preocupar-nos per la terra, tant en sentit figurat com en sentit literal, i això es tradueix en l'aparició de discursos que sorgeixen d'aquesta proximitat.

- Quin és el valor del teu treball?
Haver recuperat un material molt dispers que ha requerit d'una feina minuciosa i rigorosa. He recuperat rondalles que no estaven classificades en l'índex de classificació internacional i també n'he localitzat d'altres que apareixien en aquest índex internacional en referència a altres països, i que mai s'havien detectat als Països Catalans.

Les rondalles segueixen els mateixos patrons en països que estan molt allunyats en el mapa?
Quan analitzes les rondalles de diferents països, te n'adones que el que expliquem aquí també ho expliquen a d'altres llocs. Llavors fas interrelacions precioses. Tenim rondalles catalanes que tenen paral·lelismes amb rondalles asiàtiques o fins i tot africanes.

- Com a individus ens preocupen les mateixes coses...
Sí, les històries són representacions simbòliques dels patrons socials, de pors i d'anhels. Hi ha diferències culturals entre països, per exemple, en les representacions femenines o masculines dels animals protagonistes. Però també hi ha moltes semblances. Per exemple, moltes cultures han generat herois de mida petita, amb noms propis diversos, com el nostre Patufet.

- Quina és la literatura oral contemporània?
Un exemple podrien ser les llegendes urbanes que sempre han estat la por a allò desconegut. Durant molts anys corrien històries al voltant de la Sida que s'anaven transmetent oralment. Ara, aquesta malaltia ja no es percep com una amenaça i ens preocupen altres coses. Quines? Les cultures diferents. Ens preguntem on enterren els xinesos, que si mengem gats o gossos en els seus restaurants... Aquests rumors són un bon termòmetre per captar les preocupacions socials del moment. En canvi, hi ha llegendes urbanes que no passen de moda perquè fan referència a pors més estables, com per exemple la por a la mort o als esperits. La llegenda de l'Autoestopista del Revolt, coneguda en castellà com la Niña de la Curva, es reprodueix en diferents països. Com a docent, és un gènere que per treballar-lo amb els adolescents em dóna molt de joc.

- Les noves tecnologies potencien o reinterpreten aquests circuits de l'oralitat. Vivim en una espècie d'hiperoralitat a través de les xarxes?
Te n'adones que a través de les noves tecnologies se segueixen fent adaptacions de missatges que abans es transmetien per via oral. Una mostra poden ser els acudits de tota la vida però que s'acompanyen d'imatges. Continuem utilitzant símbols, encara que reversionats. Per a un acudit dels de sempre entre catalans i espanyols per preguntar com es diu 'edificio' en català, per exemple, s'ha associat una imatge d'una persona amb una barretina i una altra amb un barret cordovès, i ara, fins i tot, aquests personatges són Messi amb la barretina i Sergio Ramos amb el barret.

- Com a docent, quin creus que és el valor d'ensenyar a recuperar aquesta literatura oral?
Crec que no hauríem d'obviar que aquest ha estat un canal d'aprenentatge durant molts anys i encara continua aportant valors. Evidentment ho hem de mirar des d'una perspectiva crítica, però algunes lliçons morals segueixen existint. És el nostre patrimoni. Sempre dic que allò que es pot tocar és més fàcil de valorar, però hem d'apreciar allò que no es pot tocar perquè també forma part de la nostra identitat.

- No correm el risc de reproduir models obsolets si mirem més al passat que al futur?
Si volem construir futur hem de saber quin és el nostre passat. Allò més interessant de la literatura oral és que és un patrimoni que passa de generació en generació i tu, per ser Anna Zaera, coneixeràs unes coses diferents a les que conec jo, per ser Mònica Sales. Perquè el meu entorn familiar a mi m'ha brindat unes coses i a tu, unes altres. A les aules, es tendeix a explicar sempre els mateixos contes i a mostrar les mateixes línies editorials, quan a la vora tenim persones que encara ens poden explicar moltes històries i que enriquirien els coneixements que es transmeten en escoles i universitats.

Com veu una estudiosa dels contes, les pel·lícules de Disney?
Aquestes grans factories fan un aprofitament comercial dels contes. Disney ha polit un producte perquè l'havia de vendre. Jo he llegit versions del que ara coneixem com la Bella i la Bèstia en que la Bèstia és una serp i la Bella tenia tres germanes, i no era filla única com ho ha presentat la pel·lícula. O les germanes de la Ventafocs que, quan es van a posar la sabata i no els entra, es tallen els dits... Disney ha suavitzat aquests contes i ha creat estereotips qüestionables. Quan miro pel·lícules amb el meu fill intento educar-li la mirada. No totes les noies són unes bledes, primes i blanquetes.  

Més informació: 

Presentació del llibre 'Quan les revistes conten rondalles'
Divendres 1 d'abril, 20h - Sala Jordi Brull (Jesús) 
Fitxa d'agenda Surtdecasa

També et pot interessar