Emma Roca: “Les comarques de muntanya han de ser el Silicon Valley del Pirineu català”

Gratacool promou la Vitamina C de la muntanya

Ivet Eroles

08/01/2019

Entorn

L'Emma Roca és bombera professional i ultrafondista des de fa més de 20 anys, així com co-fundadora de Gratacool, la primera empresa dedicada a la comercialització de polpa de gratacul (gavarrera) com a font de Vitamina C natural. La gavarrera és el fruit d’un roser silvestre molt abundant al Pirineu i és una font de nutrients que contenen grans dosis d’antioxidants, polifenols, galactolípids, proteïnes, fibra, vitamines i minerals. El centre d'operacions de Gratacool es troba a la Cerdanya.

"Vull dinamitzar la comarca, donar llocs de treball a gent amb discapacitat o a gent que està a l'atur"

- Què et va portar a instal·lar-te a la Cerdanya?
Vaig venir a viure a la Cerdanya perquè vaig entrar de bombera professional. El meu marit és policia de muntanya i va agafar plaça a la Seu i jo havia entrat de bombera a Sant Celoni, així que vaig mirar si a la Seu hi havia algú que volia anar a Sant Celoni per poder anar jo a la Seu. Així que va ser a nivell professional que em vaig instal·lar a la Cerdanya, perquè vaig trobar un bomber que em va fer la permuta.

- Què et va empènyer a fundar l'empresa?
Vaig conèixer gent que va a fires alimentàries, que ven productes naturals... sempre m'ha atret molt el tema, també estava fent un hort i parlava amb un dels meus socis sobre la importància de la nutrició, ja que és molt bàsic menjar de proximitat, i si pot ser ecològic. Des de la meva formació com a esportista, així com a bioquímica, sempre he trobat clau la nutrició per tenir una millor qualitat de vida i millor rendiment com a esportista.

- El logotip de Gratacool és una guineu en al·lusió a com es va gestar el projecte, quan un productor de la zona et va parlar de que aquest animal menjava els fruits per obtenir Vitamina C.
Sí, inicialment és l'animal que més menja aquest fruit. Un dels socis fundadors la va veure menjar el gratacul. Varis mamífers n'aprofiten la vitamina C, però també els ocells, isards, cabirols, senglars i bestiar domèstic com cabres, vaques o cavalls... és un fruit molt apreciat a l'hivern perquè els hi dóna les defenses que necessiten i és l'únic que es manté a la planta tot i el fred i les nevades.

- En què destaca la gavarrera del Pirineu respecte les que es troben en altres indrets de Catalunya i del món?
El que fa l'alçada i el fred és conservar més els principis actius. Al Pirineu, tots els seus components estan més concentrats.

- Tradicionalment, s'ha contemplat la gavarrera com a planta invasora, encara persisteix aquesta visió?
És molt resistent i creix a tot arreu, pels pagesos és una planta invasora i miren de tenir-la al voltant dels conreus per protegir-los del vent i dels animals que hi poden entrar. Tant se val si fa fred, calor, si hi ha sequera, la planta resisteix, així que persisteix aquesta visió.

- Quines entitats i col·lectius participen en la recol·lecció de les plantes?
La Fundació Adis de Puigcerdà i la Fundació Tallers de Puigcerdà, i fins ara la Fundació Integra de la Seu. Són fundacions amb nois i noies amb diferents graus de diversitat funcional o amb risc d'exclusió social. Els vam formar sobre com s'ha de recol·lectar, quines són les plantes ideals fora de carreteres principals, seguint un protocol de recol·lecció. De fet, la Fundació Adis ha començat a plantar aquest roser silvestre i l'any vinent també ho farà la Fundació Tallers.

- Quants quilos obteniu a l'any?
Ara estem a dues tones pel consum que tenim de fruit. Tant de bo hi hagi més demanda i en puguem recol·lectar més.

- Quin paper juguen iniciatives empresarials com la vostra en l'estructura social del Pirineu?
Vull dinamitzar la comarca, donar llocs de treball diferents dels que hi ha i, sobretot, a gent amb discapacitat o gent que està a l'atur. A nivell d'integració m'agradaria que sortissin línies de negoci noves i que fossin liderades per diferents sectors socials. A la vegada, vull que no ens marxi la gent d'aquí. Que hi hagi més opcions que el comerç, el turisme o les pistes d'esquí; que puguin aparèixer línies de negoci interessants a partir dels recursos naturals que tenim a l'abast i sempre respectant l'entorn.

- Quina és la teva visió sobre el futur de les comarques de muntanya i el seu desenvolupament?
S'ha de descentralitzar, les comarques de muntanya han de ser el Silicon Valley del Pirineu català. Que la Cerdanya pugui ser un pou d'empreses en diferents sectors econòmics; ara pots tenir canals de comunicació com a Barcelona amb una bona conciliació familiar. El Pirineu està infravalorat perquè els pagesos amb prou feines sobreviuen o perquè està sobre poblat pel turisme en moments molt concrets, però hi ha molt més a fer.