Ivet Eroles
,
08/10/2019
Música

Arnau Obiols: “Agafo l'herència que ens ha arribat per fer una proposta actual”

El músic de l'Alt Urgell fa un cant contemporani que neix dels boscos, moixons, arbres i arrels dels Pirineus
Arnau Obiols, músic

Foto: 

Pepe Camps
Obiols defensa l'activisme cultural
Aquest 12 d'octubre l'Arnau Obiols presenta oficialment el seu darrer disc, 'Tost', a la Fira Mediterrània de Manresa. En català antic, tost vol dir “aviat”, però significa molt més; el darrer treball del músic de La Seu d'Urgell es defineix com un ritu sonor íntim, un art primitiu i nou alhora.
"La meva padrina és una de les persones clau d'aquest disc i de la meva vida"

- Explica'ns d'on véns.
Sóc de La Seu d'Urgell i hi he viscut la major part de la meva vida. També he estudiat durant anys a Barcelona, però sempre he mantingut el lligam amb La Seu. Dins la meva família, sóc l'únic de La Seu, la resta són de poblets de l'Alt Urgell i el Pallars.

- Quina ha estat la teva relació amb la música des de petit?
Vaig començar d'una manera bastant natural. El meu pares són de cases de pagès i una casa de pagès per a un nen petit és un espai ple de trastos i objectes. Així és com vaig començar, fent-me les meves pròpies bateries amb coses que m'anava trobant. A més, sempre he tingut un interès amb les cançons i la música tradicional; preguntava constantment als meus padrins.

- Fas una fusió de la música d'arrel pirinenca amb l'experimentació musical. Per què optes per aquesta opció?
Hi ha dos móns que per a mi han anat en paral·lel: la música tradicional del Pirineu i el jazz. A Barcelona vaig estudiar jazz a l'ESMUC i a poc a poc em vaig anar obrint a la improvisació i a cercar vies d'expressió amb les quals sentir-me identificat. Així que aquests dos móns, l'experimental i el tradicional, s'han unit.

- I així reinterpretes la música tradicional.
Sí, la visc des del meu present, no com quelcom del passat. Agafo l'herència que ens ha arribat per fer una proposta actual.

- Com és el teu procés de creació artística?
El procés per fer els discs ha estat diferent en cada ocasió. L'últim que he tret és en solitari, això el fa diferent i més peculiar respecte els dos primers discs. De vegades puc agafar material tradicional com a matèria primera per fer arranjaments o noves creacions. Altres cops, quan són temes de composició propis, em centro exclusivament amb la música.

- Comentes que el teu nou disc, 'Tost', es diferencia dels anteriors. Per què?
Al primer disc, 'Projecte Pirene', vaig fer arranjaments de melodies tradicionals del Pirineu amb una estètica paisatgística, amb una sonoritat. El segon, 'Libèrrim', contenia composicions meves escrites per una formació més coral, amb un clarinet, un clarinet baix, una trompeta, un violoncel, una tuba i un bateria, que és una formació poc habitual en el jazz. Aquest últim disc, 'Tost', és en solitari i jo canto. El fet de cantar sempre havia estat lligat a celebracions o a tradicions. Em sento cantador i no cantant, de cantadors ho podem ser tots.

- A 'Tost' cantes cançons que has aprés de les padrines, com les has recuperat?
Hi ha hagut dues vies. Una, que per a mi és la més potent, ha estat de manera oral. He consultat a l'entorn més proper, començant per casa: el pare, la mare... però sobretot a la generació dels nostres padrins. És una generació potent que va viure la cançó tradicional amb força. Que ells i elles, principalment una de les meves padrines, m'hagin pogut ensenyar cançons de manera directa per a mi és una cosa important. La meva padrina és una de les persones clau d'aquest disc i de la meva vida. Sovint he anat a veure gent que sap cançons, estem a les acaballes d'això. També s'han fet reculls magnífics, com els de l'Artur Blasco, o els materials de l'obra del 'Cançoner popular de Catalunya'.

- Tost és un riu, una vall, un poble deshabitat de l'Alt Urgell. És un dels pobles de la vall d'on era originari el teu padrí, que també era conegut com 'el Tost'. Aquest disc és un homenatge a les teves arrels?
Sí. M'agrada la sonoritat del nom de Tost. A la vall on hi ha el poble hi tinc un lligam familiar, però hauria pogut triar qualsevol poble abandonat. Molts dels nostres avantpassats vénen d'aquests pobles deshabitats i molts d'ells encara són vius. És un homenatge, un recordatori a tot aquest món que forma part de nosaltres. Tots venim d'aquí i sembla que hem passat pàgina molt ràpid. Tenim una herència cultural que reivindico.

- Fa poc has presentat el primer videoclip, 'Saba', i ho has fet amb la productora Le Champs, amb qui estàs treballant amb el documental 'El No a l'os?'. Com és aquest treball col·laboratiu?
El documental l'estan fent el Pepe Camps i la Vanesa Freixa i el videoclip ha sortit arran de treballar amb ells fent la música del documental. Ells estan acabant de fer el rodatge del documental i ara tindré feina jo. Fins ara he fet esbossos i tinc idees que podrien encaixar, quan el documental estigui més tancat podré perfilar minut i segon.

- Has participat en iniciatives similars?
Habitualment treballo amb poetes i he posat música a algun curtmetratge. També he fet accions performatives a la natura de caràcter interdisciplinari, amb ballarins o ballarines, per exemple. Això em satisfà molt i ho faig sovint.

- A més, participes en iniciatives de dinamització cultural com el Festival Trama i el Festival Art a Pinyó. Com entens aquest tipus d'activisme cultural?
És un compromís que m'agrada assumir. Està clar que la música és la meva professió, però em sembla que és interessant que tots i totes puguem fer coses sense esperar res material o econòmic a canvi. Jo crec molt en el bé comú, que tan poc de moda està ara, i en el fet de sentir-te part d'una comunitat.

- Quina opinió tens dels projectes d'aquest tipus que es porten a terme al Pirineu?
Com més n'hi hagi, millor. Tenim un territori complex. Les vies de comunicació fan que estiguem força aïllats els uns dels altres. Tenim poca relació amb les valls i comarques veïnes, però compartim moltes coses. Hi ha cert individualisme. Som poca gent, molt jovent marxa a estudiar a fora... Però cada cop hi ha més iniciatives de l'àmbit social i cultural. Ja que som pocs i ho tenim difícil, cal eixamplar la mirada com a mínim a totes les comarques catalanes. Des del Pirineu tenim moltes coses a compartir, n'hem de ser conscients.

Més informació: 

Web Arnau Obiols
Videoclip 'Saba'

També et pot interessar