Foto: 

Cedida

Els 10 articles més llegits del 2015 a Ponent!

Festes, cuina, música i territori, la nineta dels vostres ulls
Surtdecasa Ponent
,
30/12/2015
Activa't
Articles, entrevistes, guies, top 10 i sobretot cultura molta cultura ens ha fet sortir de casa per Ponent aquest 2015. La nostra guia de Festes Majors s’ha convertit en el contingut més vist amb diferència d’aquest any i es que ja ho deia el titular: a Ponent som gent de Festa Major. Però quins són els articles que més heu llegit? Aquest article només és apte per a curiosos! Cuina, música, entorn i festes són les ninetes dels vostres ulls

1. Dolors Mateu: "Els meus dos fills em van regalar un blog quan vaig fer 50 anys, ara tinc molts fills virtuals"
Quan volem fer una recepta sense trucar a la mare només ens queda un  aliat: Google. Teclegem blog de cuina al cercador i qui ens surt? Doncs el primer resultat és el Blog de Cuina de la Dolors. Un blog que després d’investigar una mica descobrim que té accent de Ponent i és un dels blogs amb més seguidors de l’estat Espanyol. Darrere els fogons d'aquest blog hi ha la Dolors Mateu Moreno.
Llegeix-lo aquí! 

2. L'Aquelarre de Cervera posa les banyes a la crisi
Irreverent, festiva i màgica. Així és l’Aquelarre de Cervera, la festa de les bruixes més emblemàtica del calendari festiu català. No necessita presentacions i es pot permetre totes les llicències que li atorga el seu caràcter ‘gamberro’. I aquest any, el lema és clar: durant tres dies, posa les banyes a la crisi! D’aquesta manera es presenta el 38è Aquelarre i, si una imatge val més que mil paraules, només cal fixar-se en el cartell d’aquesta edició, obra del cerverí Xavier Miret. Un cartell que evoca, amb una picardia impecable, el perfil descarat de la festa. I ho fa, incloient dos dels elements que donen sentit i identitat a l’Aquelarre: els diables Carranquers, mestres de cerimònia del foc, i una mà fent les banyes, un gest interioritzat per tots els assistents a l’Aquelarre que serveix, des de fa molts anys, per invocar un dels elements protagonistes de la festa: el Mascle Cabró. 
Llegeix-lo aquí! 

  • imatge de control 1per1

3. Blaumut: “Hem estat molt honestos, hem fet el què volíem fer, no hem fet res per arribar a més gent”
És una tarda de divendres freda a Cervera però a l’estudi del Manel Pedrós s’hi respira caliu. La casa del bateria dels Blaumut s’ha convertit en el campament base del grup i gairebé una segona casa per a tots durant els últims mesos. Només cal una mirada ràpida a la sala per adonar-se’n: el sofà comparteix espai amb un cúmul de cables, instruments i papers. Es nota que s’està fent feina. Els trobem immersos en els últims detalls del que serà el seu segon disc. El primer arbre del bosc és el nom d’aquest segon treball, un nom que han escollit a última hora. “Buscar el nom és l’últim que fem”, diu el Xavi de la Iglesia, la veu plàcida dels Blaumut.
Llegeix-lo aquí!

4. Quins bolets podem trobar a les Terres de Ponent?
Amb l'arribada de la tardor a tots ens arriba la fal·lera boletaire. A Ponent ens encanta sortir de casa i omplir la cistella! Quan som al bosc, però, sempre se'ns plantegen els mateixos dubtes: és comestible aquest? necessito ganivet per collir-lo? quins bolets es fan ara? Per donar resposta a aquestes preguntes i fer una petita guia dels bolets de Ponent hem buscat una còmplice. Què millor que sortir a buscar bolets amb la Laura? Us la presentem!
Llegeix-lo aquí!

5. #10 piuladors lleidatans que cal seguir
Twitter s’ha consolidat com la xarxa social de microblogging de referència. El darrer trimestre del 2014, la xarxa comptava amb 288 milions d’usuaris registrats, quatre milions més que l’any anterior. Si bé és cert que el seu creixement s’ha estancat, actualment és un dels punts habituals per estar actualitzat al moment. Espai d’oci, d’interacció amb empreses i entitats, punt informatiu... Twitter s’ha convertit en un punt de trobada per a molts i Ponent no està al marge. Periodistes, polítics, escriptors i ciutadans anònims es colen en aquesta nova espècia homínida anomenada 'influencers'. Perquè els tingueu ben presents, aquí us deixem una selecció dels 10 piuladors de Ponent que cal seguir.
Llegeix-lo aquí!

6. Un passeig per les curiositats històriques de les comarques de Ponent
Les Terres de Ponent formen una de les vegueries més extenses de Catalunya: sis comarques, sovint poc valorades, tant a fora com, a vegades, per la pròpia població. És per això que recollim algunes de les fites que val la pena conèixer i que fan encara més especial el nostre apreciat Farwest. Parlem de curiositats històriques i estem segurs que algunes us sorprendran.
Llegeix-lo aquí!

7. Saps on és el Congost de Mu?
Ja sabeu que l’aigua és vital per les terres de Ponent. Històricament, gran part d’aquesta zona del país ha estat al llarg del temps un gran secà, i encara avui en dia algunes comarques són terres de secà. L’aigua ha transformat l’agricultura de Ponent, ha permès noves activitats industrials i ha modelat el paisatge. Precisament, la força dels rius ha creat bonics congostos on avui podem anar-hi a passejar i gaudir de la natura. El més conegut, sens dubte, és el Congost de Mont-Rebei, però entre Camarasa i Os de Balaguer podem trobar el Congost de Mu, per on avança el riu Segre en el seu camí cap a les terres de Ponent. No el coneixeu? Doncs anem cap allà!
Llegeix-lo aquí!

8.  Les veritats i les mentides del Carnaval d'Agramunt
Descarat però elegant. Poca-solta i sarcàstic. Ironia i trangressió en estat pur. Aquesta és l’essència del carnestoltes i a Agramunt ho saben molt bé. El seu carnaval és diferent: no hi falta el rei Carnestoltes però li han posat una cara oposada, la Xurripampi, un personatge amb cap de ceba que any rere any guanya terreny a la figura reina del Carnaval. La rauxa s’apodera del seny en un carnestoltes que es permet totes les llicències pròpies d’aquesta festa, fins i tot, mentir descaradament i incloure en el programa oficial actes que no són veritat. Sou capaços de descobrir quins són?
Llegeix-lo aquí!

  • imatge de control 1per1

9. 100 quilòmetres, 18 pobles, 1 comarca
Sota aquest lema, naixia fa 8 anys la Catigat Pla d’Urgell, una pedalada popular en BTT que ofereix la possibilitat de fer el tomb a la comarca més petita de les terres de Ponent, el Pla d’Urgell. Per aquells ciclistes més agosarats, la Catigat us repta a fer 100 quilòmetres de ruta entre camps fruiters i canals de reg, i per aquells que en vulgueu fer un tastet podeu apuntar-vos a les rutes de 65 o 45 quilòmetres, que igual que la seva germana gran, circulen per espais tan emblemàtics de Ponent com l’estany d’Ivars i Vila-sana. Teniu la bici a punt? Doncs som-hi!
Llegeix-lo aquí!

10Sergi de Meià ' La meva cuina és desacomplexadament catalana i 100% de proximitat'
Menjar-te Ponent al rovell de l’ou de Barcelona és possible. Ho fa realitat el Sergi de Meià creant un projecte personal molt sincer, el seu petit restaurant. No necessita presentacions dins del món gastronòmic. El Sergi és cuina en estat pur, sentiment, família i sobretot territori. És fill de Vilanova de Meià, un petit poble de la Noguera, però nascut com diu ell 'circumstancialment' a Esplugues de Llobregat.  És una punta de llança de l'anomenada cuina de proximitat, membre del moviment internacional Slow Food i preceptor del concepte quilòmetre zero. S’ha criat entre fogons i des de molt jovenet va començar la seva formació ‘Si no et cultives culturalment fas cuina mediocre’ ens explica. El seu currículum s’ha fet a foc lent entre els fogons de restaurants de tot el món. Ha viscut a França, a Austràlia i Filipines, entre altres. El seu despertar en l’alta gastronomia va ser quan el van fitxar a l’Akelarre de Sant Sebastià, actualment amb 3 estrelles Michelin. El Racó d’en Freixa a Barcelona i el prestigiós Reno també surten a la seva carta de presentació. Precisament, en aquest últim el Sergi es converteix en el xef més jove de Barcelona, amb només 23 anys, que dirigeix un restaurant de renom a la capital catalana. D’allí passa a dirigir l’Excellence i és l'alma mater durant 7 anys del Monvínic. Ara fa un any decideix emprendre el seu propi projecte, un restaurant on poder ser ell mateix i que porta, com no podia ser d'una altra manera, el seu nom: Sergi de Meià. 
Llegeix-lo aquí!

A

També et pot interessar