Jump to navigation
- Quan naix Mandràgora, cosmètica orgànica i artesana?Doncs neix fa 7 anys, en un moment en què vaig decidir canviar totalment la vida que portava i dirigir-la més en consonància amb els meus principis. Sabia molt bé què era el no volia i què era el que volia, i tenia un llarg camí al davant, però hi vaig apostar! Ho vaig deixar tot i vaig anar a viure a la muntanya, en un petit refugi. La meva idea era viure de manera autosuficient, de la forma més natural possible. I la primera cosa que vaig notar que m’angoixava molt d’aquest canvi era l’autogestió de la salut. Aquí vaig començar a descobrir la meva passió per les plantes.- Per què aquest nom tan potent, Mandràgora?La mandràgora a mi m’agrada molt perquè té dos vessants força importants: una, que recorda que les plantes tenen molta potència; i dos, que aquestes s’han de conèixer i saber emprar. La mandràgora per a mi té un punt, fins i tot, de dualitat cos-ment, és una planta psicoactiva, d’aquí, molt emprada per les bruixes. Té molta llegenda al darrera, i aquest punt m’ha agradat sempre. Malauradament, i de cara a l’ús de les plantes, moltes vegades ens han ficat la por al cos, cosa que fa que pràcticament ni les sapiguem emprar i que repercuteix, òbviament, a la comoditat de contrarestar això prenent un fàrmac químic... Amb el nom ‘Mandràgora’ també vull reivindicar una mica la cacera de bruixes que es va fer en el passat, i que d’alguna manera continua en relació amb els coneixements i usos medicinals de la natura.- Per què decideixes apostar per l’elaboració de cosmètica natural?Doncs per una necessitat pràctica (riures). Vaig començar a fer olis, ungüents, infusions, preparats, etc. Em vaig adonar que si volia viure així, de manera més natural, necessitava ingressos. En paral·lel, havia començat a fer cursos d’identificació de plantes, de coneixement de les seves propietats, etc. I, a poc a poc, em vaig anar formant; primerament sense una finalitat concreta, només per aquesta inquietud meva de cara a la salut. Després, amb el temps, vaig completar-la i ha anat configurant-se la meva línia de productes, també lligada a necessitats més bàsiques: pasta de dents, antisèptic pel mal de queixal, sabó, crema per les ferides, crema pels dolors musculars, etc.- Algunes d’aquestes composicions pràcticament ratllen l’alquímia, o si més no els coneixements ancestrals de llevadores, guaridores i remeieres. On les vas aprendre?A banda dels cursos, quan vaig visualitzar que podria emprendre un projecte així, vaig estudiar cosmètica natural a Alacant. Allí vaig adquirir la base per anar estirant després del fil, i anar cada dia aprenent-ne més i més. Quan el projecte ja havia arrencat, vaig decidir estudiar.- Pràcticament ara, gran part de la societat, partim de l’analfabetisme en relació a la identificació i ús de les plantes medicinals. Més enllà de la camamilla... poca cosa sabem per a què s’empra.Venim de molts anys de desarrelament vers la natura, i més de les plantes potents com la mandràgora. Si les sabéssim emprar com fa centenars d’anys, seríem molt i molt potents i tot seria diferent. Crec que hem de retrobar-nos amb tot el bagatge de coneixements naturals, que el portem dins totes i tots. Per sort, últimament està augmentant l’interès general de conèixer millor què necessitem, què mengem, com cal cuidar-se, etc., en definitiva, de responsabilitzar-se més de la salut i la mateixa vida.- Què me’n dius de la cosmètica natural? Quina situació viu?Com a terme ‘cosmètica natural’, crec que ja l’hem de deixar a part. ‘Natural’, a mi m’encanta, però ja pràcticament no vol dir res, perquè vivim en un sistema molt regularitzat, amb segells, legislacions, peatges, etc. Crec que ara mateix la cosmètica natural pot incloure projectes preciosos, i d’altres que no tenen res a veure amb els termes ‘natural’ o ‘saludable’. Cosmètica natural al final serà saber llegir les etiquetes, saber esbrinar què porta exactament un producte, i valorar si per nosaltres això és prou natural o no, i si el volem o no a la nostra cistella.- Què és el que hem d’identificar sempre en un producte de cosmètica natural?És complexa aquesta pregunta (riures). Personalment, per complir amb els termes de cosmètica natural, jo com intento treballar és amb matèries primeres d’origen biològic, d’obtenció justa, no refinades i de molta qualitat. Si puc, les cultivo o recol·lecto jo mateixa, sinó intento esbrinar al màxim el seu origen. Intento evitar al màxim la connexió dels productes amb una indústria química potent al darrera. En el cas de la cosmètica, això és complex, perquè els emulsionants, pel seu propi i complex procediment, estan elaborats per una indústria química. El que faig per contrarestar això és emprar conservants d’origen vegetal, que pràcticament no ho fa ningú. Val a dir que en tots els segells ecològics accepten conservants d'origen químic... n’hi ha que són més agressius, d’altres no són perjudicials. És tot un món complex! Per a mi el segell més seriós és ‘Vida sana’, tot i que no m’agrada alguna petita cosa en algun producte.- Quines són les plantes estrella amb les quals treballes?És impossible dir-te’n una selecció (riures), perquè cada producte en conté de molt diverses. La meva línia de treball no és com la d’altres marques que tot ho fa, o tot fa olor, a una essència concreta, sinó que està pensada per complir amb un objectiu i per això dur una barreja complexa. Et podria dir que m’agrada molt la lavanda, l’àloe vera, etc., la majoria són de proximitat. Crec que és millor formular i curar amb plantes d’aquí, ja que tenen les mateixes condicions ambientals que tu. Tot i això, algunes de fora és impossible no emprar-les per les seves propietats, com ara el karité.- Tot i les seves diferències, quins passos segueixen les teves elaboracions?Començo plantant o recol·lectant, asseco, elaboro els diferents extractes de cada part concreta de la planta, faig les maceracions i els filtratges. I aquí ja tindria totes les matèries primeres per anar confeccionant cada producte.- Som prou conscients del que ens fiquem sobre el cos?Costa molt crear consciència. Venim de molts anys d’amargar informacions, de fer estudis pagats perquè surtin ‘x’ resultats, etc. Però crec que darrerament la tendència és ser cada dia més conscients de la importància de la pell. Potser l’alimentació és una cura més estesa, però el cert és que amb la pell absorbim el mateix que amb el menjar, és l’òrgan protector del cos i és el més gran que hi ha. Cal aprendre a cuidar-lo!- Envia un missatge a les nostres lectores i lectors!Empoderem-nos de la nostra salut, i de les nostres vides!
Web Mandràgora, cosmètica orgànica i artesana
